Selecciona Edició
Connecta’t

L’Hospitalet impulsa un pla per protegir el patrimoni

La ciutat no renova el pla de protecció patrimonial des del 2001 i les demolicions de finques antigues han estat una constant en els últims mesos

Una promoció d'obra nova en la rambla Just Oliveras de L'Hospitalet de Llobregat
Una promoció d'obra nova en la rambla Just Oliveras de L'Hospitalet de Llobregat

La segona ciutat de Catalunya no renova el pla de protecció patrimonial des del 2001 i les demolicions de finques antigues han estat una constant en els últims mesos. Als dos enderrocaments de fa setmanes cal afegir-hi el d'un habitatge de planta baixa al carrer Xipreret, els últims dies. Tots eren edificis històrics que estaven desprotegits. El regidor responsable de Protecció, el tinent d'alcalde José Castro, explica que el Consistori vol reunir la comissió encarregada de discutir el nou pla al febrer. “S'hi està treballant. Ja ha passat per les entitats i el Consell de Ciutat i ara només falta reunir la comissió que elaborarà el nou pla”, detalla Castro.

Una de les entitats patrimonialistes de la ciutat, Perseu, tem que les intencions de l'Ajuntament passin per reduir el nombre d'elements protegits pel nou pla. El president de Perseu, Ireneu Castillo, explica que el pla de protecció deixa molts edificis de més de 100 anys d'història desemparats davant de les demolicions i operacions urbanístiques. L'últim va tenir lloc fa poques setmanes en un carrer a pocs passos de l'Ajuntament: es va enderrocar un habitatge del 1788, com testificava la llinda de la porta. Castillo considera que l'última reforma del pla metropolità al districte del centre va donar via lliure a les demolicions.

Des de Perseu denuncien que tampoc hi ha cap previsió per protegir els arbres més antics de l'Hospitalet. Si hagués existit un pla de protecció, argumenten, s'hauria salvat el pi de la Remunta, considerat l'arbre de més edat de la ciutat i que va morir l'estiu passat. L'arbre estava situat en un talús al costat del Canal de la Infanta, on s'està construint una promoció urbanística. Després de la pressió veïnal van acabar trasplantant-lo uns metres més enllà, però l'arbre no va aguantar i va morir. El Consistori està disposat, segons Castro, a incloure elements que vagin més enllà de l'arquitectura al nou pla de protecció, com estàtues i algun element que tingui a veure amb la biodiversitat de la ciutat, “però no qualsevol”.

El mes de juliol el grup municipal d'ICV-EUiA Pirates va demanar que en l'actualització s'incloguin també zones de protecció arqueològica. La portaveu del grup municipal, Ana González, sosté que les negociacions per redactar un nou pla encara no han començat, tot i que des de l'Ajuntament els van prometre que estaria a punt quan s'acabés la legislatura. “No tenim tant de patrimoni per començar a enderrocar-lo”, retreu González. A la comissió que debatrà i redactarà el nou pla està convocat un representant de cada grup polític i membres del món associatiu i veïnal de la ciutat, entre els quals hi ha Perseu.

Algunes entitats demanen considerar què és patrimoni i què no ho és. Per exemple, Cristóbal Jaume Ortega, portaveu de l'associació de veïns 5 Carrers de Santa Eulàlia i membre del grup de Patrimoni, considera que la principal pèrdua de la ciutat és l'espai. “No té sentit que es densifiqui més la ciutat. Ens estem quedant sense espai”, es queixa. Al seu barri van demolir una antiga finca d'usos agrícoles. Ortega aposta perquè el debat del nou pla s'obri a incloure elements immaterials. Per a Castro, no obstant això, aquests elements “pertanyen a un altre debat”, tot i que matisa que “no hi hauria cap problema” a discutir-ho durant el debat del pla.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >