Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Què en queda, de la turismofòbia?

Barcelona intenta recuperar el turisme perdut en els últims mesos mentre continua el debat sobre l'impacte de la indústria

Turistes a Barcelona.
Turistes a Barcelona.

Han passat moltes coses des de l’estiu passat, però en una ciutat com Barcelona hi ha un debat que segueix obert per molt que canviï el focus d'atenció: què cal fer amb la gran quantitat de turistes que visiten la ciutat cada any? Aquesta discussió, especialment encesa a començaments de l'estiu passat, va esclatar amb actes vandàlics contra referents de la indústria turística a Barcelona, cosa que va donar pas al terme “turismofòbia”. Mesos després, amb la caiguda del turisme propiciada per l'atemptat de la Rambla i, en major mesura, pel conflicte polític pel procés independentista a Catalunya, el debat segueix de plena actualitat: el sector econòmic de Barcelona intenta recuperar, sigui com sigui, els visitants que han deixat de venir, mentre que els veïns reclamen que es replantegi el model.

La pèrdua de turistes a causa de l'atemptat a la Rambla de Barcelona es va recuperar amb relativa facilitat, però la que van causar les imatges del referèndum de l'1 d'octubre l'admeten tots els actors implicats, per bé que el ball de xifres contribueix a la confusió sobre l'abast del descens de turistes. L’Organització Mundial del Turisme xifra aquesta caiguda entre un 15% i un 20% menys de visitants a causa de la inestabilitat política pel referèndum independentista; l'últim informe de l’Idescat assenyala que, en l'últim trimestre, l'arribada de viatgers va caure un 6,5%; i el Gremi d’Hotelers parla d'un descens del 18% en la facturació. Amb aquesta realitat, es presenta l'oportunitat de reprendre el debat sobre la gestió del turisme alhora que s'intenta recuperar el que s’ha perdut, per bé que no tots ho veuen així.

“És una oportunitat, però en cap cas per seguir creixent”, sentencia Dani Pardo, membre de l’Assemblea de Barris per a un Turisme Sostenible. Aquesta associació, que aposta pel decreixement com l'única manera de minimitzar l'impacte de l'arribada de turistes sobre els veïns, ha protagonitzat en els últims anys accions per qüestionar el model turístic de Barcelona i per obrir el debat. “En els últims 25 anys, el relat l’han protagonitzat els empresaris del sector i no tant els ciutadans”, assegura Pardo. Entre les accions de l'assemblea, a més de xerrades i conferències, van transcendir les ocupacions de vestíbuls d'hotels i el bloqueig simultani de set autobusos turístics a la ciutat.

El Congrés dels Mòbils, que comença el dia 27, serà la prova de foc per a Barcelona

El terme “turismofòbia” va irrompre amb força quan el grup juvenil de l'esquerra independentista Arran va assaltar un autobús turístic a la fi de juliol i va dur a terme accions i missatges contra els turistes a Barcelona i a les Illes Balears. Mesos després, ningú vol sentir parlar d'aquest concepte, encara que, per exemple, la CNN ha qualificat Barcelona com una destinació que cal evitar aquest 2018 per la massificació i el rebuig dels ciutadans. “No hi ha turismofòbia”, discrepa Pardo. “El que hi ha és una crítica a la indústria turística, que entenem que és antisocial”, aclareix l'activista, que considera que l'impacte negatiu dels 28 milions de visitants a la ciutat es plasma en les males condicions laborals que ofereix la indústria i en la pujada del preu del lloguer dels pisos. “A Barcelona, més enllà d'actes vandàlics puntuals, no hi ha un problema de turismofòbia, perquè no hi ha un problema amb els turistes, sinó amb el model”, abunda Claudio Milano, professor d’Ostelea i membre del grup d'investigació Turismografias.

Milano recorda que, aquest estiu, el debat sobre l'impacte turístic va centrar l'actualitat no només de Barcelona, sinó també de ciutats com Palma de Mallorca, Lisboa, València o Venècia, on, al juliol, va guanyar el “no” en una consulta no oficial sobre la presència dels creuers. “Encara que hi hagi altres prioritats i el procés hagi desviat el focus, aquest debat no està mort en Barcelona, on el model, que va ser molt benvingut fa 25 anys per la riquesa que genera, està ja molt madur”, assegura l'investigador.

Per a d’altres, el debat està aparcat, i el baròmetre sobre les preocupacions dels barcelonins els dona la raó: de ser el problema principal per als ciutadans durant l'estiu ha passat a la cinquena posició en el baròmetre de desembre. “Ara que ja no és una preocupació, és el moment que tots reflexionem sobre la importància del turisme per a la nostra ciutat, cal posar en valor la riquesa que genera i ordenar el turisme perquè no torni a sorgir la turismofòbia quan recuperem la posició que teníem abans de l'estiu”, afirma Albert Grau, soci de la consultoria de turisme Magma HC.

L'Ajuntament treballa per recuperar el turisme perdut i millorar la gestió

“Òbviament, la sostenibilitat del turisme ha de ser una prioritat, però ja no és un problema tan greu per al ciutadà”, assegura Enrique Alcántara, president d’Apartur. Segons ell, el problema real en aquest moment és que la crisi política ha espantat el turisme “de qualitat”. “El de cap de setmana seguirà venint, i el turisme tornarà a créixer, però la qüestió és recuperar aquell visitant que gasta diners i és respectuós, i això només es fa protegint la marca Barcelona”, afirma Alcántara. Precisament, el consistori té previst llançar una campanya de promoció durant el Mobile World Congress, una oportunitat per mostrar la ciutat al món.

En paral·lel a l'intent de recuperar visitants, l’Ajuntament treballa amb la condició que l'estratègia “té com a condició necessària la sostenibilitat”, segons Joan Torrella, director de Turisme de l’Ajuntament de Barcelona. El Govern de l'alcaldessa Ada Colau treballa, en aquest sentit, sobre tres eixos: la regulació de l'allotjament legal amb el PEUAT, el pla que limita els hotels a la ciutat; la pressió sobre els apartaments turístics il·legals, responsables en gran part del malestar dels veïns; i la promoció d'altres punts de la ciutat que no siguin el centre, per descongestionar barris molt saturats pels turistes com el Gòtic o la Barceloneta. A més, un acord recent entre l’Ajuntament i el Port de Barcelona limita les terminals de creuers i els allunya de la ciutat.

“És important repensar el model junts, tenim el Consell de Turisme i Ciutat per canalitzar la discrepància sobre la gestió”, explica Torrella, que considera que Barcelona “no pot titllar-se de turismofòbica”. Hi coincideix el regidor de Turisme, Agustí Colom: “Una cosa són els actes vandàlics, que no són assumibles i els hem condemnat, i una altra el debat que hi ha”. L'objectiu actual del consistori, segons Colom, és doble: promocionar la ciutat per recuperar el turisme perdut, i millorar en la gestió. “Al final, no es tracta de més o menys turistes, sinó de més o menys impacte”.