Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Boya diu que la seva intenció era que la declaració d’independència hagués estat real

La Fiscalia no demana mesures cautelars per a l'expresidenta del grup parlamentari de la CUP després de la seva declaració al Suprem

La diputada de la CUP Mireia Boya al Tribunal Suprem.
La diputada de la CUP Mireia Boya al Tribunal Suprem.

L'expresidenta del grup de la CUP al Parlament, Mireia Boya, ha declarat aquest dimecres com a investigada al Tribunal Suprem que la seva intenció, i també la de la seva formació, quan es va votar, el 27 d'octubre, la declaració unilateral d'independència (DUI) és que aquesta tingués un efecte real i efectiu perquè aquell era el mandat de les seves bases, tot i que l'aplicació de l'article 155 ho va fer impossible. Boya ha comparegut davant del jutge Pablo Llarena com a investigada per la seva actuació durant el procés. Ni la Fiscalia ni l'acusació popular exercida pel partit de la ultradreta Vox han demanat mesures cautelars per a l'exdiputada, que només ha respost a les preguntes del jutge Llarena i del seu advocat.

L'exdiputada de la CUP ha explicat a la sortida del tribunal que el seu objectiu ha estat defensar que els partits sobiranistes el que han fet és acatar el mandat popular. A preguntes del jutge, ha assegurat que mai ha participat en cap comitè estratègic i que no coneixia l'EnfoCATs, el document que es va trobar en un dels escorcolls de la Guàrdia Civil i que el jutge Llarena considera la principal guia del procés. Aquest document, ha assegurat, no respon a la manera de pensar i de fer les coses de la CUP. "No m'han preguntat si acato la Constitució. La Constitució no s'ha de convertir en un mur", ha declarat davant dels mitjans de comunicació.

Boya ha estat la primera membre de la CUP que ha citat el jutge que investiga per rebel·lió, sedició i malversació els líders independentistes catalans. La declaració de la seva companya Anna Gabriel, que en principi estava prevista també per aquest dimecres, s'ha retardat una setmana a petició del seu advocat.

Segons va avançar dilluns Boya en una roda de premsa, l'exdiputada de la CUP defensarà davant de Llarena el dret d'autodeterminació i que “aplicar un programa electoral no és delicte”. Encara que la seva formació no reconeix la justícia espanyola, l'exdiputada anirà a declarar, segons va explicar, per defensar aquest programa electoral i “denunciar” que la causa judicial és “política” i busca “criminalitzar” tot el moviment independentista.

Boya va afirmar també que al·legarà davant del jutge que la causa del Suprem s'ha construït sobre un atestat de la Guàrdia Civil gens fonamentat, “parcial i interessat”, i que construeix un relat de violència que només va existir per part de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional l'1 d'octubre als col·legis electorals.

L'exdiputada va assenyalar que “assumeix els riscos” dels seus actes polítics durant el procés i va augurar que, si Llarena decreta presó preventiva per a ella, només sortirà de la presó en una hipotètica República catalana. La Fiscalia no descarta sol·licitar per a Boya algun tipus de mesura cautelar, tot i que fonts del ministeri públic creuen poc probable que es demani presó, encara que dependrà del contingut de la declaració. Per la seva banda, l'acusació popular que exerceix Vox no preveu demanar mesures cautelars.

La declaració de Boya és la primera de la nova tanda de compareixences d'investigats fixada per Llarena després que el 22 de desembre imputés els sis únics membres que quedaven per imputar del comitè estratègic definit a l'EnfoCATs, el document que es va trobar en un dels escorcolls de la Guàrdia Civil i que el jutge Llarena considera la principal guia del procés. A més de Boya i Gabriel, Llarena va imputar el llavors president i la coordinadora general del PDeCAT, Artur Mas i Marta Pascal, respectivament; la número dos d'ERC, Marta Rovira; i la llavors presidenta de l'AMI, Neus Lloveras. El jutge va basar la seva decisió en un informe de la Guàrdia Civil en el qual s'assenyala que tots ells presumptament van formar part del comitè estratègic per declarar unilateralment la independència de Catalunya. Rovira, Mas, Pascal i Lloveras declararan la setmana vinent.