Selecciona Edició
Connecta’t

Messi caminant

Veus Leo caminant, mentre la resta perden el cap, i és inevitable saber que està a punt de passar alguna cosa

Messi, contra el Getafe.
Messi, contra el Getafe. REUTERS

Veure Lionel Messi caminant, a punt d'entrar en acció i capgirar el partit, però encara no, serà un dels privilegis dels que vam tenir la sort de viure aquests temps. Aquesta marxa, la inacció aparent amb la qual es mou en alguns instants per una banda, o pel centre, mentre la pilota oneja en un altre lloc, és un acte d'intel·ligència, un vespre del foc, no gaire diferent de l'enganyosa tranquil·litat de l'obertura en escacs, quan les blanques mouen, per exemple, peó e4.

Ens pot semblar una decisió encara innòcua, igual que esperar, gairebé quiet, que t'arribi la pilota, però sabem que a aquestes alçades la ment de l'escaquista ja es troba, en realitat, quinze moviments més endavant, en el futur. Això vol dir que mentre Messi es mou desganat, allunyat del moll de la jugada, té mig gol a la butxaca, perquè al seu cap –i el més meravellós, també al nostre– ja ha rebut la pilota i s'ha escapat de tres rivals, ha fet una paret amb Iniesta, i ara està a punt de deixar la pilota a la xarxa. És el futur, però amb Messi ja l'hem vist passar.

Les genialitats no necessiten prolegòmens. Vaig coincidir en una redacció amb un periodista de local. Sabia buscar bona informació i escrivia en un teclat a quatre-centes seixanta pulsacions per minut, sense equivocar-se. Això li permetia, quan arribava al diari, perdre molt el temps en el cafè, maquetació, la rotativa, els lavabos, altres taules, el telèfon. De sobte, començava la música. Sonava com una ràdio que quan s'encén té el volum al màxim, per distracció. Teclejava escapant-se del foc, de no sé quin foc. En acabar, sempre el primer, surava en l'aire la idea que la resta érem uns inútils.

Tots coneixem jugadors que no paren de córrer, que van amunt i avall, procurant viure sense alè. Al final del partit resumeixes la seva contribució al futbol en què han corregut, posem per cas, tretze quilòmetres. Vaig conèixer una botiga de roba que tenia com a estratègia semblar un formiguer. Els treballadors movien les piles de pantalons d'un prestatge a l'altre, col·locaven les camises on hi havia els jerseis, despullaven els maniquins, els vestien, demanaven el cafè a domicili i, curiosament, la botiga sempre estava buida. Ja ha tancat.

Veus Messi caminant, mentre la resta perd el cap, i és inevitable saber que està a punt de passar alguna cosa. No és com quan camina un altre jugador, que segurament només vol dir que, per la part que li toca, està mort. Si Messi camina, pot passar de tot, perquè el seu canvi de lentitud a vertigen serà qüestió d'un espetec, i en aquest pas de caminar a desbocar-se és on hi ha part de la seva genialitat. Quan el defensa percep l'espurna ja és tard per defensar-se.

Què vol dir que la gasela deixi de pasturar i aixequi el cap? Que és tard i el guepard se la cruspirà. La velocitat de Messi, la fabricació inesperada de la llum, requereix un instant. Messi no fa corredisses. A més, caminar és bo, ho diuen els metges.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >