Selecciona Edició
Connecta’t

La vicepresidència del Govern enfronta ERC i Junts per Catalunya

Esquerra ha volgut deixar clar que no podia acceptar que Junts per Catalunya acabés ocupant els tres principals càrrecs institucionals

El portaveu d'ERC, Sergi Sabrià.
El portaveu d'ERC, Sergi Sabrià.

Nou focus d'enfrontament entre Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Junts per Catalunya en les negociacions per tirar endavant el Govern de la Generalitat. Després d'acordar que hi haurà una estructura bicèfala, simbòlica a Brussel·les i efectiva a Barcelona, el desencontre resideix ara en la vicepresidència i el paper que tindrà Oriol Junqueras. Les dues formacions han suspès aquest dijous a la tarda les negociacions després d'una jornada d'intercanvi de retrets.

Junts per Catalunya, la llista que va encapçalar Carles Puigdemont, ha criticat aquest dijous el que considera “renúncies” d’ERC en relació a “l'acceptació i al desplegament del mandat democràtic” sorgit, en la seva opinió, del referèndum il·legal d'independència del passat 1 d'octubre. Responia així a diferents informacions en mitjans de comunicació que airejaven la diferència de criteris entre les dues formacions sobre què fer amb la vicepresidència en el nou Govern. Fonts de Junts per Catalunya no van descartar fins i tot “cap eventualitat”, en referència a unes noves eleccions.

El desacord, el segon de caràcter públic en dues setmanes, ha estat tal que les parts s’han aixecat de la taula de negociacions aquest dijous a la tarda. Sergi Sabrià, portaveu d’ERC, va comparèixer posteriorment per enviar un missatge de tranquil·litat, si bé va admetre certes “tibantors”: “Volem fer una crida a la responsabilitat. Estem en els últims moments d'una negociació cabdal per al futur del país”, va dir.

L'estratègia de la formació de Puigdemont —fugit a Brussel·les fa gairebé quatre mesos— passa per mantenir el pols amb el Govern de Mariano Rajoy i designar com a president un altre dels diputats que estigui sent investigat en la causa que segueix el Tribunal Suprem contra els líders del procés independentista. La primera opció seria l'expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, que, igual que Junqueras, es troba a la presó preventiva. L'altra possibilitat és l'exconseller Jordi Turull. Sànchez quedaria inhabilitat, si continués empresonat, una vegada que el Suprem obri judici oral.

Però aquest pla topa amb l'estructura del Govern que fixa la Llei de Presidència. Aquesta determina que, “en cas d'absència, malaltia o impediment del president o presidenta de la Generalitat, exerceix la seva suplència el conseller primer o el vicepresident”. Si no existeix cap d'aquestes dues figures, exerceix la suplència el conseller de Presidència.

A ERC li correspon la vicepresidència, dins del relat de “restitució” del Govern català destituït per l'article 155 de la Constitució que defensa Junts per Catalunya. Fonts republicanes creuen que la llista de Puigdemont vol acaparar els tres principals càrrecs institucionals que es preveuen dins de les negociacions i que fins i tot es planteja, per aconseguir-ho, eliminar la vicepresidència. Aquest és un possible escenari que aquest dijous avançava el diari Ara: que Junts per Catalunya només acceptaria donar la vicepresidència a Junqueras i, si això no era possible, preferia eliminar el càrrec. Junts per Catalunya va negar a última hora aquest extrem i va donar carta blanca a ERC perquè nomeni la persona que ocuparia la vicepresidència.

“La vicepresidència és per a ERC, irrenunciablement”, sostenen fonts republicanes, que també lamenten que es vulguin condicionar els noms que plantegen per a les conselleries. Es disputen igualment la cartera de Presidència, amb importants funcions en temes clau com la comunicació del Govern o la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que controla TV-3 i Catalunya Ràdio.

La presidència simbòlica de Puigdemont també segueix modulant-se. Junts per Catalunya insisteix que ha de tenir alguns poders executius, mentre que a ERC la veuen amb un caràcter merament polític. La seva legitimitat com a president seria reconeguda en un acte a Brussel·les i es proposa que les seves activitats siguin sufragades per una fundació, nodrida amb fons privats, per evitar possibles denúncies d'usurpació de funcions o malversació de fons públics.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ