El consell d'administració de l'empresa municipal Bimsa —on el govern d'Ada Colau té majoria—, ha adjudicat el gruix de les obres del túnel de Glòries a unions d'empreses en les quals figuren companyies que apareixen en el cas 3%, una causa que investiga l'adjudicació irregular d'obra pública a canvi de comissions a Convergència Democràtica de Catalunya. L'equip de govern al·lega que “no hi ha cap element que permeti excloure empreses per possibles casos de corrupció”. A més, celebra que les obres es reprenguin després d'un any parades.
L'equip d'Urbanisme va sortir tan escaldat del retard, els sobrecostos i la sospita de formar part del cas 3%, que l'abril passat va aturar la principal obra que hi havia en marxa a Barcelona quan Colau va arribar al govern. L'alcaldessa va decidir parar les obres —en contra del criteri de l'oposició— i tornar-les a licitar, en una decisió que pretenia “fer neteja”. I aquí va ser quan va prendre dues decisions: allargar el túnel des del carrer de Badajoz fins a la rambla del Poblenou i trossejar les obres en cinc lots per evitar el control d'una sola empresa.
La segona fase del túnel, tècnicament la més senzilla —perquè no cal excavar a tanta profunditat—, són dos lots que sumen 36 milions. El quatre són les estructures del túnel i el cinc, l'excavació. Dels dos lots, han estat excloses per presentar-se amb un preu que incorria en baixa temerària empreses que van executar les obres aturades: és el cas de Copisa i Benito Arnó. Així, el lot quatre, de 24,5 milions (una baixada del 21,7%), l'ha portat l'UTE formada per Ferrovial i Sacyr. Ferrovial va ser condemnada per pagar comissions a Convergència. El lot cinc (12,6 milions i una baixa del 23,4%), l'ha portat l'UTE formada per OHL, FCC i Rubau. El grup FCC va fer una donació de 105.000 a Convergència i Rubau està sent investigada per presumptes adjudicacions irregulars a canvi de finançament irregular del partit en el cas 3%.
Els lots 1, 2 i 3 (32 milions en total) són els més complexos, perquè inclouen els treballs per acabar el túnel per sota de túnels ferroviaris i del metro. En aquest cas, les empreses s'han guardat molt de fer grans baixades, i les seves ofertes econòmiques estan entre l'1,5% per sota del pressupost de licitació i gairebé el 7%. Les adjudicatàries són Acciona i Copcisa; Vies i Construccions i CRC; i Dragatges i Acsa.
La tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, va defensar aquest dimarts la celeritat del procés, que permetrà reprendre les obres a la fi de març per estrenar-les el 2021. “Totes les ofertes milloren les condicions salarials, subroguen personal de la primera fase i respecten els terminis”, va aplaudir. Va recordar a més que en la votació del consell d'administració es van abstenir el PDeCAT, ERC i el PP i van votar a favor el PSC i Ciutadans. Al Consell d'Administració arriba la decisió que prèviament ha pres la mesa de contractació i el govern i els grups tenen potestat per tombar-la, però en aquest cas a ningú se li va ocórrer per evitar un nou retard.
El consell de Bimsa va adjudicar també les obres de la Canòpia, la gran plaça que hi haurà a Glòries, també trossejades en cinc lots. En total, són 12,9 milions per urbanitzar la plaça dels Encants, executar la “gran clariana” i els accessos des de Dos de Maig, el dipòsit d'aigua freàtica, l'espai de joventut i la zona verda i les instal·lacions del parc.
Les empreses a les quals Bimsa va rescindir el contracte l'abril passat —Copisa, Comsa, Benito Arnó i Rogasa— reclamen set milions per liquidar la tormentosa relació contractual. Com Copisa i Benito Arnó, Comsa també es va presentar en tres dels cinc lots per fer el túnel. Rogasa, en cap.
