Selecciona Edició
Connecta’t

“El conflicte de Sixena no té solució”

L'Ateneu Barcelonès acull un debat sobre la pugna dels béns del monestir d'Osca

Moment en el qual el camió i la Guàrdia Civil s'enduien les peces des del Museu de Lleida a Sixena, al desembre.
Moment en el qual el camió i la Guàrdia Civil s'enduien les peces des del Museu de Lleida a Sixena, al desembre.

“El conflicte dels béns de Sixena no té solució”. Així de clar es va manifestar Josep Giralt, director del Museu de Lleida, durant el debat que es va fer ahir dimecres a l'Ateneu Barcelonès, en el qual es va enfrontar a Carlos Bitrián, arquitecte i president d'Acció Pública per a la Defensa del Patrimoni Aragonès (Apudepa), l'entitat que fa anys que denuncia les accions contra el patrimoni a la comunitat veïna, com l'enderrocament de la fosa Averly el juliol del 2016. Giralt i Bitrián —que va dir que parlava a títol personal i no com a representant del Govern d'Aragó— van mostrar un to de veu calmat durant la presentació dels seus respectius punts de vista, distants en la majoria dels casos, però van perdre aquest to quan es va comparar el conflicte dels béns de Sixena amb el tema dels anomenats papers de Salamanca. També quan es va parlar de les possibles solucions que haurien de permetre desencallar el conflicte: “Em sap greu dir-ho, però no té solució, si se segueixen utilitzant terminologies com la de l'alcalde de Sixena, que ha dit fa uns dies va dir que 'si les pintures han estat vuit segles sense climatització, no sé a què ve ara tanta obsessió', no hi ha interlocutor per superar el conflicte”, va dir Giralt, després de recordar que si el debat va de qui és l'amo i no qui gestiona les obres tampoc s'arribarà a una solució.

Per la seva banda, Bitrián, després de felicitar-se per la sentència del 2015 que obligava a retornar els 97 béns al monestir “perquè reconeix que l'edifici i els béns formen una unitat, a Sixena i a molts altres llocs, de manera que és una sentència molt important”, va assegurar que està a favor de la “restitució dels béns perquè el monestir necessita els béns per a la seva raó de ser i perquè s'entenguin” i va posar com a exemple la recent notícia del buidatge i la venda del ric mobiliari del palau barroc de Moxó a Barcelona.

Giralt va revelar durant el debat, que va moderar el periodista i escriptor Josep Maria Martí Font, que la nova jutgessa del jutjat número 1 d'Osca “s'ha qüestionat alguns aspectes de l'execució de la sentència”. I va explicar que ella “mai va autoritzar el lliurament de la famosa peça que es va perdre [La Immaculada]; van ser els governs els que es van posar d'acord perquè es lliurés”. També que el 19 i el 24 de gener, en resposta a un recurs presentat per ells, va reconèixer per escrit que, “al si d'una execució provisional que s'està duent a terme durant gairebé tres anys, no apareixia justificada la pressa”, ni tampoc “la fixació d'un horari nocturn d'entrada i l'ús de la força no es troba prou justificat”, per la qual cosa Giralt va jutjar excessiva l'acció del jutge substitut que va estar al capdavant del jutjat menys d'un mes (entre el 4 de novembre i l'11 de desembre).

Bitrián, després de reconèixer que la situació és lamentable i el dolor que va suposar “per al museu i la societat de Lleida” que s'enduguessin les peces a Sixena mitjançant l'ús de la força, va recordar a Giralt que l'acció de la policia es va produir després de l'incompliment en dues ocasions de l'ordre d'execució del jutge. “És normal que es vulgui executar”, va dir.

En el repàs que el director del museu va fer del procés històric que va portar a la seva formació, va mostrar una còpia de l'escriptura de l'acta notarial en la qual es recull “que es compren i es paguen” les obres, una qüestió que la sentència del 2015 posa en dubte. El director del museu es va felicitar que el tema hagi arribat al Tribunal Suprem, on “es tornaran a demanar els papers i es podran aportar documents que al jutjat no es van acceptar en primera instància”. Per a Giralt, Aragó, si aspira a recuperar el monestir, el primer que ha de fer és “invertir a l'edifici” i, sobretot, “fer fora les monges”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ