_
_
_
_
_

Girona acull amb escepticisme el pla per rellançar l’aeroport

Els empresaris volen que l'aeròdrom tingui una gran influència al sud de França

Obres d'ampliació a l'aeroport de Girona-Costa Brava.
Obres d'ampliació a l'aeroport de Girona-Costa Brava.Toni Ferragut

L’anunci d’una inversió de 464 milions d'euros a l'aeroport Girona-Costa Brava per consolidar “un únic sistema aeroportuari” juntament amb l’aeroport de Barcelona-El Prat, ha estat acollit per les institucions del territori com “una bona notícia”, però amb “escepticisme”. Tant des de l’Ajuntament de Girona com des de la Diputació, la Cambra de Comerç o la direcció de l’aeroport creuen que les instal·lacions aspiren a un posicionament estratègic com a segon aeroport de Catalunya i amb gran influència al sud de França. Però el territori desconfia que les promeses es facin realitat.

El 2017 van passar pel Prat 47,2 milions d'usuaris, un 7,1% més que l'any anterior, de manera que s'ha convertit, segons el ministre de Foment, en “el segon aeroport de la Unió Europea en creixement de passatgers”. Però la seva ubicació al voltant dels aiguamolls del delta del Llobregat, limita el seu desenvolupament. El Pla director de l’aeroport de Barcelona-El Prat, fase 2017-2026, garanteix l'augment de capacitat de les instal·lacions dels 55 milions de passatgers en l'actualitat fins a atendre’n 70 milions. Per això es recorre, per la seva proximitat i com a complement a les inversions al Prat, a les instal·lacions aeroportuàries de Girona, en les quals Aena preveu fer una àmplia reforma.

En els últims 18 anys Aena ha invertit en l’aeroport gironí 182 milions d’euros. Les inversions anunciades ara es destinaran a l'ampliació de la plataforma d'estacionament d'aeronaus, a l'àrea terminal de passatgers i a la construcció de l’estació de l'AVE, a uns 500 metres de la terminal, tan reclamada pel territori. Garantirà la seva connexió amb Barcelona i potenciarà la seva intermodalitat. “A més de donar resposta al gran potencial turístic del territori, oferim un producte aeroportuari diferent, senzill i més barat que el Prat. Estic convençut que serem una de les parelles aeroportuàries europees amb una oferta de gran atractiu per a les companyies aèries”, assegura el director del Girona-Costa Brava, Lluís Sala.

L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, assegura que “en condicions normals estaríem contents, però hem d'actuar amb cautela tenint en compte les inversions promeses que no han arribat”. Considera “una bona notícia” que el Govern hagi fet seva “la petició que fa anys defensem des del territori que l’aeroport de Girona complementi el del Prat”. “Però estarem més contents quan vegem l'inici de les obres” indica. Per això apunta: “De moment m’ho prenc igual com que acabaran el desdoblament de la N-II, que iniciaran l’arxiu històric —pendent fa 10 anys—, o acabaran les obres del Parc central” —amb set anys de retard.

En la mateixa línia s'han manifestat el president de la Cambra de Comerç, Domènech Espadaler, i el de la Diputació, Pere Vila. El primer ha declarat: “La notícia és molt bona, però vull que sigui una realitat”. “Tenim un punt d’esperança, però estem acostumats a proclames que no s'acaben fent realitat”, ha lamentat el segon.

Al gener van passar per les instal·lacions aeroportuàries 41.178 passatgers, un 2,4% més respecte al mateix mes de l'any anterior. Sala assegura que sempre han tingut “molt clar l'oportunitat que representa oferir un producte complementari a l’aeroport del Prat”. Si és així, vaticina, “el creixement del de Girona serà sostenible”.

Un aeròdrom convertit en muntanya russa

L’aeroport de Girona es va inaugurar el 1965. El seu trànsit anual de passatgers oscil·lava entre els 275.000 i els 500.000 fins que la companyia irlandesa de baix cost Ryanair “va aterrar” a Vilobí d’Onyar a finals del 2002. A partir de llavors el que havia estat un aeroport desert i infrautilitzat va cobrar vida fins a arribar a un trànsit de 5,5 milions de passatgers el 2008 amb destinacions a tot Europa, Espanya i Àfrica. Va ser un punt d'inflexió. La crisi econòmica, sumada al fet que Ryanair va aconseguir el que havia estat el seu objectiu des de l’inici, desembarcar al Prat, va provocar la caiguda en picat i sostinguda a Girona. En cinc anys va perdre la meitat dels seus passatgers, 2,7 milions el 2013. El descens va seguir sense treva fins a arribar a mínims d’1,6 milions de passatgers el 2016. El 2017 finalment la tendència va canviar per primera vegada en nou anys i el trànsit va augmentar un 16,9%, fins a 1,9 milions. Aquest 2018 es manté la tendència.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_