Selecciona Edició
Connecta’t

Rovira diu que va demanar frenar les votacions de l’1 d’octubre però Puigdemont s’hi va negar

El jutge Llarena deixa en llibertat sota fiança de 60.000 euros la coordinadora d'ERC

Marta Rovira a la seva arribada aquest dilluns al Tribunal Suprem.
Marta Rovira a la seva arribada aquest dilluns al Tribunal Suprem. AP

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha deixat en llibertat sota fiança de 60.000 euros la coordinadora general d'ERC, Marta Rovira, que avui dilluns ha declarat com a investigada pel seu paper “destacat” en el procés. Durant la seva compareixença, Rovira va explicar al jutge que el passat 1 d'octubre, dia del referèndum il·legal d'independència, va intentar convèncer Carles Puigdemont que suspengués la votació a causa de les càrregues policials que s'estaven produint en alguns col·legis electorals, però l'expresident va decidir seguir endavant. Llarena també va prendre declaració aquest dilluns a la número dos de el PDeCAT, Marta Pascal, a la qual no va imposar cap mesura cautelar. Rovira i Pascal van admetre que eren conscients que el referèndum era il·legal.

No és la primera vegada que Marta Rovira al·ludeix a la petició de suspensió del referèndum que es va plantejar el passat 1 d'octubre al migdia, quan les televisions i les xarxes socials portaven hores difonent imatges de les càrregues policials que s'estaven produint als voltants d'alguns centres de votació. Rovira ja havia revelat durant una entrevista a TV3 que aquell dia, a la vista de l'actuació de la Policia, els líders dels partits independentistes es van plantejar la possibilitat de donar per acabat el referèndum. Però aquest dilluns, davant del jutge, Rovira es va atribuir l'autoria d'aquesta petició i, segons fonts presents en la seva compareixença, va precisar que ningú li va donar suport.

Segons va explicar la número dos d'ERC, ella va plantejar aquesta possibilitat durant una reunió celebrada a les 13.00 de l'1 d'octubre a la qual van assistir membres del Govern (entre ells Carles Puigdemont i Oriol Junqueras) i dels tres partits independentistes (PDeCAT, ERC i la CUP). Rovira va assegurar que temia per la seguretat dels ciutadans concentrats a les portes dels col·legis, però l'expresident, segons la versió de la diputada d'ERC, va al·legar que suspendre la votació podria generar encara més problemes per les llargues cues i les aglomeracions que hi havia davant dels centres de votació.

El relat de Rovira va causar malestar a les files del PDeCAT, que el van interpretar com un intent de la número dos d'ERC de treure's davant del jutge tota la responsabilitat de l'ocorregut l'1 d'octubre a costa de perjudicar la defensa de la resta d'investigats. Fonts properes al PDeCAT van admetre que Rovira va plantejar aquest dia la possibilitat de suspendre la votació, però asseguren que els responsables d'ERC van ser els primers a descartar aquesta possibilitat i a apostar per seguir endavant. Als dirigents de l'antiga Convergència tampoc els va agradar que Rovira s'allunyés davant del jutge la responsabilitat respecte a la tramitació en el Parlament de les lleis de ruptura i de l'organització del referèndum independentista.

Al final de la declaració s'ha fet una audiència breu per estudiar les mesures cautelars demanades per les acusacions. La Fiscalia ha sol·licitat llibertat sota fiança sense concretar la xifra, petició a la qual s'ha adherit l'advocat de l'Estat. Vox, que exerceix d'acusació popular, ha demanat, per la seva banda, presó preventiva incondicional. Llarena finalment ha optat per una fiança de 60.000 euros, davant del "risc de reiteració delictiva" i, segons fonts presents en la declaració, dimarts concretarà el termini de pagament. Marta Pascal, coordinadora general del PDeCAT, que també ha declarat avui dilluns, ha quedat en llibertat sense mesures cautelars.

La decisió d'imposar una fiança a la número dos d'ERC ha arribat després que aquesta se sotmetés durant unes dues hores a les preguntes del jutge, la Fiscalia i les defenses. Rovira ha contestat a totes les parts excepte a Vox, Javier Gutiérrez i Pedro Fernández. Durant la seva compareixença, la diputada ha reconegut que al llarg del procés ha assistit a diverses reunions en què es van prendre decisions destinades a aconseguir la independència de Catalunya i la celebració del referèndum de l'1 d'octubre. La diputada ha dit que sempre ha intentat assistir a totes les reunions a les quals l'havia convocat el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

Segons fonts presents a la compareixença, tant Rovira com Pascal han qualificat la declaració unilateral d'independència (DUI) de "manifestació política sense efectes jurídics" que tenia com a objectiu obrir un procés electoral posterior. Rovira ha dit també al jutge que el passat 1 d'octubre, dia del referèndum il·legal d'independència, va intentar convèncer Puigdemont que donés per acabada la votació a la vista de les càrregues policials que s'estaven produint davant d'alguns centres de votació. La petició es va produir, segons ha explicat, durant una reunió celebrada a les 13.00 aquell mateix dia entre membres del Govern i dels tres partits independentistes, però ningú li va donar suport. L'expresident va al·legar que suspendre la votació podria generar més problemes de seguretat, ateses les llargues cues i les concentracions de ciutadans que hi havia als col·legis.

Totes dues han admès davant del jutge que eren conscients que la consulta de l'1-O no tenia cobertura legal. En el cas de Pascal, ha precisat que ella no va rebre cap notificació sobre la il·legalitat de la votació, però que pels mitjans de comunicació va saber que el Tribunal Constitucional l'havia suspès. Sobre el full de ruta independentista, Rovira ha reconegut que va signar en nom d'ERC el que es va pactar el març del 2015, però ha restat rellevància al document EnfoCATs, considerat pels investigadors el full de ruta definitiu del procés. La número dos d'ERC ha assegurat, no obstant això, que aquest document és només un més dels molts que s'han fet en els últims anys per avançar en l'aposta independentista, segons les fonts consultades.

Rovira ha coincidit també amb altres investigats que ja han declarat davant de Llarena a restar importància a les anotacions que contenia l'agenda intervinguda per la Guàrdia Civil al número dos de la Conselleria d'Economia, Josep Maria Jové. Entre aquestes anotacions, els investigadors donen especial rellevància a la que defineix l'anomenat comitè estratègic que havia de dirigir el camí cap a la independència després del referèndum i del qual formarien part els principals líders dels partits independentistes, entre els quals hi ha la mateixa Rovira. La número dos d'ERC ha explicat que aquest comitè no es va arribar a formar.

Els advocats de Vox, que han demanat presó sense fiança per a Rovira, han recalcat després de la declaració "l'amnèsia" que semblava que patien les dues investigades. "Recorden tots els actes parlamentaris i les decisions del Govern, però no de les reunions que han mantingut ni de declaracions seves que s'havien publicat als mitjans de comunicació", ha assenyalat l'advocat Pedro Fernández, que ha subratllat, no obstant això, les diferències entre la implicació en el procés de l'una i de l'altra. Per a Rovira han demanat presó perquè "la Guàrdia Civil en els seus informes equipara el seu paper al de Junqueras", ha assegurat el lletrat. A més, Pascal, per la qual Vox no ha sol·licitat cap mesura cautelar, ha mostrat, segons aquest advocat major, col·laboració amb la justícia, ja que ha contestat a totes les parts, inclosa l'acusació popular.

La número dos d'ERC ha marxat del Suprem després de quedar en llibertat sota fiança. A la sortida, ha fet una breu compareixença davant dels mitjans de comunicació: "Hem vingut a defensar el dret els ciutadans de Catalunya a votar i a mostrar les seves opinions en un Estat de dret", ha afirmat. Pascal, per la seva banda, no ha volgut fer declaracions públiques.

Aquest dimarts serà el torn de l'expresident del PDeCAT Artur Mas i de l'expresidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) Neus Lloveras, mentre que dimecres està citada l'expresidenta del grup parlamentari de la CUP, Anna Gabriel, que fins dimarts no té previst aclarir si es presentarà a la cita.

Els cinc líders independentistes que declaren aquesta setmana i l'exportaveu de la CUP Mireia Boya, que va comparèixer la setmana passada, estan imputats per rebel·lió des del 22 de desembre. Llarena els va incloure en la investigació perquè els càrrecs que ocupaven en la darrera legislatura figuraven com a part del comitè estratègic definit a l'EnfoCATs, el document trobat en un dels escorcolls de la Guàrdia Civil i que el jutge considera la principal guia del procés. Segons va detallar el magistrat en la interlocutòria en què va acordar la seva imputació, hi ha indicis que Rovira, Mas, Pascal, Lloveras, Boya i Gabriel van tenir una “participació principal i destacada” en el delicte de rebel·lió, “aportant el suport polític que va ser necessari per a l'actuació parlamentària i l'actuació d'execució que van portar aquest procés a terme”.

ERC diu que no renuncia a les seves conviccions

Oriol Junqueras i Marta Rovira, els dos líders d'Esquerra Republicana, van enviar aquest dilluns una carta als militants de la formació en la qual, sense esmentar la paraula independència, asseguren que no renunciaran a les seves conviccions i que es reafirmen “en totes i cadascuna d'elles”.

“Compareixem davant de la justícia espanyola pel nostre compromís amb la democràcia i amb el dret dels ciutadans a decidir el seu futur”, diu la carta. Junqueras està a la presó preventiva des de fa 109 dies.

Tots dos líders demanen als seus partidaris que no es deixin provocar: “No ens deixem arrossegar per la impotència cap a un escenari de creixent confrontació, que és el que persegueixen el PP i els seus aliats”. I insisteixen que “són els ciutadans els que han de decidir democràticament el futur de Catalunya”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ