Selecciona Edició
Connecta’t

La jutgessa Lamela deixa Trapero en llibertat

La magistrada de l'Audiència Nacional no ha fet cas de la petició de la Fiscalia, que demanava imposar-li una fiança de 50.000 euros

Josep Lluís Trapero, aquest divendres a l'Audiència Nacional.
Josep Lluís Trapero, aquest divendres a l'Audiència Nacional. Getty Images

La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha rebutjat la petició de la Fiscalia d'imposar una fiança de 50.000 euros a Josep Lluís Trapero, excap dels Mossos d'Esquadra, imputat per dos delictes de sedició per la suposada inacció del cos policial autonòmic en el procés que va acabar amb el referèndum il·legal d'autodeterminació i la declaració d'independència de Catalunya del 27 d'octubre. La magistrada li manté les mesures cautelars que ja li va imposar el 16 d'octubre, quan Trapero va declarar davant seu per segona vegada, i que consisteixen en compareixences cada quinze dies al jutjat més proper al seu domicili i l'entrega del passaport, segons fonts jurídiques.  Trapero, de 52 anys i que va aconseguir una enorme popularitat a Catalunya per l'actuació dels Mossos després dels atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils (Baix Camp) del 17 d'agost, està considerat una peça clau en l'organització i els objectius del procés.

El ministeri públic havia reclamat la fiança arran de "l'agreujament de la situació policial" de Trapero, a qui li imputen un segon delicte de sedició. A més, segons assenyala la Fiscalia en un comunicat, en aquesta tercera declaració s'han conegut "detalls importants que anteriorment va amagar". Entre aquests figuren "reunions prèvies amb el president Puigdemont, el conseller d'Interior i altres comandaments policials, sobre el referèndum de l'1 d'octubre, sobre el qual no va dur a terme cap acció per impedir que es fes", relata l'acusació.

Segons la investigació, que es va obrir a finals de setembre i en la qual s'han anat acumulant indicis, l'excap dels Mossos va posar la força policial, formada per 17.000 agents, al servei dels designis de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i els partits independentistes. La inactivitat dels policies autonòmics va ser determinant perquè l'1 d'octubre es pogués fer, almenys de manera parcial, la consulta il·legal, pretext per a la posterior declaració d'independència, segons la investigació.

La magistrada no fa cas de la petició de la Fiscalia. Lamela observa que no hi ha risc de fuga perquè fins ara Trapero "ha estat complint escrupulosament" les mesures cautelars que se li van imposar a l'octubre i ha comparegut a declarar aquest divendres tot i que sabia que la Fiscalia podia demanar presó. Sobre la possibilitat de destrucció de proves, un altre dels supòsits de la presó provisional, la jutgessa recorda que la investigació "es troba bastant avançada" i ja no té una posició de responsabilitat al cos que li permeti posar en risc les investigacions.

Les comunicacions internes de les patrulles dels Mossos han revelat que van vigilar els moviments dels policies nacionals i guàrdies civils –que anomenaven “escuts” i “banderoles”, respectivament que intentaven complir l'ordre judicial d'impedir el referèndum. Els vídeos d'aquell dia mostren que alguns agents fins i tot s'hi van arribar a enfrontar físicament durant aquella jornada, en la qual hi va haver càrregues policials que van deixar al voltant d'un miler de ferits i contusionats a les quatre províncies catalanes.

Trapero va ser relegat a tasques administratives després que el Govern espanyol apliqués l'article 155 de la Constitució i intervingués l'autonomia catalana el mateix dia de la proclamació de la independència, que ara els principals implicats qualifiquen de “simbòlica”. En la dura interlocutòria per la qual va citar Trapero a declarar aquest divendres, la magistrada considerava que l'actuació dels Mossos l'1 d'octubre i en les jornades anteriors “es va dirigir a obstruir qualsevol actuació que bloquegés el pla estratègic cap a la independència”.

Trapero ja va ser interrogat el 6 i el 16 d'octubre per un delicte de sedició en relació amb els incidents dels dies 20 i 21 de setembre, quan la Guàrdia Civil va llançar l'operació Anubis contra l'organització de la consulta, prohibida pel Tribunal Constitucional. L'antic màxim comandament operatiu dels Mossos es trobava imputat amb l'obligació de comparèixer cada 15 dies al jutjat més proper al seu domicili.

"La conducta observada pels Mossos des del 20 de setembre fins al dia del referèndum, emmascarada sota els principis d'actuació policial de proporcionalitat, congruència i oportunitat, va ser de total inactivitat", assenyalava la magistrada en la interlocutòria de citació de dilluns. Trapero, afirmava Lamela, va donar ordres sense signatura i de caràcter "genèric i ambigu" per "anul·lar qualsevol actuació que bloquegés el pla estratègic cap a la independència".

De la mateixa manera, es va dissenyar un sistema de comunicació que, en lloc d'agilitar els tràmits, "va suposar un alentiment" de la resposta dels agents autonòmics. A més, es van comunicar ordres verbals que contradeien les instruccions escrites del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per evitar la consulta il·legal. Els Mossos "no van fer res per desallotjar els col·legis" ni van prendre mesures per evitar-ne l'ocupació els dies previs al referèndum, recorda la jutgessa.

Durant la jornada de la consulta, la Brigada Mòbil –els antidisturbis dels Mossos– i les unitats ARRO, següent graó per al control de masses, van ser "deliberadament infrautilitzades". La policia autonòmica va ser, a més, utilitzada per "controlar les accions de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional l'1 d'octubre”. "Aquesta comunicació tenia caràcter prioritari" i la informació va alertar els congregats als col·legis que les forces de seguretat estatals es dirigien cap als centres.

L'actuació passiva dels Mossos –policia integral de Catalunya per les consignes de Trapero i la cúpula operativa sota el seu comandament va generar una bretxa de desconfiança dels jutges i fiscals cap al conjunt del cos policial, amb la qual ha hagut de bregar el seu successor, Ferran López. L'actual cap dels Mossos, mà dreta de Trapero quan aquest estava al comandament, ha comparegut com a testimoni a continuació.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ