Selecciona Edició
Connecta’t

Gaudí ric, Gaudí pobre

La càtedra de la Politècnica denuncia falta de recursos per investigar l'arquitecte i anuncia un catàleg de la seva obra

Juan José Lahuerta amb una de les fotografies de l'exposició de Gaudí del 1910 i el seu projecte de font per a la plaça de Catalunya.
Juan José Lahuerta amb una de les fotografies de l'exposició de Gaudí del 1910 i el seu projecte de font per a la plaça de Catalunya.

La Càtedra Gaudí de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya conserva 50 dibuixos d'Antoni Gaudí, entre els quals n'hi ha set de la seva etapa de formació, uns esplèndids i enormes dibuixos acolorits amb aquarel·la i creats a mà que demostren l'interès que el futur arquitecte tenia pels problemes urbanístics que vivia la ciutat. Com el seu dibuix del 1877 per a una font monumental per a la plaça de Catalunya, un prodigi de jocs d'aigua que no es va arribar a fer. Tampoc el seu projecte per al paranimf de la Universitat de Barcelona, que aquells dies construïa Elies Rogent. La càtedra també conserva els plànols de la Pedrera, la Casa Batlló i el Park Güell, tres de les seves obres més destacades. “Són pocs, però és el conjunt més homogeni de dibuixos de Gaudí que es conserven”, explica Juan José Lahuerta, que ahir dimarts va fer balanç dels seus primers 365 dies al capdavant de la càtedra, després de recordar que el taller de l'artista es va cremar, i amb aquest incendi tota la documentació i les maquetes a escala dels projectes, el 1936 durant la Guerra Civil.

La càtedra també conserva els plànols de la Pedrera, la Casa Batlló i el Park Güell, tres de les seves obres més destacades. “Són pocs, però és el conjunt més homogeni de dibuixos de Gaudí que es conserven”, explica Juan José Lahuerta, que ahir va fer balanç dels seus primers 365 dies al capdavant de la càtedra, després de recordar que el taller de l'artista es va cremar el 1936 durant la Guerra Civil i amb aquest incendi també la documentació i les maquetes a escala dels projectes.

Signatura de Gaudí en un dels seus treballs que conserva la càtedra de la UPC.
Signatura de Gaudí en un dels seus treballs que conserva la càtedra de la UPC.

“Als anys cinquanta hi havia perill que les obres de Gaudí es poguessin derrocar o transformar. Per això van néixer entitats com aquesta càtedra o els Amics de Gaudí, després de prendre consciència del problema. Han passat molts anys i Gaudí fa l'efecte que ja no necessita que el protegeixin, però és només una impressió. Els perills sobre Gaudí han canviat. Ara necessita que el protegeixin de l'èxit mediàtic i turístic i de l'explotació comercial, i un dels llocs on aquest rescat és possible és aquí”, explica categòricament Lahuerta. “Aquesta és una de les missions de la càtedra i de l'escola”, continua l'especialista, que assegura que fa un any va presentar un programa en el qual proposava que els fons de la càtedra i de la biblioteca, “molt desconeguts, es coordinessin perquè hi hagués una feina i unes energies conjuntades i poguessin donar-se a conèixer aquests dos fons".

Penjador del despatx de la Casa Calvet de Gaudí.
Penjador del despatx de la Casa Calvet de Gaudí.

El director de la càtedra constata que “la falta de recursos per elaborar un arxiu que reculli l'obra de l'arquitecte contrasta amb la figura de Gaudí, que s'ha convertit en un producte comercial que genera una gran quantitat de diners a la ciutat”.

Segons va detallar Lahuerta, a la càtedra, a banda de les obres signades per Gaudí, hi ha dibuixos i projectes de deixebles seus, com Joan Matamala; Josep Maria Jujol, que durant 40 anys va ser professor de l'escola d'arquitectura; Francesc Berenguer; Joan Bergós i Ricard Opisso, entre molts altres. “Però a l'ETSAB es conserva un ric fons de treballs, projectes i dibuixos dels alumnes que hi han passat des del segle XIX i que ajuden a entendre Gaudí i la construcció de la Barcelona que ara coneixem”. En total, 147.000 documents, dels quals hi ha un important fons gràfic, amb dibuixos i magnífics retallables com els que es podien veure en una de les taules de treball de Jujol; un fons fotogràfic de diverses desenes de milers de plaques de vidre fotogràfiques del segle XIX, entre les quals hi havia les imatges de l'exposició de París del 1910 del Grand Palais dedicada a Gaudí, a més d'una important col·lecció de guixos del segle XIX i una cinquantena d'objectes gaudinians, com portes i paviments de les seves cases, reixes, vidrieres per a la Casa Milà, la Casa Batlló o el Park Güell o un impressionant penjador del 1900 que va fer per al despatx del senyor Calvet, que també es podia veure ahir sobre un dels armaris de la biblioteca.

Pla de xoc i acord amb un museu

Segons Lahuerta, per a aquest primer “pla de xoc” hi ha 50.000 euros de pressupost, una xifra insuficient per poder dur a terme tot el treball. “Cal trobar recursos i compromisos públics, començant per la universitat, perquè aquests fons tan rics estiguin a la disposició de tothom”. Lahuerta també va anunciar ahir que la càtedra està a punt de tancar un acord amb un museu de Barcelona (que no és el MNAC) per poder garantir la conservació i restauració de part d'aquest material, així com la seva exposició “en un entorn museogràfic”.

“Fins ara hem fet un mapa del material i s'ha iniciat la catalogació dels documents gràfics. En total, s'ha inventariat el 18% i s'ha digitalitzat el 11% del total”, va explicar Lahuerta, que relata que un dels objectius més immediats és crear “un gran catàleg únic i hiperconnectat de les obres de Gaudí i tot el seu entorn, en el qual s'inclouran els ensenyaments de l'arquitectura i l'urbanisme dels segles XIX i XX”. D'aquesta manera, s'eliminarà “la idea d'un creador aïllat i es donarà una visió més científica i menys comercial actual, lluny del mite, del sant i del geni i el convertirà en el personatge central en la construcció de la Barcelona i l'arquitectura del segle XIX i XX en l'àmbit mundial”. Per Lahuerta, seria “una altra manera de gaudir de Gaudí, lluny de l'objecte comercial i molt més a prop d'una realitat connectada amb la societat, que és el que el personatge en realitat va significar”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >