_
_
_
_
_

En aquesta escola no es llença el menjar

El projecte Recooperem promou l'aprofitament de l'excedent d'aliments dels menjadors infantils per repartir-los entre famílies vulnerables

Recollida de menjar a Càritas de Castellar del Vallès.
Recollida de menjar a Càritas de Castellar del Vallès.CRISTÓBAL CASTRO

L'Emilia, de 56 anys, arriba amb el seu carro d'anar a comprar a la seu de Càritas a Castellar del Vallès (Vallès Occidental), acompanyada de la seva filla de 22 anys, embarassada de vuit mesos. Les dues dones sobreviuen amb els 300 euros mensuals que cobra l'Emilia de la seva prejubilació, amb els escassos ingressos que guanya netejant una casa un cop a la setmana, amb l'ajuda de la família i amb els aliments que cada 15 dies recull en aquesta entitat social. Suc, llet, llegums, pa… I una bossa amb vuit carmanyoles amb menjar congelat amb cigrons, arròs amb verdures, bròquil… Es tracta d'aliments recollits dos dies abans del menjador d'una escola del municipi. “És bon menjar i et dona tranquil·litat perquè saps que ve d'un col·legi”, explica l'Emilia.

Càritas recull cada setmana fins a 240 carmanyoles de sis escoles del municipi que després reparteixen entre 160 famílies. Castellar del Vallès va ser el 2014 el laboratori de proves del projecte Recooperem, que impulsa el consell comarcal, per lluitar contra el malbaratament d'aliments. Quatre anys més tard la iniciativa s'ha estès a 24 escoles de nou municipis del Vallès Occidental, la majoria petits i mitjans, excepte Terrassa, que s’hi va sumar al desembre. Només el curs passat es va aconseguir recuperar 2.752 quilos de menjar –i això es va traduir en 6.000 carmanyoles–, que es van repartir entre 272 famílies d'aquests municipis, seleccionades prèviament pels serveis socials.

El circuit comença a les cuines de les escoles. “Cada dia es cuina una mica més del que es necessita i el que no se serveix al menjador és el que recuperem. Abans aquest menjar es llençava”, apunta Lidia Segura, coordinadora pedagògica de l'empresa Campos Estela, que gestiona diversos dels menjadors escolars que participen en la iniciativa. En finalitzar el servei, les cuineres empaqueten el menjar en carmanyoles i les congelen. Posteriorment, les entitats les recullen en caixes tèrmiques i les porten als seus congeladors, fins que les reparteixen entre les famílies. I així es tanca el cercle.

Els beneficis del Recooperem són diversos. “El projecte neix per conscienciar del malbaratament alimentari a les escoles i per donar resposta a les famílies afectades per la crisi”, resumeix Ignasi Giménez, alcalde de Castellar i president del consell comarcal. “És una idea fantàstica poder aprofitar aquest menjar. Més pena fa veure gent buscant menjar a les escombraries”, afegeix l'Emilia, beneficiària del projecte. Però també hi ha un important component pedagògic. “Ofereix als nens un element per reflexionar. Molts estan acostumats a tenir-ho tot i han descobert que hi ha famílies que no poden ni escalfar-se el menjar”, diu Núria Chipell, directora de l'escola 25 de Setembre de Rubí.

La Keila, de 10 anys, n'és un bon exemple. Mentre neteja el seu plat –el menú del dia era arròs amb tomàquet i hamburguesa– aplaudeix la iniciativa. “Està bé pensar en el menjar que llencem”. L'alumna admet, amb la boca petita, que abans que arribés el Recooperem a l'escola llençava “una miqueta” de menjar. “Ara em menjo tot el que tinc al plat”, explica orgullosa.

Però si la idea és tan senzilla, per què no està més estesa? Des de Campos Estela apunten que quan es treballa amb aliments hi ha un risc, encara que sigui mínim, d'intoxicació i les entitats o els ajuntaments “no sempre estan disposats a assumir aquest risc”. També els consistoris han d'estar disposats, afegeixen, a assumir el cost de la compra de les carmanyoles. Així mateix requereix de la implicació d’escoles i d’empreses dels menjadors. I n’hi ha més. “Fa falta que l'entitat social s’hi vulgui sumar, que hi hagi prou voluntaris i que tinguin temps. També necessites certa logística per poder mantenir els aliments congelats i per repartir-los”, afegeix José Luis Izquierdo, membre de Càritas Castellar.

Però els beneficis són enormes. De fet, la iniciativa va ser recollida com a model, explica Giménez, en el projecte de llei contra el malbaratament d'aliments, que la situació política ha portat a l'interior d'un calaix, esperant a ser recuperat. “És un projecte que funciona i que millora la conscienciació dels nens, i també una mica la de les famílies. I, de passada, fem un món millor i que això no es quedi en una simple frase”, assenyala la directora de l'escola.

Pesar el que es llença

L'escola 25 de Setembre de Rubí ha implementat un projecte complementari al Recooperem. Es tracta del Pesa i pensa, que consisteix a fer que els alumnes separin les restes de menjar que han quedat al plat en diversos contenidors i que cada dia pesin els aliments que es podrien haver menjat. El dia abans que aquest diari visités l'escola es van llençar 18,3 quilos d'aliments; el menjador va tenir aquell dia 388 comensals.

Les dades recollides s'introdueixen en una aplicació creada específicament per al projecte Pesa i pensa –que desenvolupen una trentena d'escoles i es fan uns gràfics, cosa que permet als estudiants treballar les matemàtiques, però també valors socials i mediambientals. "Quan vam iniciar el projecte i els alumnes veien els gràfics, exclamaven 'Estem llençant molt de menjar!' Això els ha ajudat a ser més conscients i a demanar menys menjar al menjador", valora Núria Chipell, la directora d'aquest centre.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_