_
_
_
_
_

Luis de Guindos serà el nou vicepresident del BCE després de la renúncia de Philip Lane

El governador del Banc d'Irlanda retira la seva candidatura i permet una elecció per consens

Claudi Pérez
El ministre d'Economia, Luis de Guindos, en una foto d'arxiu a la Moncloa.
El ministre d'Economia, Luis de Guindos, en una foto d'arxiu a la Moncloa.Sergio Perez (REUTERS)

Luis de Guindos (Madrid, 1960) serà el nou vicepresident del Banc Central Europeu, segurament la institució econòmica més poderosa de la Unió Europea, després de la renúncia del governador del Banc d'Irlanda Philip Lane, el seu principal rival. Irlanda ha decidit retirar la seva candidatura just abans de la reunió de l'Eurogrup. Guinos té així via lliure perquè la cimera europea de març faci oficial el seu nomenament en substitució de l'actual número dos de l'Eurobanc, Vítor Constâncio. "La retirada d'Irlanda deixa Guindos com a únic aspirant", ha assegurat el cap de l'Eurogrup, el socialista portuguès Mário Centeno. 

Espanya guanya el partit abans del xiulet inicial. L'Eurogrup –la reunió de ministres d'Economia i de Finances de l'eurozona, de la qual Guindos forma part des del 2012– ungirà Guindos com a número dos del president Draghi en substitució de Constâncio. Guindos trenca així amb una vella tradició i es converteix en el primer ministre d'Economia que passa directament al BCE, el banc central suposadament més independent del món, que durant tota la crisi ha estat en el punt de mira per un seguit d'ingerències polítiques. El seu nomenament acaba de passada amb un lustre de perfecte ostracisme per a Espanya en els llocs de més renom de les institucions internacionals i europees.

L'Ecofin recomanarà demà Guindos, i els caps d'Estat i de Govern haurien de ratificar aquesta decisió a la primavera: a la cimera de març. Amb el suport d'Alemanya i França, Guindos que el 2015 va fracassar estrepitosament en la cursa per la presidència de l'Eurogrup, s'ha imposat entre els ministres de l'euro (tot i que sense arribar a competir en una votació) a Philip Lane, brillant economista i governador del Banc Central d'Irlanda. I substituirà el portuguès Vítor Constâncio a Frankfurt a finals de maig, malgrat que tant el BCE com el Parlament Europeu preferien Lane.

El ministre de Finances irlandès, Pascal Donohoe, ha anunciat a la seva entrada a l'Eurogrup la retirada de Lane per afavorir "el consens". "Li desitjo bona sort a Luis de Guindos", ha dit. Dublín fa així un moviment tàctic, una mena de retirada estratègica: abandona la lluita per la vicepresidència, però molt probablement Philip Lane optarà al càrrec d'economista cap, en mans del belga Peter Praet.

Itàlia ha estat la gran incògnita fins a última hora: al·legava que el seu perfil polític posa en perill la sacrosanta independència del BCE, escrita en bronze en un tractat internacional. Darrere de la posició italiana hi ha cert ressentiment a Espanya Madrid no va donar suport a Milà per acollir l'Agència dels Medicaments, però també raons de més pes, com la lluita pel relleu de Mario Draghi: la presidència del BCE és el lloc realment important a Europa. Aquesta estratagema italiana (que tem quedar-se fora de la cúpula de l'Eurobanc quan Draghi es jubili) no ha fet fortuna pels amplis suports de Guindos, que eren molts i poderosos.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Claudi Pérez
Director adjunto de EL PAÍS. Excorresponsal político y económico, exredactor jefe de política nacional, excorresponsal en Bruselas durante toda la crisis del euro y anteriormente especialista en asuntos económicos internacionales. Premio Salvador de Madariaga. Madrid, y antes Bruselas, y aún antes Barcelona.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_