_
_
_
_
_

El Tribunal Constitucional tomba la condició de “preferent” de l’aranès

El Parlament va aprovar el 2010 que la llengua fos prioritària a la Vall d'Aran a l'Administració

TV3 emet un informatiu en aranès des del 2009.
TV3 emet un informatiu en aranès des del 2009.

El Tribunal Constitucional ha anul·lat la consideració de "preferent" que una llei del Parlament del 2010 atorga a l'ús de l'aranès a la Vall d'Aran per davant del castellà i el català, malgrat que ha considerat constitucional que la norma faciliti l'ús normalitzat d'aquesta llengua. La consideració de "preferent" d'aquesta norma catalana situava l'ús de l'occità per sobre de les altres llengües oficials, el català i el castellà, a l'Administració. Ara, el Constitucional ha dit que és inadmissible.

La norma obligava que les administracions públiques, estatals i autonòmiques fessin un ús preferent de la llengua occitana a la Vall d'Aran, amb l'objectiu d'atorgar a aquest idioma protecció lingüística davant del castellà i el català. L'advocat de l'Estat, en nom del Govern espanyol, va recórrer contra la llei amb l'argument que atorgar preferència en l'ús per part dels poders públics a una llengua oficial amb relació a altres que també ho són és contrari a la Constitució.

Aquesta és la tesi que ratifica la sentència del Constitucional, que es remet a la seva doctrina, d'acord amb la qual "la declaració d'una llengua com d'ús preferent a les administracions públiques i els mitjans de comunicació públics és inconstitucional perquè transcendeix la mera descripció d'una realitat lingüística i implica la primacia d'una llengua per sobre d'una altra al territori d'una comunitat autònoma".

"La cooficialitat s'ha de subjectar a un patró d'equilibri o igualtat entre llengües, de manera que en cap cas s'ha d'atorgar prevalença o preponderància d'una llengua sobre una altra", diu també la sentència. "Resulta del fet anterior que també les mesures per garantir el respecte i protecció de la llengua pròpia tenen límits, perquè s'ha d'admetre el risc que les disposicions que adoptin les comunitats autònomes poden afectar l'ús de l'altra llengua cooficial i, d'aquesta manera, l'ordenació del pluralisme lingüístic que garanteixen la Constitució i els respectius Estatuts d'autonomia", afegeix l'alt tribunal.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_