Selecciona Edició
Connecta’t

La indústria torna a liderar l’economia

El trasllat de seus perjudicarà l’estadística d’inversió estrangera

La cadena de muntatge del Seat León, a la fàbrica de Martorell.
La cadena de muntatge del Seat León, a la fàbrica de Martorell.

La indústria torna a ser un dels motors de l’economia. El sector, que representa més del 21% del producte interior brut (PIB) català, va créixer el 3,7% gràcies al creixement de les exportacions i les inversions que han realitzat les empreses en els últims anys per millorar els seus processos productius. Les patronals auguren un altre bon any pel dinamisme del comerç internacional, però adverteixen que resta una tasca pendent: fabricar més productes d’alt valor tecnològic.

El sector industrial, que durant la recessió es va dessagnar amb descensos que van arribar al 12,9% el 2009, l’any passat va tornar a experimentar una de les taxes més grans de creixement des de l’any 2000, segons les dades avançades de l’Institut Nacional d’Estadística (Idescat). La locomotora va baixar el ritme del 2016, que s’havia expandit el 5,2%, però va tornar a créixer per sobre del conjunt de l’economia catalana. Els experts consultats coincideixen en dos factors clau: l’augment de les exportacions per la bona marxa del comerç mundial i, sobretot, de la zona euro, i l’auge de la construcció, que ha reactivat part de la indústria auxiliar.

Aquest avanç de la indústria ha permès compensar la baixada del turisme o les vendes minoristes arran dels atemptats gihadistes i el procés. “Estem veient un fort creixement de l’economia mundial i una millora de la zona euro, la qual cosa ha permès seguir exportant, però també ens hem beneficiat de la recuperació de la construcció, que té una capacitat d’arrossegament d’una indústria auxiliar que s’està enfortint de nou”, explica el director del departament d’Economia de Foment del Treball, Salvador Guillermo.

L'avenç de la indústria catalana

Creixement. El valor afegit brut (VAB) va créixer el 3,7% el 2017. En el quart trimestre, la taxa de variació interanual va ser del 4,8%.

Exportacions. Fins al mes de novembre van créixer el 8,9% i van superar totes les del 2016.

Qualitat. Les exportacions que van empènyer les vendes exteriors van ser les d'un valor tecnològic mig-baix, que van créixer un 27,8%.

Indicadors. El 2017 va millorar la competitivitat, la producció industrial (+3,9%), la facturació (+7,6%) i les comandes.

Ocupació. Hi ha 622.900 ocupats, el 7,2% més.

Els indicadors de l’any passat que recull l’Idescat mostren un sector robust: va millorar la seva competitivitat, la producció industrial va créixer un 3,9%, les comandes van augmentar un 6,6% i el volum de negoci ho va fer un 7,6%. L’any també es va tancar amb més treballadors en el sector, un 7,2% més respecte al 2016. “La indústria es recupera clarament, però cal preguntar-se si ho fa en sectors amb futur. Està creixent en uns sectors intermedis en què no veig dinàmica creativa. Ens falta més complexitat en les exportacions”, assegura el catedràtic i professor emèrit d’Iese Antonio Argandoña.

Si s’observen les exportacions de l’any passat, les d’un valor tecnològic alt i mitjà-alt creixen, però al voltant del 3,5%, segons les dades del tercer trimestre de l’Idescat. En canvi, les de valor tecnològic mitjà-baix van ser les que més van augmentar. En concret, ho van fer un 27,8%, amb la qual cosa les vendes a l’exterior menys sofisticades van guanyar pes i van arribar al 42% del total. “Les exportacions han augmentat, però empeses per les que tenen un contingut tecnològic mitjà-baix, i no les capdavanteres, motiu pel qual Catalunya està competint en preu als mercats internacionals”, assenyala el professor d’Esade Juan Ignacio Sanz.

El vicepresident de la Fundació per la Indústria, Antoni Garrell, explica que el 2014 les empreses van reprendre les seves inversions per millorar els processos productius després d’haver-les aturat durant la crisi. Això els permet que, després dels ajustos salarials inicials, ara puguin ser més competitives per les tècniques introduïdes. No obstant això, Garrell destaca que la gran assignatura pendent del gruix d’empreses —sobretot les petites i bona part de les mitjanes— és “entrar de ple en la indústria 4.0”.

“Les companyies han fet un esforç important de digitalització. Ara cal que això es converteixi en coneixement”, afirma Antoni Garrell, que afegeix de forma gràfica: “Es tracta de passar de la fàbrica intel·ligent al producte intel·ligent”.

El creixement de la indústria va ser especialment intens durant l’últim trimestre de l’any, perquè el valor afegit brut (VAB) del sector va augmentar un 4,8%. Això vol dir que el procés no va afectar a la indústria? Fonts empresarials asseguren que sí que ha tocat el sector. Les dues vagues generals, sostenen, van suposar una elevada despesa en logística; les matrius de grans multinacionals ara són més cautes en emprendre noves inversions i existeix ja el precedent de l’alemanya Agrolab, que ha decidit cancel·lar la construcció d’una fàbrica a Tarragona i portar-la a Burgos.

A més, alguns indicadors a mitjà termini com les baixades de matriculacions de vehicles industrials i la deterioració de la confiança empresarial fan que els empresaris siguin prudents. Encara és complicat, a més, mesurar l’efecte que pot tenir la fugida de seus socials a altres comunitats i la crisi de la reputació de Catalunya. “La tensió va caure quan es va engegar l’article 155 de la Constitució, que va permetre limitar a unes setmanes les conseqüències de la incertesa que hi havia. Tot i això, les inversions cauran durant els propers trimestres. I això motivarà el trasllat de seus, ja que les ampliacions de capital computaran en la comunitat a la qual s’hagin traslladat”, assegura Juan Ignacio Sanz, d’Esade.

Així i tot, des del sector apunten també a la solidesa de la “tradició industrial catalana” i, sobre aquest tema, recorden el document que van elaborar a títol individual diversos economistes, entre els quals estaven l’exconseller Andreu Mas-Colell, el catedràtic Guillem López-Casasnovas i el president d’Abertis, Salvador Alemany. En aquest document els economistes advertien de la possibilitat que els esdeveniments polítics poguessin haver erosionat les perspectives econòmiques de la comunitat, però van recordar que la “forta recuperació”, la internacionalització i els canvis “associats a la Quarta Revolució Industrial” eren “garantia de futur” en el context actual.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >