_
_
_
_
_

Espanya se la juga per tornar a la cúpula del BCE

L'Eurogrup decideix aquest dilluns si el ministre Luis de Guindos serà vicepresident del Banc Central Europeu

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, arribant al Congrés.Foto: atlas | Vídeo: EUROPA PRESS. ATLAS
Claudi Pérez

És Guindos o una patacada sensacional. L'Eurogrup tria avui dilluns entre el ministre d'Economia espanyol Luis de Guindos i el governador del Banc Central d'Irlanda, Philip Lane, per a la vicepresidència del BCE. Guindos és favorit per substituir el portuguès Vítor Constâncio, tot i que tant l'Eurocambra com Frankfurt prefereixen el perfil més tècnic de Lane. Itàlia pot complicar el nomenament. Espanya es juga tornar al consell del BCE després de sis anys d'absència. Un altre fiasco, com el del 2012, seria nociu per a la credibilitat de la quarta economia de l'euro.

La cúpula del BCE, la institució europea clau durant la crisi, es retira. El president Mario Draghi i pràcticament tots els seus consellers faran un pas al costat en els propers 18 mesos. Aquesta renovació comença avui: l'Eurogrup (format pels ministres de l'euro) escollirà el substitut del número dos a Frankfurt, el portuguès Vítor Constâncio. Guindos és el favorit, tot i que l'irlandès Lane té el suport de l'Eurobanc i l'Eurocambra, i Itàlia pot donar una sorpresa a Espanya amb una maniobra d'última hora. Aquest nomenament pot retornar Espanya a la primera línia de la UE, però també té el potencial de provocar un daltabaix diplomàtic. Es tracta d'un moviment important, que pot tenir conseqüències a la llarga: “Els propers alts càrrecs del BCE ho tenen relativament fàcil en els propers temps, però més endavant seran els qui breguin amb la propera gran crisi, i l'eurozona segueix sense estar preparada. Els líders europeus haurien de triar els millors”, subratlla Paul de Grauwe, de la London School of Economics.

A les cinc en punt de la tarda. L'Eurogrup té una reunió de tràmit: a l'agenda hi figuren només Grècia —i no s'esperen sorpreses—, el futur del mecanisme de rescat (Mede) i la situació d'Irlanda. Cap a les cinc de la tarda s'abordarà l'assumpte estrella: Guindos o Lane? Aquest nomenament exigeix majoria qualificada, el vot de 14 països amb un pes del 65% de la població. Sense aquesta majoria, l'Ecofin no podria recomanar un nom als líders europeus, que prendran la decisió definitiva (també per majoria qualificada) al març.

Suports per a Espanya. Alemanya està a favor de Guindos. També França, amb la boca petita, i Holanda. Entre els països de menys grandària, fins a quatre socis s'inclinen explícitament per Guindos: Letònia, Malta, Eslovàquia i Portugal.

Itàlia, la gran incògnita. “Encara estem avaluant tots dos candidats, en funció de plans diferents”, asseguren crípticament fonts italianes a aquest diari. Guindos no agrada a Roma perquè el ministre espanyol ha estat fidel escuder del falcó alemany Wolfgang Schäuble durant els anys d'austeritat a ultrança. Itàlia creu que el nomenament de Guindos és un afront a la independència de Frankfurt. Espanya, a més, va frustrar la candidatura de Milà a l'Agència dels Medicaments. I el factor fonamental: la gestió de la propera crisi depèn del substitut del president Draghi, i amb Guindos a la vicepresidència es facilita el camí cap a les altures de l'alemany Jens Weidmann, extremadament crític amb els estímuls que tan bé han anat per a l'euro i Itàlia (i Espanya). Roma no bloquejarà Guindos si no troba aliats. Però l'assumpte ha entrat de ple en l'agenda política italiana, en plena campanya electoral. “Si Itàlia i Irlanda troben quatre aliats, el futur de Guindos és incert”, asseguren fonts europees. El fidel d'aquesta balança pot ser França, que en principi dona suport a l'espanyol però pot canviar d'idea per afeblir l'opció de Weidmann a favor del governador del seu banc central, François Villeroy de Galhau.

Travessa: Guindos. El BCE i l'Eurocambra (que tenen un rol purament consultiu) s'inclinen per Lane. Però Guindos té les de guanyar. Això sí: malgrat els suports de l'espanyol a l'Eurogrup, Irlanda no ha fet el pas al costat que s'esperava perquè encara es veu amb opcions de sorprendre.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Claudi Pérez
Director adjunto de EL PAÍS. Excorresponsal político y económico, exredactor jefe de política nacional, excorresponsal en Bruselas durante toda la crisis del euro y anteriormente especialista en asuntos económicos internacionales. Premio Salvador de Madariaga. Madrid, y antes Bruselas, y aún antes Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_