Selecciona Edició
Connecta’t

La realitat virtual posa el maltractador en la pell de la víctima

Una investigació sotmet homes condemnats per violència masclista a experiències simulades per millorar l'empatia i la percepció d'emocions

Simulacre d'una prova de realitat virtual realitzada per investigadors de l'IDIBAPS a homes condemnats per violència de gènere

Un grup d'investigadors de l'Institut d'Investigacions August Pi i Sunyer (IDIBAPS), vinculat a l'Hospital Clínic de Barcelona, ha posat els maltractadors en la pell de les seves víctimes. En el marc d'un estudi científic, els professionals han recorregut a la realitat virtual perquè un grup d'homes condemnats per violència de gènere se sotmetin, des del cos de les víctimes, a les situacions de violència que ells mateixos generaven. "Què collons fas?", "Que callis!", crida un home des de l'altra punta de l'habitació. El maltractador real, amb unes ulleres de realitat virtual, observa l'escena com a part implicada, des del cos d'una dona. L'avatar de l'home que crida se li adreça desafiant. L'amenaça no és real però quan l'avatar se li apropa, el maltractador real, de manera inconscient, fa un pas enrere. Reconeix, per primera vegada, la por de la víctima.

Alguns estudis ja havien reportat les dificultats del maltractador per identificar emocions com la por o la ira, segons expliquen els experts, però part de la comunitat científica discrepava sobre els mètodes per detectar els nivells d'empatia i els conflictes ètics que presentaven aquestes investigacions. Amb aquest estudi, no obstant això, els científics de l'IDIBAPS van demostrar que els maltractadors tenen un dèficit de reconeixement emocional. La investigació, publicada a la revista Scientific Reports, assenyala, a més, que, a través de les escenes de realitat virtual, en les quals viuen les situacions de violència des del punt de vista de la víctima, aquests homes poden millorar l'empatia i la seva capacitat per identificar les expressions de por en les dones. "Hem corroborat que persones amb un comportament violent tenen dèficit de percepció d'emocions en la cara de les seves víctimes i això està vinculat també a l'expressió de les emocions i a l'empatia", sintetitza una de les autores, Mavi Sánchez, investigadora de l'IDIBAPS i cap de l'equip de Neurociències de Sistemes.

Els investigadors de l'IDIBAPS van sotmetre 39 participants (20 homes condemnats per violència de gènere i 19 homes del grup de control) a una immersió virtual en una situació de violència masclista. Amb unes ulleres de realitat virtual i uns auriculars, el maltractador real s'observa davant d'un mirall, en el cos d'una dona, de la víctima. Els investigadors volen que s'hi identifiqui visualment i practiquen amb ell uns exercicis en els quals el participant veu que les respostes del cos virtual i el propi són les mateixes. "Hem treballat molts anys en l'embodiment [encarnació, en català], que és assimilar el cos virtual com a propi. Estudiem com es pot fer i quin impacte té en altres persones a través de la realitat virtual", explica Sánchez. 

Una vegada assimilat el cos virtual com a propi, un avatar masculí entra a l'habitació i reprodueix una escena de violència psicològica i verbal. Crida, amenaça, llança objectes i fins i tot s'encara amb el participant. "L'objectiu final és disminuir la reincidència i el resultat és que produeix un canvi en la capacitat de reconèixer emocions com la por de les dones", assenyala la investigadora de l'IDIBAPS. Ajuda a això que l'avatar masculí interactua amb l'agressor real, ara al cos de la víctima: el segueix amb la mirada i li mana callar, per exemple.

Aquest dispositiu ja s'utilitza en alguns centres de rehabilitació a Barcelona, on acudeixen els homes condemnats per primera vegada per violència masclista, que trien sotmetre's a una mesura penal alternativa, com un curs de rehabilitació. El resultat, afegeix la investigadora, és positiu i els participants reconeixen que s'han sentit amenaçats. "El tio aquest m'ha fet sentir com se sent la meva dona quan discuteixo amb ella, o quan hi ha algun problema amb la meva dona", admet un participant. Els agressors reals reconeixen que han sentit por i intimidació.

Sánchez assegura que aquest sistema es pot utilitzar en altres àmbits de conductes violentes, com en situacions d'assetjament escolar. En qualsevol cas, insisteix, la intenció és reduir la reincidència de les conductes violentes. Espanya va tancar el 2017 amb unes 400.000 víctimes de violència de gènere el 2017, segons el Ministeri de Sanitat. Entre el 2003 i el 2017 es van registrar 917 víctimes mortals.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ