_
_
_
_
_

“Barcelona no és un ‘souvenir’”

L'Ajuntament amplia les zones on no es podran obrir noves botigues d'articles per a turistes

Clara Blanchar
Botiga de 'souvenirs' a Barcelona.
Botiga de 'souvenirs' a Barcelona.Joan Sánchez

“Barcelona no és un souvenir, és una ciutat real on la gent vol viure i els turistes volen veure”. La tinent d'alcalde de Urbanisme, Janet Sanz, va utilitzar aquest divendres aquest contundent argument per defensar l'ampliació de les zones de la ciutat en les quals no es podran obrir noves botigues de souvenirs. El vedat a les tendes de records —d'artesania, imants de nevera, tasses, samarretes, davantals i draps de cuina, o productes de bijuteria— per a turistes es va implantar el 2008 (Ciutat Vella i voltants de la Sagrada Família i el Park Güell) i es va ampliar el 2012 a l'entorn del temple.

Ara, la restricció, que persegueix mantenir la mixtura comercial, s'amplia a altres 16 illes properes a la Sagrada Família (com les de l'avinguda de Gaudí o les que toquen al passeig de Sant Joan), creix també notablement a l'entorn del Park Güell i es creen noves àrees de restricció: 23 illes del barri de Sant Antoni, el tram de la carretera de Les Corts entre el Metro i el Camp Nou, i el de la Casa Vicens, a Gràcia (el triangle que formen el carrer Gran, l'avinguda Príncep d’Astúries i la rambla del Prat).

“Volem posar fi a la proliferació indiscriminada de botigues de souvenirs”, va apuntar el número dos del Govern municipal i regidor de l'Eixample, Gerardo Pisarello. La modificació del pla urbanístic que prohibeix les noves obertures va acompanyat, com és preceptiu —i polèmic— d'una moratòria de noves llicències mentre es tramita.

Les botigues de souvenirs no van ser les úniques restriccions vinculades a la pressió turística que va revelar aquest divendres l'Ajuntament que dirigeix l'alcaldessa Ada Colau. El govern municipal també va presentar —un any després de dictar una altra moratòria en l'obertura de locals al barri de Sant Antoni i abans de l'obertura del mercat—, el pla d'usos de les 40 illes que l'envolten. “Volem que la dinamització que suposarà l'obertura del mercat sigui compatible amb la vida veïnal i que no generi efectes indesitjats, que el barri gaudeixi del mercat però segueixi sent barri”, va dir Pisarello.

El pla limita l'obertura de bars i restaurants, locals de degustació, botigues de conveniència, gimnasos i activitats vinculades al turisme (com el lloguer de bicicletes i patinets). Més enllà de la limitació, el pla prohibeix l'obertura de meublés, establiments de joc i de màquines de menjar.

Al ple de febrer, el govern va tirar endavant —amb l'abstenció de tots els grups i el vot en contra del PP— el pla d'usos de Ciutat Vella. El sisè que aprova l'Ajuntament i una promesa electoral en el cas de Barcelona en comú, segons va recordar la regidora del districte, Gala Pin. El pla busca evitar el monocultiu de negocis pensats per a la nit o els turistes i blindar el teixit comercial que queda. D'aquí la prohibició d'obrir noves discoteques, bars musicals, sales de joc, consignes i agències de viatge. Per aconseguir les abstencions s'han incorporat al·legacions que suavitzen alguns aspectes del pla, com la grandària dels restaurants o el veto total a supermercats de més de 400 metres quadrats.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_