Selecciona Edició
Connecta’t
LLIGA SANTANDER | FC BARCELONA, 0 - GETAFE, 0

El Getafe empata contra el Barça i reobre la Lliga

L'equip blaugrana, ben lligat pel conjunt madrileny, no aconsegueix moure el marcador en un partit insípid i se situa en el punt de mira d'un Atlètic irreductible

barcelona - getafe Ampliar foto
Guaita intervé davant de Messi. AP

Al finalista de la Copa del Rei se li han escapat punts sense adonar-se’n a la Lliga, els dos últims al Camp Nou. Encara que manté la seva condició d'invicte, dos empats oposats han situat el Barça en el punt de mira de l'irreductible Atlètic: del +11 a +7. El 0-0 amb el Getafe va resultar tan frustrant com celebrat va ser l'1-1 de Cornellà després d'una agònica victòria davant l'Alabès. Dissabte espera el vigorós Eibar i més endavant els nois de Simeone visitaran el Camp Nou. Mai s'havia quedat a zero l'equip de Valverde.

Les sensacions són molt noves al Camp Nou. No es recordava un partit tan insípid des de fa temps, sense futbol ni arravatament, molt pla, sempre ben lligat pel Getafe. Amb prou feines van jugar els blaugrana, escanyats per dins i tapats per fora, van xutar molt poc, molt temps allunyats de l'arc de Guaita. Ni Messi ni Valverde van trobar remei a un partit que d'inici girava al voltant de Mina i va acabar per enfocar Dembélé, especialment desafortunat, després que Coutinho passés tan desapercebut que va ser substituït per Iniesta.

A l'equip blaugrana li convenia atacar millor que mai per no haver de reparar en la improvisada parella de centrals que va disposar Valverde per la sanció d'Umtiti, la lesió de Piqué i la marxa de Mascherano: Yerry Mina debutava com a titular al costat del també inèdit Digne. Al francès, substitut com a lateral de Jordi Alba en els partits d'entretemps, li avalava la rapidesa més que la fiabilitat i el colombià provocava més entusiasme com a animador que en qualitat de jugador, un desconegut en l'exigent, sibarita i ahir repoblat Camp Nou.

L’afició mirava Mina, Messi no parava de parlar amb Mina, Sergi Roberto aconsellava Mina. I el Getafe enfilava Mina. El focus del partit només reparava en Mina fins que Ter Stegen va jugar la pilota com si no jugués Mina. Calia donar seguretat i transmetre confiança des del bàndol barcelonista, obrir el camp amb Alcàsser i Coutinho, i buscar Messi. Al voltant del 10 i de Luis Suárez es munten moltes societats, sorprenents o naturals, la majoria afortunades , sobretot si el partit es disputa al camp del Barcelona.

Als blaugrana, no obstant això, els faltava fluïdesa i profunditat, ni elaboraven ni pressionaven, tampoc arribaven ni remataven, sotmesos per un Getafe intens i concentrat, superior en les jugades dividides, ocupat a portar el partit al camp del Barça i a la zona de Mina. Absent Iniesta, la línia de passada no funcionava al Barça i el partit requeria finor i rapidesa per desbordar el Getafe. No hi havia notícies de Coutinho i menys de Luis Suárez. Tampoc es comptaven oportunitats i els blaugrana que més la tocaven eren Sergi Roberto i Ter Stegen.

No va ser casual que la primera ocasió del Barça fos de Mina a la sortida d'una falta botada per Messi. Jugador molt gran, al central li va faltar cintura i velocitat per superar la marca i rematar al marc de Guaita. Les sensacions eren pèssimes a l'estadi per la lentitud del Barça. No sortia la pilota neta des de la defensa, tampoc apareixien els mitjos per jugar-la i no enganxava Messi. L'afició no recordava un partit amb menys sensació de perill del Barça al Camp Nou.

L'escenari exigia la intervenció de Valverde. I les decisions havien de ser traumàtiques perquè sobraven davanters i es trobaven a faltar els volants, perdut Coutinho com a tercer migcampista, ben tapat per la defensa d'ajudes del Getafe. Ningú millor per combatre la possessió innòcua i alimentar l'ofensiva que Iniesta. El capità va treure el cap per la banda quan Luis Suárez i Coutinho ja havien rematat amb ferotgia davant Guaita. Malgrat l'intent del Getafe per refredar el xoc, el Barça li havia donat ritme davant el rugit del Camp Nou.

La llum d'Iniesta semblava tan necessària com el desequilibri de Dembélé. A partir dels canvis, el partit es va obrir per als dos equips, també per a les entrades del Getafe. Encara que l'extrem relliscava i no regatejava, absorbia el lateral i el central dretans i el capità generava situacions de superioritat sobre la línia de fons del costat esquerre, els dos pendents de Messi perquè el Getafe s'aplicava estupendament en la defensa d'ajudes i deixava reiteradament en fora de joc Luis Suárez.

Canviar d’ona

Els nois de Bordalás no van perdre mai el lloc ni la concentració, i van desesperar el Barça. Dembélé s'equivocava en la presa de decisions i Messi es va quedar en terra de ningú, sense enllaçar amb Luis Suárez. Els blaugrana es van encomanar als serveis de cantonada i als cops de cap de Mina. El central no va trobar la porteria i els barcelonistes van tornar a concedir un 0-0 que no es donava des de novembre de 2016 amb la visita del Màlaga. Res de nou per al compacte, ben organitzat i incòmode Getafe si s'atén a la seva mitjana: 21 gols rebuts en 23 jornades.

Passa que els empats penalitzen el Barça després que l'Atlètic s'hagi abonat a l'1-0. El context, de moment, convida a canviar l'ona a Barcelona i deixar de parlar de títols i tridents i centrar-se en la Lliga. El cansament ha acabat amb l'espurna i ja no n’hi ha prou amb les segones parts i una dosi de Messi i Luis Suárez per abatre rivals com l'Espanyol o el Getafe. Al Barça li toca tornar a jugar per guanyar els partits i per conquistar la Lliga.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >