Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

Pobresa energètica i negoci elèctric

Una trentena de polítics són consellers d’empreses del sector elèctric. El soroll del procés fa inaudible el debat sobre la pobresa energètica

Protesta contra la pobresa energètica, al desembre.
Protesta contra la pobresa energètica, al desembre.

La matinada del 14 de novembre del 2016, Rosa, de 81 anys, va morir a Reus. No tenia subministrament d’electricitat per impagament i les veles que havia col·locat per il·luminar l’habitatge van resultar mortals. De tot això ja ha passat més d’un any, i la duresa de la crisi segueix deixant marginada desenes de milers de persones. Un estudi realitzat pel Royal Melbourne Institute of Technology (RMIT), per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, situa en 170.000 els habitants de la capital catalana que no han pagat almenys un rebut de la llum o que no poden mantenir la casa seva a una temperatura adequada. Des de l’Administració central es posen pegats, però no s’afronta la manera d’acabar amb un problema que s’eliminaria amb la inversió de l’1,5% dels beneficis de les elèctriques.

Sandra viu a Montbrió del Camp (Baix Camp). Ingressa mensualment 300 euros i fa uns dies va presentar una petició de condonació del seu deute acumulat a Endesa, emparada per l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE). Paral·lelament ha sol·licitat d’acollir-se al decret del bo social que van promoure PP i PSOE el 2016, un mes després de la mort de Rosa. “Tot ajuda, però la paperassa que s’exigeix per accedir al bo és excessiu i això fa que moltes persones hi renunciïn”, explica Sandra. Fins fa unes setmanes Endesa no tramitava l’esmentat bo a les seves oficines. Tot s’havia de realitzar telemàticament amb les consegüents dificultats per al segment de població al qual potencialment va dirigida l’ajuda. Es requereix, a més, documentació ad hoc per a les al·legacions, expliquen des de l’APE, i recorden que a aquest bo només hi accedeixen els clients de les cinc grans companyies: Endesa Iberdrola, Gas Natural-Fenosa, Hidroeléctrica del Cantábrico (EDP) i Viesgo. No obstant això, el descompte que suposa el bo, de fins a un 40%, el paga solidàriament tot el sector, incloses les petites societats o les cooperatives. El decret preveu, d’altra banda, un sostre tan baix sobre el límit màxim d’energia, que no té en compte el consum necessari de calefacció elèctrica durant els mesos d’hivern.

Les grans companyies —que l’any passat van augmentar un 12% els preus— no informen els potencials beneficiaris del bo sobre els seus drets, però en canvi detecten automàticament les famílies que no hi tenen dret. Això fa que només un 40% dels possibles afectats s’hagin acollit a la mesura el 2017. L’administració —autonòmica i municipal— s’ha de fer càrrec del 50% del rebut, en el cas de clients amb risc d’exclusió social, segons el decret. Les taules d’ingressos que donen dret a aquestes ajudes són draconianes. En canvi, les grans companyies reparteixen el 88% dels seus beneficis en dividends entre els seus accionistes, com explica Andreu Missé a Alternativas Económicas, i preveuen increments dels seus guanys fins al 2020. A més, només el 35% de la factura de la llum correspon a costos de producció, mentre que el 55% són costos regulats. Tot això garanteix a les empreses un alt rendiment amb baix risc.

La Unió Europea, en la Directiva 2009/72, va establir que els estats han de garantir el gas i l’electricitat necessaris per als seus ciutadans, vetant els talls per impagament. Nou anys després, Espanya no ha incorporat el que preveu la Directiva i el decret és clarament insuficient. Amb tot, alguns ajuntaments i comunitats autònomes estan treballant en aquesta línia de protecció, com demostra la llei catalana contra la pobresa energètica, que al desembre del 2016 havia evitat el tall de subministrament a 39.000 famílies vulnerables.

La llei aprovada pel Parlament, malgrat els recursos continus de les grans elèctriques, segueix vigent i recull un element fonamental: prohibeix el tall de subministrament. Les comercialitzadores estan obligades a preguntar als serveis socials si un client és vulnerable o no ho és. El consistori té 15 dies per informar a l’elèctrica i, en cas que no doni cap resposta, s’entén que la família afectada està en risc, i es paralitza d’aquesta manera el tall de llum. No obstant això, així com en el cas del subministrament d’aigua algunes ciutats han arribat a signar convenis que eviten el tall de subministrament, en el sector elèctric les companyies s’hi resisteixen, explica Laia Ortiz, tinent d’alcalde de Barcelona. A la capital catalana, l’Ajuntament ha obert 22 expedients sancionadors i ha imposat cinc multes. Els municipis han assumit amb molt més entusiasme que la Generalitat la defensa de la llei 24/2015.

Les portes giratòries segueixen complint la seva missió: una trentena de polítics són consellers d’empreses del sector elèctric. Mentrestant, el soroll del procés fa inaudible el debat sobre pobresa energètica. I la llei del més fort segueix destruint la cohesió social.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >