Selecciona Edició
Connecta’t

La majoria de partits defensen l’ús preferencial de l’aranès

El PSOE i ERC proposen una norma estatal per esquivar la sentència contrària del Tribunal Constitucional

Periodistes davant de la porta del Tribunal Constitucional.
Periodistes davant de la porta del Tribunal Constitucional.

La majoria dels partits del Parlament han criticat la sentència del Tribunal Constitucional (TC) que anul·la la condició d’ús preferent de l’aranès a la Vall d’Aran. Junts per Catalunya, ERC, el PSC, Catalunya en Comú i la CUP —sumats representen el 70% dels diputats de la Cambra— lamenten la interpretació que ha fet l’alt tribunal de la llei catalana de l’occità, aprovada el 2010.

La llei de protecció de l’aranès es va aprovar sota l’empara del tripartit presidit per José Montilla (PSC). Paco Boya, ponent de la norma i líder d’Unitat d’Aran (UA) —el partit germà del PSC a la Vall d’Aran, força de l’oposició a la comarca—, admet que quan es va redactar el text “ja estava cantat que la idea de l’ús preferent seria recorreguda”. La sentència del TC considera que la normativa catalana vulnera l’equilibri que ha de prevaldre amb el castellà i el català: “El foment i la promoció de l’aranès en tots els àmbits, com a mesura de política de normalització d’una llengua minoritària, estan sotmesos a uns límits. Un d’aquests límits és que les mesures adoptades no han d’afectar la preservació de l’equilibri entre les llengües cooficials, que impedeix atribuir caràcter preferent a cap d’aquestes”.

Boya considera que la interpretació que el TC fa de la llei “no té sentit” perquè, segons argumenta el dirigent socialista, “l’aranès està en una situació vulnerable i no pot ser una amenaça per a les altres llengües”. El síndic de la Vall d’Aran, Carlos Barrera —de Convergència Democràtica Aranesa— ha recordat que malgrat el paper favorable a la llei del PSC i d’UA, va ser un Govern del PSOE el que va recórrer contra la norma el 2011. El Consell calcula que només un 30% de la població de la Vall d’Aran utilitza l’aranès.

L’ús preferent de l’aranès es materialitza en documents oficials del Consell i dels ajuntaments aranesos, també en les comunicacions amb la Generalitat, o en la contractació de treballadors públics que dominin la llengua, com passa amb el català, explica un portaveu del Consell. Només Ciutadans i el PP van votar el 2010 en contra de la llei de l’occità. La diputada de Ciutadans Sonia Reina destaca que “la Constitució consagra la protecció de totes les llengües cooficials per preservar aquesta riquesa que tenim, però això no implica que unes hagin de passar per damunt de les altres”. “Les llengües”, segons Reina, “tenen dos grans enemics: els que les volen prohibir i els que les volen imposar”.

ERC ha registrat aquest febrer al Congrés una proposta de llei per promocionar les llengües de l’Estat que no siguin el castellà. El PSOE va registrar una altra proposta el 2017 per potenciar l’ús de les llengües cooficials en l’àmbit administratiu.

Dubtes del PDeCAT

Sergi Miquel, diputat del PDeCAT al Congrés, apunta que el seu partit és escèptic respecte a la conveniència que una llei d’àmbit estatal pugui regular una competència autonòmica: “La idea ens fa patir perquè té un risc en permetre que l’Estat tingui marge d’acció en una competència estatutària de Catalunya”. Elisenda Alamany, portaveu de Catalunya en Comú, assegura que, al seu parer, “l’única manera de protegir l’aranès és mitjançant una llei al Congrés per la pluralitat lingüística”. Aquesta posició encara no s'ha estat debatut dins del partit. Alamany assegura que “hi ha una clara repressió de la diversitat lingüística”, i afegeix que, sense una posició de preferència, l’aranès “pot estar destinat a desaparèixer”. La portaveu de Catalunya en Comú també coincideix amb el PSC a l’hora de criticar que la promoció de l’aranès només rep 60.000 euros anuals per part de la Generalitat.

MÉS INFORMACIÓ