Selecciona Edició
Connecta’t

La Guàrdia Urbana desallotja una finca municipal ocupada del Raval

L'Ajuntament va comprar l'edifici i l'havia rehabilitat per fer-hi pisos socials

Agents antidisturbis de la Guàrdia Urbana intenten accedir a la finca ocupada.
Agents antidisturbis de la Guàrdia Urbana intenten accedir a la finca ocupada.

La Guàrdia Urbana de Barcelona ha desallotjat aquest matí 30 persones que ocupaven un edifici d'habitatges de titularitat municipal situat en ple cor del Raval. Durant el desallotjament s'han produït moments de tensió i tones de polèmica, ja que ha estat la policia local, de l'alcaldessa Ada Colau, la que n'ha expulsat els ocupants.

Colau, mesos abans d'anunciar que es presentava com a candidata a l'alcaldia de Barcelona, va deixar el seu càrrec com a portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), on va protagonitzar desenes de resistències actives contra desnonaments al crit de “sí que es pot”. Precisament el mateix crit que aquest matí pronunciaven alguns dels ocupes desallotjats del número 1 del carrer de Sant Ramon. Es tractava d'una vintena de joves que havien accedit a uns pisos –amb el pagament previ d'entre 500 i 800 euros a una organització que venia claus d'immobles que havien ocupat–. De fet, el Consistori tenia preparats els immobles per entregar-los a altres famílies que complien els requisits per obtenir un lloguer social.

L'Ajuntament de Barcelona, amb Xavier Trias al capdavant, va comprar l'octubre del 2013 els 11 pisos del número 1 del carrer de Sant Ramon. El juliol del 2015 van començar les obres de rehabilitació que han acabat fa tot just unes setmanes. Segons fonts municipals, l'empresa subministradora de l'electricitat exigia la instal·lació d'una estació transformadora per donar d'alta els subministraments, de manera que els pisos no s'havien de lliurar fins a l'estiu. Les mateixes fonts asseguren que dilluns “els serveis de vigilància de l'Ajuntament van comprovar que l'edifici era buit”. Dimecres a la tarda hi havia prop de 30 persones a l'interior. La Guàrdia Urbana, en detectar la presència d'ocupes, es va col·locar a la porta de l'immoble per evitar que hi entressin més persones i per preparar un desallotjament que s'ha dut a terme aquest matí.

El Consistori manté que els ocupes no feia 72 hores que eren a l'edifici i, per tant, la Guàrdia Urbana podia fer un desnonament exprés sense necessitat que comencés un llarg procés judicial fins a aconseguir l'ordre d'un jutjat. Els ocupes, per contra, asseguren que ja fa diversos dies que eren a l'interior i, per tant, el desallotjament de la Urbana no s'ajusta a la legislació.

Uns minuts abans de les vuit del matí, mig centenar d'agents de la Guàrdia Urbana han procedit a entrar als habitatges. A cops de maça han trencat l'entrada del portal mentre els veïns s'atrinxeraven als habitatges cridant l'atenció, des dels balcons, als mitjans de comunicació.

Els agents han anat entrant pis per pis. Ho han fet rebentant portes perquè les persones que eren a dins no volien sortir dels immobles. Una d'elles ha buidat alguns extintors a l'escala per impedir l'actuació policial, de manera que els agents han hagut de fer servir màscares. Després de diverses hores desallotjant persones la Guàrdia Urbana ha donat per buit l'edifici. A l'interior hi havia 22 persones i un nadó.

El Pepe compartia pis amb la seva germana i el seu cunyat. “Fa uns dies que érem a dins, jo vaig pagar 500 euros a un pakistanès per la clau i ens hi vam ficar perquè som veïns amb problemes”, denunciava. El Sergi, de 25 anys, era en un altre dels pisos amb la seva dona. Va adquirir la clau de la mateixa manera. Najim Namonbrui, de 28 anys, mostrava un full i un tiquet de compra de menjar a domicili amb el qual pretenia justificar, d'una banda, que era “víctima d'un estafador" que li havia llogat un pis que no era seu per 528 euros” i, de l'altra, que feia que era al pis “15 dies menjant de diferents empreses de repartiment a domicili”.

Però qui ha concentrat la major atenció ha estat el Hatim. Un jove de 29 anys que vivia al primer pis amb la seva dona de 18 anys i un nadó de mesos que mostrava contínuament. El Hatim, amb samarreta de tirants malgrat la baixa temperatura, cridava contra els agents, contra l'equip de govern, suplicava feina i denunciava: “Aquest edifici és per als qui tenen diners perquè ara el Raval està de moda”.

Els serveis socials de l'Ajuntament, el Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) han atès deu dels ocupes i només tres han acceptat una alternativa de reallotjament. Els tècnics han considerat que set dels desnonats tenen xarxa social o recursos econòmics.

Crítiques dels grups de l’oposició

Les crítiques polítiques a l'actuació del Consistori no han trigat a arribar. La regidora de la CUP a l'Ajuntament Eulàlia Reguant ha anat fins al lloc dels fets i ha defensat que “les ocupacions, en la immensa majoria de vegades, responen a una necessitat vital de tenir un sostre per viure”. Reguant ha denunciat “l'Ajuntament, que directament ha ordenat a la Urbana” fer un desallotjament que, segons la regidora de la CUP, no podia ser exprés.

Per la seva banda, el líder d'ERC al Consistori, Alfred Bosch, ha qualificat d'“escàndol” l'ocupació d'un immoble destinat al lloguer social. “Com és possible que el govern no en fos conscient tenint en compte que es tracta d'una propietat municipal?”, ha criticat després de qualificar el problema de la droga al Raval com un retorn als anys vuitanta.

La líder de Ciutadans, Carina Mejías, ha criticat la “deixadesa de Colau a l'hora de vetllar pels edificis de titularitat municipal evita que les famílies vulnerables accedeixin a habitatge social”. Mejías ha demanat que es lluiti contra “les màfies” de l'ocupació i dels contractes falsos.

El líder del PP, Alberto Fernández Díaz, ha demanat “posar fi i fre a les ocupacions il·legals”. El popular ha recordat que el discurs permissiu de Colau cap als “ocupes” ha generat un efecte crida.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >