La cúpula del BCE, la institució europea clau durant la crisi, es retira. El president Mario Draghi i pràcticament tots els seus consellers faran un pas al costat en els propers 18 mesos. Aquesta renovació comença avui: l'Eurogrup (format pels ministres de l'euro) escollirà el substitut del número dos a Frankfurt, el portuguès Vítor Constâncio. Guindos és el favorit, tot i que l'irlandès Lane té el suport de l'Eurobanc i l'Eurocambra, i Itàlia pot donar una sorpresa a Espanya amb una maniobra d'última hora. Aquest nomenament pot retornar Espanya a la primera línia de la UE, però també té el potencial de provocar un daltabaix diplomàtic. Es tracta d'un moviment important, que pot tenir conseqüències a la llarga: “Els propers alts càrrecs del BCE ho tenen relativament fàcil en els propers temps, però més endavant seran els qui breguin amb la propera gran crisi, i l'eurozona segueix sense estar preparada. Els líders europeus haurien de triar els millors”, subratlla Paul de Grauwe, de la London School of Economics.
A les cinc en punt de la tarda. L'Eurogrup té una reunió de tràmit: a l'agenda hi figuren només Grècia —i no s'esperen sorpreses—, el futur del mecanisme de rescat (Mede) i la situació d'Irlanda. Cap a les cinc de la tarda s'abordarà l'assumpte estrella: Guindos o Lane? Aquest nomenament exigeix majoria qualificada, el vot de 14 països amb un pes del 65% de la població. Sense aquesta majoria, l'Ecofin no podria recomanar un nom als líders europeus, que prendran la decisió definitiva (també per majoria qualificada) al març.
Suports per a Espanya. Alemanya està a favor de Guindos. També França, amb la boca petita, i Holanda. Entre els països de menys grandària, fins a quatre socis s'inclinen explícitament per Guindos: Letònia, Malta, Eslovàquia i Portugal.
Itàlia, la gran incògnita. “Encara estem avaluant tots dos candidats, en funció de plans diferents”, asseguren crípticament fonts italianes a aquest diari. Guindos no agrada a Roma perquè el ministre espanyol ha estat fidel escuder del falcó alemany Wolfgang Schäuble durant els anys d'austeritat a ultrança. Itàlia creu que el nomenament de Guindos és un afront a la independència de Frankfurt. Espanya, a més, va frustrar la candidatura de Milà a l'Agència dels Medicaments. I el factor fonamental: la gestió de la propera crisi depèn del substitut del president Draghi, i amb Guindos a la vicepresidència es facilita el camí cap a les altures de l'alemany Jens Weidmann, extremadament crític amb els estímuls que tan bé han anat per a l'euro i Itàlia (i Espanya). Roma no bloquejarà Guindos si no troba aliats. Però l'assumpte ha entrat de ple en l'agenda política italiana, en plena campanya electoral. “Si Itàlia i Irlanda troben quatre aliats, el futur de Guindos és incert”, asseguren fonts europees. El fidel d'aquesta balança pot ser França, que en principi dona suport a l'espanyol però pot canviar d'idea per afeblir l'opció de Weidmann a favor del governador del seu banc central, François Villeroy de Galhau.
Travessa: Guindos. El BCE i l'Eurocambra (que tenen un rol purament consultiu) s'inclinen per Lane. Però Guindos té les de guanyar. Això sí: malgrat els suports de l'espanyol a l'Eurogrup, Irlanda no ha fet el pas al costat que s'esperava perquè encara es veu amb opcions de sorprendre.
