Selecciona Edició
Connecta’t

El Govern espanyol estudia incloure l’opció de triar castellà en la preinscripció escolar catalana

La Generalitat havia evitat fins ara donar a les famílies l'opció de triar una escolarització del 25% en castellà

Institut escola Trinitat Nova.
Institut escola Trinitat Nova.

El Ministeri d'Educació estudia incloure l'anomenada casella lingüística als fullets de preinscripció dels centres escolars de Catalunya arran de l'article 155. Es tracta d'un apartat que permet que les famílies triïn si volen que els seus fills estudiïn amb el castellà com a llengua vehicular. La Generalitat havia evitat aquesta opció fins ara, tot i les diverses sentències que ho recollien i donaven la raó a les famílies demandants.

"Hi estem treballant", ha assenyalat avui dijous el secretari d'Estat d'Educació, Marcial Marín, en una compareixença de premsa quan li han preguntat per la matriculació a l'escola catalana, ja que el període de sol·licitud s'obre normalment a finals de març. "En qualsevol cas, som sensibles al problema i aviat anunciarem una decisió", ha afegit.

La presència del castellà a les aules de Catalunya és un assumpte polèmic sobre el qual s'han pronunciat fins i tot els tribunals. A Catalunya es fa servir el català com a llengua vehicular i es reserven dues hores per al castellà a primària, tres a secundària i dues a batxillerat. Una sentència del 2010 del Constitucional sobre l'Estatut va establir que el castellà havia de ser vehicular amb el català.

El percentatge de matèries que cal fer en castellà per considerar-la com a tal no està definit, però l'exministre d'Educació, José Ignacio Wert, va ser qui va posar per primer cop sobre la taula la xifra del 25% d'hores lectives en castellà com "el mínim indispensable" per assegurar aquesta opció. És una xifra que ja ha avalat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) almenys cinc vegades i també el Tribunal Suprem.

Wert va crear un mecanisme per a les famílies que volien escolaritzar els fills en castellà. S'enfrontaven a un procés molt carregós que incloïa sol·licitar una ajuda econòmica. Aquestes famílies havien de demanar a la Generalitat aquest tipus d'escolarització. Si no hi havia cap resposta, es procedia a sol·licitar els 6.000 euros a l'Estat. D'acord amb la norma aprovada durant el mandat de l'exministre, la família matriculava el menor en un centre privat que tingués el castellà com a llengua vehicular.

L'Estat disposava de sis mesos per respondre i, en cas que se li concedís, descomptava l'import de les transferències als Pressupostos de la Generalitat. Segons les dades del Departament d'Ensenyament del Govern català, en els últims tres cursos els han arribat 560 peticions i s'ha atorgat l'ajuda a 50 famílies.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >