Selecciona Edició
Connecta’t

La cara amable del Govern espanyol a Catalunya

De la Serna multiplica la seva presència a la comunitat per anunciar inversions milionàries

El ministre De la Serna, durant una compareixença a Catalunya. Ampliar foto
El ministre De la Serna, durant una compareixença a Catalunya.

El soterrament de les vies del tren a l'Hospitalet de Llobregat, Sant Feliu i Montcada i Reixac. La construcció de la terminal satèl·lit de l'aeroport del Prat. I l'arribada de l'AVE al de Girona. L'anunci de tots aquests compromisos, valorats en 4.000 milions d'euros, ha convertit el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, en la cara amable del Govern espanyol a Catalunya. No obstant això, els polítics locals han acollit amb cautela aquestes promeses. Culminar les obres portarà anys. I l'historial d'incompliments previs d'altres Executius és ampli. L'expresident Carles Puigdemont, fugit a Bèlgica per escapar de l'acció de la justícia espanyola, ho va resumir amb una crítica directa al ministre: “Exercir el poder despòticament amb una política de prometo i prometré del segle XIX ja no cola”, va piular.

“El senyor Puigdemont del que hauria de preocupar-se és de venir a Espanya a donar la cara i de deixar d'amagar-se de la justícia”, va replicar De la Serna en conversa amb EL PAÍS. “Puc dir que el 2017 hem invertit a Catalunya un 29,2% més que el 2016, que a més Catalunya ha estat la primera Comunitat Autònoma en volum d'inversió executada i que complirem els compromisos del president Mariano Rajoy”, va afegir. “Que jo estigui a Catalunya pretén reflectir no només el compromís del Govern, sinó també que estem disposats a ser avaluats de forma crítica sobre aquests compromisos”.

El president Mariano Rajoy va anunciar el març de 2017 un pla d'inversions en infraestructures per a Catalunya de 4.200 milions d'euros a executar fins al 2020. No obstant això, la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya assegura que la inversió de l'Estat en aquesta Comunitat Autònoma es va reduir un 23% l'any passat, un nivell que és amb prou feines un 10% del que es gastava fa una dècada.

El gabinet del ministre vincula la seva agenda a Catalunya a l'impuls i execució del pla del president. Des de l'arrencada de la legislatura, De la Serna ha realitzat més de 20 viatges a aquesta comunitat. Quatre d'aquestes visites s'han concentrat en aquest 2018. I al març en farà almenys dues més: presentarà el pla immobiliari dels terrenys adjacents a l'aeroport del Prat, que va a afectar prop de 240 hectàrees; i acudirà a l'estació de la Sagrera, on tres anys després es reactivarà una intervenció que suposa gairebé 840 milions d'euros en el seu conjunt.

Les inversions anunciades pel ministre de Foment

  • Aeroport del Prat i aeroport Girona-Costa Brava: 1.929 milions d'euros a gastar en el període 2017-2026. AENA va barrejar el primer projecte en l'anterior gran desenvolupament de l'aeroport barceloní i poc després d'inaugurar la terminal 1 el 2009, però ho va deixar de costat amb la crisi. Estarà en marxa abans del 2026, segons De la Serna.
  • Reactivació de les obres de l'estació de la Sagrera (Barcelona): 840 milions d'euros.
  • Soterrament de les vies a L'Hospitalet de Llobregat i construcció estació-bescanviador de la Torrassa: 608 milions d'euros. L'anunci de l'obra es va fer per primera vegada el 2007, quan al capdavant del ministeri hi era la socialista Magdalena Álvarez i a l'Ajuntament manava Celestino Corbacho. De la Serna diu que les obres començaran el 2020 i finalitzaran el 2025.
  • Soterrament de les vies a Sant Feliu de Llobregat: 133 milions d'euros.
  • Soterrament de Montcada i Reixac: 300 milions d'euros que assumeix ADIF.
  • Arribada de l'AVE low cost, l'EVA, a l'aeroport del Prat. No va detallar la inversió.

Amb la seva presència, De la Serna s'ha convertit en un dels millors ambaixadors de la Moncloa a Catalunya. Sense deixar de defensar l'activació de l'article 155 de la Constitució, ha optat per un discurs pragmàtic, molt centrat al contingut de la seva cartera. Això l'ha distingit d'altres membres del gabinet de Rajoy, com la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, dedicada a explicar la resposta del Govern al desafiament independentista; o la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, bolcada en la defensa del PP català, que podria acabar encapçalant si finalment es forma el nou Govern.

“Aquesta situació l'entenem des del Govern com a extraordinària i transitòria”, va explicar De la Serna sobre la intervenció de l'article 155, que ha deixat a les seves mans les competències d'infraestructures del Govern de Catalunya. “Les grans decisions sobre les competències de la Generalitat en matèria d'infraestructures les ha de prendre ja el responsable que hagi d'ocupar aquesta cartera al Govern”, va argumentar. “El desitjable és que puguem tornar a mantenir una relació d'absoluta lleialtat institucional, amb cordialitat i col·laboració, perquè hi ha molts projectes en els quals ha d'haver-hi també participació de la Generalitat”.

Des que va entrar al Govern, De la Serna ha hagut d'afrontar tres de les crisis més greus de l'Executiu: la vaga de treballadors de l'aeroport del Prat; la convalidació del decret de l'estiba (que va aconseguir amb el suport del PDeCAT); o el bloqueig de centenars de cotxes a l'AP-6 durant el temporal de neu que va marcar el principi d'any. L'exalcalde de Santander és avui un dels ministres millor valorats (la quarta millor nota al CIS), el tercer més jove del Govern (47 anys) i un dels que està atenent amb més èxit l'ordre presidencial que l'Executiu expliqui millor la seva tasca per fer front a l'auge de Ciutadans. Amb el PP càntabre en plena crisi interna, fins a la seu nacional de Gènova també han arribat peticions perquè encapçali la candidatura del partit a la presidència autonòmica en les eleccions regionals del 2019. No sembla aquesta la seva destinació: “El meu lloc està on està, complint amb la responsabilitat que tinc per no defraudar la confiança que el president Mariano Rajoy ha dipositat en mi”, va dir.

Sense data per a la carretera carretera N-340

Foment manté el seu compromís de desviar per l'autopista AP-7 els camions que circulen per la N-340, un autèntic punt negre de les carreteres espanyoles: el 3 de febrer van morir quatre persones en dos accidents diferents produïts en unes 12 hores. No obstant això, el ministre De la Serna creu que és poc prudent avançar una data d'execució. 

"M'he reunit amb tots els alcaldes de la comarca i els he transmès que desgraciadament no els podia donar la data: cal ser prudents", va dir el titular de Foment. "Els antecedents que tenim d'un desviament d'aquestes característiques, a La Rioja, són que ens va portar molt de temps, 10 mesos", va explicar. "I no és bo generar frustració si no es compleixen aquestes dates. Els he promès màxima celeritat i màxima transparència".

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ