Selecciona Edició
Connecta’t

La Guàrdia Civil sospita que els caps dels Mossos van ajudar Puigdemont a fugir a Brussel·les

L'informe apunta que la col·laboració de diversos agents en la sortida d'Espanya de l'expresident va tenir la "connivència" dels responsables de la Conselleria d'Interior

El fiscal general de l'Estat, Julián Sánchez Melgar, parla de l'informe de la Guàrdia Civil.

L'últim informe de la Guàrdia Civil incorporat a la causa contra els líders del procés que instrueix al Tribunal Suprem el jutge Pablo Llarena conté dures acusacions contra els Mossos d'Esquadra i els seus responsables, tant policials com polítics. El document posa en dubte que la participació de diversos policies catalans en la fugida i posterior protecció de l'expresident Carles Puigdemont a Bèlgica, la fessin “a títol individual” i apunta que van tenir la “connivència” dels “màxims responsables d'Interior”.

La Guàrdia Civil inclou aquesta sospita en un ampli apartat de l'informe dedicat a abordar la suposada implicació dels Mossos en “les estructures d'Estat” que els independentistes volien desenvolupar abans de la celebració del referèndum il·legal de l'1 d'octubre. Com ja havien fet en anteriors documents incorporats al sumari, els investigadors no dubten a assenyalar com a presumptament implicats en el procés qui va ser el màxim cap del cos, Josep Lluís Trapero —imputat a l'Audiència Nacional pels successos durant l'escorcoll a la Conselleria d'Hisenda del 20 de setembre i la celebració de la consulta il·legal—, i l'exconseller d'Interior, Joaquim Forn, actualment empresonat.

Sobre la policia autonòmica, els autors de l'informe destaquen que tant el document anomenat EnfoCATs —considerat el full de ruta dels independentistes— com una agenda intervinguda durant els escorcolls del 20 de setembre a Josep Maria Jové, número dos a la conselleria que dirigia Oriol Junqueras, adjudicaven als Mossos un paper “imprescindible per garantir la seguretat ciutadana i el control de les infraestructures essencials en una hipotètica Catalunya independent”.

A partir d'aquí, la Guàrdia Civil detalla vuit trucades i cinc informacions publicades a diferents mitjans de comunicació que, en la seva opinió, reforcen les sospites de la implicació dels Mossos i els seus màxims responsables en l'estratègia independentista. Aquestes últimes són les referides a la participació d'almenys quatre mossos en la fugida de Puigdemont a Brussel·les —un episodi en el qual suposadament l'expresident va abandonar casa seva a Girona amagat al maleter d'un vehicle conduït per un dels seus escortes— i les tasques de protecció que un altre agent fa a la capital belga.

“D'aquí es desprèn que l'expresident Carles Puigdemont segueix tenint escorta dels Mossos d'Esquadra encara que hagi estat destituït en el càrrec i que va ser amb ajuda d'agents d'aquest cos policial que va poder sortir d'Espanya canviant en diverses ocasions de vehicle”, es llegeix al document policial. Després d'aquesta afirmació, la Guàrdia Civil llança la seva sospita que tot això no va ser una iniciativa particular dels agents implicats, sinó que “els màxims responsables” d'Interior i dels Mossos tenien “coneixement” d'aquests fets.

Retalls de premsa

La Guàrdia Civil arriba a parlar en el seu informe de “connivència”, tot i que no aporta cap indici en aquest sentit excepte els retalls de premsa que descrivien els detalls de la fugida. Des dels Mossos sempre s'ha assenyalat l'agent que dona protecció a Puigdemont a Brussel·les —i al qual li van obrir un expedient intern sancionador— com a únic responsable.

L'informe no cita expressament Trapero per la fugida de l'expresident, però sí que l'assenyala amb nom i cognom en altres maniobres dels Mossos suposadament dirigides a permetre el referèndum il·legal i la posterior declaració unilateral d'independència.

“L'actitud observada per part dels Mossos d'Esquadra durant tota la investigació policial i les actuacions dutes a terme van posar de manifest fets significatius i sorprenents, tenint en compte que es tracta d'un cos policial que explica entre els seus principis d'actuació el de la defensa de la Constitució, l'Estatut de Catalunya i l'ordenament jurídic”, afirma el document.

Els autors afegeixen que aquests fets “analitzats de manera aïllada podrien ser anecdòtics”, però que “sumats i analitzats en el seu conjunt denoten una clara orientació cap a les finalitats que persegueix el procés il·legal secessionista”. En aquest sentit, destaquen les trucades telefòniques intervingudes el 29 de setembre, després dels escorcolls i les detencions —entre elles les de Jové i altres alts càrrecs de la Generalitat— realitzades per la Guàrdia Civil dins de l'operació Anubis.

L'informe recalca, com ja havia fet en informes anteriors, que en diverses d'aquestes converses es fa referència a l'adopció per part d'alguns dels implicats de mesures de seguretat en les seves comunicacions gràcies al presumpte assessorament per part de Mossos.

La Guàrdia Civil destaca una trucada del 27 de setembre entre Jové —que llavors ja havia quedat en llibertat, encara que seguia imputat— i la seva dona durant la qual parlen del “major”, que els agents identifiquen amb Trapero. Els investigadors conclouen d'aquesta al·lusió que era el llavors màxim responsable de la policia catalana “la persona que proporcionava suport a individus imputats en unes diligències judicials i no amb intenció de donar suport a la investigació judicial, sinó més aviat per donar suport als investigats”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >