Selecciona Edició
Connecta’t

Els empresaris catalans demanen formar govern per no perdre més inversions

La patronal catalana, que ha acabat fracturada pel procés, apostava per un Govern constitucionalista

Colau  i altres polítics junt amb el conseller delegat de GSMA, John Hoffmann.
Colau i altres polítics junt amb el conseller delegat de GSMA, John Hoffmann. EFE

Els empresaris catalans demanen als partits independentistes que formin un Govern estable i que es cenyeixi a la llei perquè es desbloquegin inversions que la incertesa política a Catalunya manté congelades. Malgrat que la patronal catalana, que ha acabat fracturada pel procés, apostava per un Govern constitucionalista i que amplis sectors de l'empresariat van aplaudir l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, les organitzacions empresarials lamenten que la falta de Govern impedeixi l'engegada de nous projectes o el desplegament de les polítiques industrials acordades amb els empresaris i els sindicats.

Barcelona es prepara aquest mes per acollir el seu esdeveniment econòmic de més magnitud, el Mobile World Congress. Després que la imatge de la ciutat quedés tocada a l'exterior per la fugida de seus socials i el descens del turisme, l'alcaldessa Ada Colau es va centrar en un acte que transmetés als seus organitzadors una imatge d'unitat institucional que no es produïa des que a la tardor les tres administracions van lluitar a Brussel·les per l’Agència Europea del Medicament, que finalment la capital catalana va perdre. Fonts municipals expliquen que l'alcaldessa va trucar personalment al delegat del Govern espanyol, Enric Millo; el president del Parlament, Roger Torrent, i el president de Telefónica, José María Álvarez-Pallete. Tots hi van assistir. John Hoffman, director del GSMA i organitzador del congrés, va reiterar la necessitat de tenir un clima “estable i segur” i els va traslladar que aquest acte havia de servir a les autoritats catalanes per recuperar la confiança perduda.

Les primeres dades del tancament del 2018 assenyalen que la inestabilitat política no va frenar el creixement de la comunitat. Els efectes del procés s'hauran de buscar en l'augment econòmic addicional que s'hauria produït si no haguessin caigut el turisme i les vendes minoristes. No obstant això, els riscos no s'han esvaït. La Generalitat admet que l'any passat 2.536 empreses es van traslladar a altres comunitats i, segons el Registre Mercantil, cada dia segueixen formalitzant els tràmits una vintena de societats. Les alarmes van saltar aquesta setmana quan la multinacional alemanya Agrolab va rebutjar Tarragona per a un laboratori que havia de generar 200 llocs de treball –i que ja havien anunciat que construirien el 2016 per situar-lo a Burgos.

Les companyies alemanyes no han estat les més actives en el trasllat de seus socials. No obstant això, fonts coneixedores d'aquestes multinacionals expliquen que el procés forma part de la check list que han d’enviar a les seves matrius per engegar nous projectes. L'activitat d'aquestes empreses, la majoria industrials, segueix a velocitat de creuer pel rècord exportador, però aquestes fonts expliquen que els seus grups no estan engegant nous projectes davant de la incertesa del context polític. Una enquesta elaborada per la Cambra de Comerç d’Alemanya a Espanya a l'octubre advertia que el 40% de les companyies pensava que aquesta inestabilitat afectaria les decisions d'inversió. I en un tauler global, aquests grups poden decidir situar nous projectes a les seves plantes d’Europa de l’Est, per exemple, en lloc de Catalunya. Un dels principals despatxos d'advocats de Barcelona ho corrobora: si bé el trasllat de seus s'ha calmat, les grans inversions que s'estaven forjant en el primer semestre de 2017 segueixen en punt mort.

La comunitat, ara com ara, continua creixent. Però el risc que el conflicte s'enquisti i es produeixi el que fonts empresarials anomenen una “deslocalització silenciosa” –que es frenin inversions o les empreses portin projectes als llocs on tenen les seus socials— ha portat a demanar a l'empresariat que insti a formar govern. “Cal alertar del risc que la conflictivitat política pugui afectar l'atracció i retenció de talent i la localització d'inversions”, va avisar el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls. També aquesta setmana el president de Foment, Joaquim Gay de Montellà, va exigir que els partits arribin a un acord per constituir un Executiu. “El que no pot ser és estar sense Govern, perquè és molt desfavorable per a l'economia i l'empresa”, va sostenir. Gay de Montellà va afirmar que després de l'aplicació de l'article 155 el “dia a dia” de l'Administració funciona. “Però sense Govern no hi ha plans, programes ni acords”, va lamentar. I entre les actuacions que s'han de dur a terme, hi ha les que conté el pacte per a la indústria, que està congelat des que es va signar l’estiu passat.

El procés ha acabat fracturant la unitat patronal a Catalunya. Aquesta setmana Foment va decidir la suspensió com a sòcia de la Cecot, una organització empresarial de les comarques industrials del Vallès, després de les nombroses topades que han tingut, entre altres coses, per la participació d'aquesta última en fòrums i entitats sobiranistes. Foment no amaga les seves preferències per un Govern constitucionalista, i fins i tot va demanar a la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, que intentés constituir-lo. “Entenem que un Govern unionista en aquesta etapa està més en la línia de l'estructura i l'articulació jurídica que tenim a Espanya i Catalunya”, va dir Gay de Montellà a Catalunya Ràdio.

Això explica l'abisme que separa avui Junts per Catalunya, i especialment Carles Puigdemont, de les cúpules patronals. Especialment, després que durant la campanya fes diverses al·lusions despectives a les grans empreses. Ni des de Foment del Treball ni des del lobby del Cercle d’Economia hi ha hagut contactes amb Puigdemont ni amb el seu entorn. “El nostre posicionament ja no serviria de res”, admeten fonts properes a aquestes cúpules, que recorden que ja s'hi van reunir, sense èxit, perquè convoqués eleccions i renunciés a la declaració d'independència.

Objectiu: salvar la imatge internacional de Barcelona

Després de l'alleujament que ha suposat constatar que l'activitat industrial i exportadora segueix amb el seu bon ritme, l'empresariat vol ara posar límit als riscos als quals s'enfronta l'economia a mitjà termini. Fonts de la patronal donen per segur que moltes de les seus empresarials no tornaran i donen per perduts alguns projectes que havien d'engegar-se a la comunitat. L'objectiu ara és salvar el gran actiu que ha tingut l'economia catalana durant la crisi: la marca Barcelona. Per això, empresaris i polítics de la ciutat han sortit a buscar inversions, a promocionar la ciutat i han portat periodistes i influencers per rellançar l'atractiu de la capital catalana. La gran prova de foc serà el Mobile World Congress. “És el nostre gran aparador. Tot ha de sortir perfecte”, adverteixen des d’una organització empresarial.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ