Selecciona Edició
Connecta’t

Deu empreses controlen gairebé 3.000 pisos de lloguer a Barcelona

El Sindicat de Llogaters fa una crida als veïns que finalitzen el contracte a "resistir" als seus pisos

Un edifici amb un pis en lloguer a la plaça Universitat de Barcelona.
Un edifici amb un pis en lloguer a la plaça Universitat de Barcelona.

Deu empreses o institucions, com la Fundació de Sant Pau, són propietàries d'edificis sencers que sumen gairebé 3.000 pisos de lloguer a Barcelona. Ho ha revelat avui dimarts el Sindicat de Llogaters, que amb el treball de recerca que ha presentat busca demostrar dues qüestions. Una, que el 80% dels veïns que recorren al sindicat perquè no poden quedar-se a casa seva són llogaters de finques de propietat vertical. I dues, "desmuntar la idea que a Barcelona els amos dels pisos de lloguer són petits propietaris".

Entre les empreses que el Sindicat assenyala figuren companyies que han comprat algunes de les finques que han estat notícia pels problemes que han revelat els seus inquilins o també per la intervenció de l'Ajuntament de Barcelona, ja sigui comprant immobles o aturant obres que no s'ajustaven a la legalitat. Elix, MK Premium, Norvet o Vauras són algunes d'aquestes companyies. "Fem públiques aquestes dades, les vergonyes de la propietat, perquè ells ho fan cada vegada que volem llogar un pis: saben el nostre nom, la nostra nòmina, qui és la nostra parella...", ha manifestat Marta Ill, una de les portaveus del Sindicat. També ha denunciat la complicitat de propietaris locals en aquestes pràctiques: "Necessiten socis d'aquí, propietaris de casa que juguen amb la vida dels llogaters i que també tenen la seva part de responsabilitat".

“Hi ha gent que se n’ha anat a 30 i 40 quilòmetres”

La roda de premsa del Sindicat de Llogaters ha tingut també testimonis d'inquilins de diverses zones i perfils, però que comparteixen l'angoixa pel final d'un contracte de lloguer. Aurora Fernández, de Sants, s'ha emocionat explicant que no li renoven el pis on viu amb la seva parella i menors, propietat d'una petita propietària, que els ha arribat a oferir diners perquè marxessin. Ben diferent és el cas dels 150 inquilins del número 113 de l'avinguda de Barcelona de Sant Joan Despí. Van entrar en aquests habitatges de lloguer quan ja havia esclatat la bombolla del maó i cinc anys més tard els plantegen pujades d'entre el 40% i el 100% de la renda. "No podem aguantar el que estem vivint, al segle XXI és inhumà anar com pelegrins d'un barri a l'altre cada tres anys", ha denunciat Julio Jiménez. "Hi ha gent que ha marxat a 30 i 40 quilòmetres", ha assegurat.

L'organització d'inquilins es va presentar públicament el maig de l'any passat i actualment té més d'un miler d'afiliats. A més de presentar el resultat de la seva investigació, el Sindicat ha presentat la campanya #EnsQuedem i #LloguersJustos. Els dos lemes són una crida a "resistir" a les persones a les quals se'ls acaba el contracte de lloguer i no l'hi renoven o els apugen la renda. Una resistència que "en cada cas s'haurà de mesurar en relació amb les forces que tingui cada afectat per anar lluny o no", ha explicat Irene Sabaté, una altra portaveu del Sindicat. Una de les possibilitats que suggereix l'organització per fer efectiva aquesta resistència és continuar pagant el lloguer davant del jutjat, però d'acord amb la quantitat que es pagava amb el contracte en vigor o el que cada família consideri un lloguer just.

Sabaté ha explicat que, de mitjana, els casos que arriben al Sindicat són de famílies que destinen un 46% dels seus ingressos a pagar l'habitatge, quan tots els experts recomanen que la despesa no superi el 30%. "Volem que els desplaçaments forçats, els desnonaments invisibles, es deixin de veure com una situació acceptable; estan destruint el teixit social dels barris i demanem poder arrelar-nos-hi. Fins ara assumíem que el nomadisme era una condició del lloguer, però ens plantem".

El Sindicat ha tornat a recordar que el seu objectiu final és aconseguir una llei d'arrendaments urbans (la cèlebre LAU) més justa: amb contractes més llargs, estables i assequibles, que "prioritzin l'ús de l'habitatge per sobre del seu ús com a mercaderia". "Si els poders públics no defensen el dret a l'habitatge, haurem de ser els ciutadans", ha manifestat Sabaté.

Sobre la possibilitat de convocar una vaga d'inquilins que deixessin de pagar el lloguer, el Sindicat ha contestat que "ara mateix és una eina que suposa entrar en un terreny inexplorat, però que es fa en altres ciutats amb èxit. Des de l'edifici de 150 habitatges de lloguer que hi ha a Sant Joan Despí, als inquilins dels quals els han anunciat grans augments de la renda, un dels seus representants ha assegurat que "desistir de pagar no s'ha considerat en cap moment". "Estem d'acord a pagar, però pagar el que és just, si fa falta davant del jutjat, però no pagar aniria en contra de la nostra política de lluitar per quedar-nos".

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ