_
_
_
_
_

Una jutgessa ordena segrestar el llibre sobre narcotràfic de Nacho Carretero

L'editorial acabava de distribuir-ne 10.000 exemplars més fa pocs dies

Manuel Jabois
Nacho Carretero, a la Corunya en una imatge d'arxiu.
Nacho Carretero, a la Corunya en una imatge d'arxiu.EL PAÍS

José Alfredo Bea Gondar va exercir d'alcalde d'O Grove durant la dictadura després de destronar el seu cosí, que se n'havia anat de creuer al Carib deixant-lo al comandament: quan va tornar va començar la guerra. El 1983 Gondar es va presentar com a candidat a l'alcaldia amb una llista d'independents, però llavors el seu millor amic es va passar al CDS i el va deixar en minoria. El que va passar després és que es va negar a convocar un ple durant dos anys per evitar la moció de censura. Es va atrinxerar a l'Ajuntament amb desenes de votants que van arribar a ocupar dia i nit el saló de plens perquè no s'hi debatés res, fins que el Ministeri de l'Interior hi va enviar forces especials de tot arreu d'Espanya per ocupar terrats, teulades i terrasses d'O Grove amb l'objectiu d'evitar enfrontaments entre partidaris i detractors de l'alcalde, i garantir la celebració del ple que finalment el va fer fora de l'Ajuntament.

El 1991, altre cop amb una candidatura independent, va ser el més votat en les eleccions municipals. Tres dies abans que es constituís el nou Ajuntament, agents policials van entrar a casa seva a les 11.00 i el van detenir. Va ser una operació ordenada pel jutge Baltasar Garzón: s'havia arrestat a Madrid un colombià amb 30 quilos de cocaïna en un cotxe que havia estat llogat per Bea Gondar a Pontevedra. 72 hores més tard, els partits polítics d'O Grove no es van posar d'acord per votar per majoria absoluta un candidat, així que José Alfredo Bea Gondar, que no va rebre cap vot en la sessió, va ser proclamat alcalde. Va rebre la insòlita notícia a la presó d'Alcalá Meco, acusat d'un delicte de narcotràfic. El seu mandat va durar dos dies, fins que per incompareixença l'Ajuntament va acordar destituir-lo.

Bea Gondar pertany a un temps a les Rías Baixas gallegues en què les fronteres entre el narcotraficant, la justícia i el poder estaven tan difuminades que un militant de pes d'Aliança Popular i president de la Cambra de Comerç de Vilagarcía, Pablo Vioque, va acabar dirigint el desembarcament de dues tones de cocaïna i ordenant matar el fiscal en cap antidroga de l'Audiència Nacional, Javier Zaragoza. Aquella gegantesca xarxa va sembrar Galícia de morts i va ser recollida, en un treball exhaustiu publicat el 2015, al llibre Fariña del reporter d'EL PAÍS, Nacho Carretero. Onze anys després d'aquella detenció, el jutge Garzón va considerar que els 30 quilos de cocaïna del cotxe d'aquell colombià eren el fil que s'havia d'estirar fins a arribar a una partida de contraban de 2.000 quilos en la qual estaven implicats el càrtel de Cali, patrons de vaixell, un exguàrdia civil soci de Sito Miñanco i el mateix Bea Gondar.

Aquest va ser el relat de fets de Garzón que publica Carretero a Fariña, on Bea és citat dues vegades per dir que el van processar per aquesta qüestió. L'exalcalde d'O Grove va ser finalment condemnat per l'Audiència Nacional per un delicte de narcotràfic; la sentència, no obstant això, va ser revocada pel Tribunal Suprem després que s'invalidés el testimoni d'un penedit. Aquest defecte de forma va portar Bea Gondar i quatre condemnats més a ser absolts. Posteriorment, Bea, un habitual de les cròniques del narcotraficant que també apareix en les memòries de Baltasar Garzón, va ser condemnat per un delicte de blanqueig de capitals procedents del narcotràfic.

El gener del 2016, Bea va demandar Carretero i la seva editorial, Libros del KO, per un suposat delicte d'“injúries i calúmnies” en relatar la seva participació en aquella operació. Reclama 500.000 euros (“mig milió o res”, va anunciar a l'editorial quan aquesta es va avenir a dialogar), una rectificació pública, difondre la falsedat de les afirmacions i la desaparició del seu nom del llibre. També mesures cautelars que la jutgessa ara ha estimat parcialment, com el segrest de Fariña i la prohibició d'imprimir més exemplars. Perquè el segrest s'apliqui, Bea Gondar haurà de dipositar 10.000 euros.

D'aquesta manera, tres anys després de la publicació del llibre, que ja ha esdevingut un supervendes i amb una sèrie produïda per Bambú que emetrà Antena 3, Fariña haurà de desaparèixer de les llibreries en les properes dates si Bea diposita els diners i l'editorial no presenta cap recurs. El judici està previst per als mesos d'abril i maig. Libros del KO acabava d'imprimir i distribuir fa pocs dies la desena edició de Fariña, 10.000 exemplars més. L'autor s'ha limitat a dir que està “sorprès” per la decisió i lamenta la “destrossa” que pot suposar a l'editorial si el tiratge és segrestat.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Manuel Jabois
Es de Sanxenxo (Pontevedra) y aprendió el oficio de escribir en el periodismo local gracias a Diario de Pontevedra. Ha trabajado en El Mundo y Onda Cero. Colabora a diario en la Cadena Ser. Su última novela es 'Mirafiori' (2023). En EL PAÍS firma reportajes, crónicas, entrevistas y columnas.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_