Selecciona Edició
Connecta’t
CORREDISSES OPINIÓ i

El torn de Dembélé

Al Barcelona no li convé que el francès agafi por per les murmuracions del Camp Nou

Dembelé, contra el Llevant.
Dembelé, contra el Llevant.

A vegades fa la sensació que, si l’alineació l’hagués fet el club, el Barça hauria perpetuat fins a jubilar-se l’equip que va guanyar la Champions a Berlín el 2015. Només Umtiti s’ha guanyat la titularitat després que Alves, Mascherano i Neymar toquessin el dos, tots tres per voluntat pròpia, no pas per decisió del Barcelona. La sortida del lateral brasiler només ha pogut ser compensada de moment per un futbolista de la Masia com Sergi Roberto, tan pacient com al seu dia ho van ser Xavi o Iniesta, per no parlar de Puyol. No hi ha substitut en canvi per a Neymar.

La majoria de futbolistes que han desfilat pel lloc que ocupava el brasiler no acaben de fer el pes, tot i que molts han funcionat com a solucions provisionals en funció del partit fins a arribar a Londres. La mala actuació de Paulinho, especialment cansat després de portar molts minuts acumulats a la Xina i a Europa, i la suplència de Dembélé, André Gomes, Denis Suárez, Alcácer o Denis Suárez, que va sortir després del gol de Willian, va fer veure d’alguna manera que Valverde té un forat per omplir, sobretot en els partits delicats com el de Stamford Bridge.

Ningú va posar el crit al cel per la confiança que hi ha en l’entrenador, que sempre se’n surt fins ara amb els resultats, també contra el Chelsea: 1-1. El mateix Valverde va explicar que, en determinats partits, prefereix les certeses abans que les expectatives, un punt de vista que sembla afirmar a Aleix Vidal abans que a Dembélé, inèdit a Londres i a Ipurua. A tothom ha estranyat que l’extrem francès no jugués ni un minut a camp contrari, tot i que una part de l’afició va reprovar la seva actuació al Camp Nou contra el Getafe, partit que va acabar 0-0.

Dembélé va provar moltes coses i li’n van sortir poques, perquè va relliscar sovint i sobretot es va equivocar en dues passades senzilles a Rakitic i Messi. No hi ha res més greu al Barça que fallar al 10. A partir d’aquí, no hi va fer res que el francès centrés prou bé i posés una pilota de gol a Luis Suárez. La decepció ha crescut després de veure com Deulofeu sobresortia al Watford i Mbappé semblava una versió de Ronaldo al PSG. Dembélé, per tant, es troba en un moment delicat i necessita més l’ajuda que no pas la reprovació del Camp Nou.

No té cap culpa que costés de 105 a 140 milions, el fitxatge més car de la història del Barça fins a l’arribada de Coutinho. Ni tampoc se’l pot fer responsable de la lesió i posterior operació a Finlàndia. Necessita recuperar la confiança després d’una intervenció molt delicada perquè afecta la seva velocitat, decisiva per al seu joc, i s’ha de veure també si ha recuperat la forma, perquè hi ha el risc de recaigudes, com es va poder comprovar a Anoeta. No és només una qüestió física sinó psicològica en un noi nascut fa només 20 anys a Vernont.

Una cosa és que l’entrenador el protegeixi i una altra, que una part de l’afició l’avorreixi abans d’hora, convençuda que els tècnics es van tornar a equivocar, més que res perquè el bo era Mbappé, o bé pagava més la pena estalviar-se calés i apostar per Deulofeu com s’ha fet amb Sergi Roberto. Tal vegada convindria recordar que malgrat que Dembélé només ha jugat vuit de 37 partits, tres com a titular, va fer un partit més que correcte contra la Juve. Molt ràpid i explosiu, domina les dues cames, és bo en el cara a cara i sempre ha estat un jugador valent, també als seus inicis al Barça.

Al Barcelona no li convé que Dembélé agafi por per les murmuracions del Camp Nou. Abans s’ha de saber si està refet del tot, fer el possible perquè s’integri a la ciutat i al club, i posar-li les coses fàcils, objectiu al qual pot ajudar Messi. Ajudarà saber que Dembélé cau bé al 10, així es comenta a la Ciutat Esportiva i ho ha escrit Miguel Rico a Mundo Deportivo. Tenir la benedicció del cap de l’equip és un certificat de garantia, i a l’equip li convé rejovenir-se si no es vol estirar encara més l’alineació de Berlín.

Més que pensar què serà del Barça el dia que no hi sigui Messi, o fins i tot Iniesta, incògnita que dona per a un altre debat del qual no és aliè Coutinho, abans convindria no perdre pel camí jugadors com Dembélé.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ