Pares, mestres i sindicats rebutgen el canvi de model lingüístic

Docents, associacions de pares i mares de família, agrupacions pedagògiques i sindicats van expressar aquest divendres el seu rebuig a la decisió del Govern espanyol de modificar el sistema d'immersió lingüística en català per augmentar la presència del castellà a les aules. “Rebutgem l'intent de segregació dels menors per motius lingüístics”, diuen des de la plataforma Som Escola, que agrupa més de mig centenar d'entitats de diferents tendències. Tots coincideixen a veure un rerefons de guerra política entre el PP i Ciutadans arran de la mesura.

“L'escola catalana i el seu model d'integració lingüística ha fet un gran esforç en les últimes dècades per acollir, des d'una perspectiva inclusiva, nens i joves vinguts de diferents cultures del món”, explica el comunicat de Som Escola. Els seus representants es van reunir aquest divendres amb el president del Parlament, Roger Torrent, per expressar la seva preocupació pels plans del Govern espanyol. “Podem constatar que la immersió lingüística ha estat un factor important per permetre la cohesió social des d'una perspectiva intercultural i que aquesta ha de seguir sent un dels puntals del model educatiu català”, afegeix la plataforma, en la qual hi ha entitats de diferents sensibilitats, com la independentista Assemblea Nacional Catalana (ANC), la Fundació Pere Tarrès o el Col·legi de Pedagogs de Catalunya.

La preocupació més gran, compartida per diferents entitats i col·lectius, és que la decisió de l'Executiu comporti la separació dels alumnes en funció de la llengua, fet que tant l'Estatut com la llei d'Educació de Catalunya prohibeixen explícitament. “Els alumnes tenen dret a no ser separats en centres ni en grups de classe diferents per raó de la seva llengua habitual”, estableix l'article 35 de la llei autonòmica. “No permetrem que això passi”, va alertar el portaveu d'Educació de CCOO de Catalunya, Manel Polit.

Ustec, el sindicat majoritari a primària i partidari d'una consulta sobre la independència de Catalunya, creu que treure endavant aquest pla és “travessar una línia vermella les conseqüències de la qual no pot imaginar el propi Govern”, va explicar el seu portaveu Ramon Font. “El model lingüístic és fruit d'un ampli consens social que va més enllà de l'independentisme i que ha estat reeixit aconseguint que els estudiants catalans tinguin bons resultats en ambdues llengües”, diu Font. La quinzena de decisions judicials que han concedit als alumnes més classes en castellà, usualment matemàtiques, ha suposat que tots els companys també les donessin. Els pares que defensen la immersió creuen que això xoca amb el seu dret a rebre educació en català.

Cohesió social

“Seguirem defensant un model d'èxit que ha contribuït decisivament a la cohesió social”, va insistir ahir la Confederació Cristiana d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes, que es limita a les escoles concertades religioses. Una posició similar defensen des de la Federació d'Associacions de Pares i Mares de Catalunya (FAPAC). “És un model que funciona, que permet que els alumnes catalans tinguin resultats en castellà similars als d'altres comunitats autònomes. Lamentem que s'utilitzi de nou políticament la llengua”, va dir Belén Tascón, la presidenta de FAPAC.

L'Associació de Mestres Rosa Sensat, creada el 1965 en la clandestinitat i que porta el nom d'una de les precursores de les noves tendències pedagògiques a Catalunya a principis del segle XX, va denunciar en un comunicat que la reforma del sistema de la immersió lingüística “afectaria el tronc del sistema educatiu” i a més “suposaria saltar-se la llei”. Una posició similar han expressat des de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya.

Xavier Corbera, el portaveu de Som Escola i regidor d'ERC, va explicar aquest divendres en una entrevista a TV3 que el món educatiu es planteja mobilitzacions si els plans del Govern segueixen endavant. “Si es carreguen el sistema educatiu català, donarem la resposta més contundent possible”. Font, per la seva banda, va recordar la resposta de la comunitat educativa de Balears al decret de trilingüisme, que el Govern del PP es va veure obligat a retirar el 2013.