Selecciona Edició
Connecta’t

Municipis amb oliveres mil·lenàries se senten desprotegits davant l’ofensiva dels vivers

Ulldecona reclama una llei que protegeixi aquests exemplars

Extracció d'oliveres a Ulldecona.
Extracció d'oliveres a Ulldecona.

Xoc d'interessos entre el negoci de les empreses de vivers i la voluntat de protegir algunes espècies d'interès singular com les oliveres anyenques. A les Terres de l’Ebre reivindiquen aquestes plantes com a patrimoni local i s'exigeix l'aprovació d'una norma que limiti la seva extracció, com succeeix a la veïna València des de fa més de 10 anys. Els ajuntaments denuncien la desprotecció que pateixen i la inacció de la Generalitat.

Un mantell d'oliveres dona la benvinguda a qui s'apropa a Ulldecona (Montsià). Allà on Catalunya s'acobla amb Castelló hi ha tanta escassetat de pluja com abundància de vent; en aquesta terra aspra, les oliveres troben acomodament i proliferen. No és res de nou, no és moda recent. Les oliveres estan lligades a aquest territori des de temps pretèrits. Només així s'entén que es parli amb soltesa d'arbres centenaris i, fins i tot, mil·lenaris. Les oliveres que tenen un perímetre de 3,5 metres, presa la mesura a una alçada d'1,3 metres des de terra, són mil·lenàries. Així ho diu Núria Ventura, alcaldessa socialista d’Ulldecona, el municipi on s'ha detectat una major presència d'oliveres monumentals. N’hi ha 1.400 de les gairebé 5.000 que ha localitzat la Mancomunitat del Sénia, un organisme que integra més de vint municipis del triangle format per Catalunya, València i Aragó.

Mig centenar de les oliveres d’Ulldecona han estat declarades bé d'interès local perquè tenen un tronc de sis metres de perímetre. Una joia de la naturalesa. “Aquestes sí que són protegibles gràcies a una ordenança municipal”, subratlla l'alcaldessa, que critica que el departament d’Agricultura no hagi desenvolupat una llei que garanteixi protecció a uns arbres que tenen una identitat inimitable. A l'altre costat de la ratlla imaginària que marca la frontera amb les terres valencianes sí que existeix, encara que amb algunes llacunes, una Llei de Patrimoni Arbori Monumental, aprovada el 2006. Va ser allà, al municipi de Càlig, on es va rodar la pel·lícula El Olivo, que intenta representar la confrontació entre l'arrelament de l'arbre a la terra i el negoci que suposa la seva comercialització. Una olivera anciana, de tronc gruixut i nuós, es comercialitza als vivers per un preu que ronda els 1.000 euros. La cotització va pujant en proporció a les singularitats i xacres que hagi suportat l'arbre.

L’Ajuntament d’Ulldecona assenyala directament Cultius Ponç, un viver de Sant Celoni (Vallès Oriental), com a responsable d'haver espoliat en les últimes setmanes una finca sencera d'oliveres. El consistori va dictar un requeriment per evitar-ho però l'extracció s'ha realitzat igualment. L'empresa, que es fa publicitat anunciant “oliveres mil·lenàries, centenàries i superexemplars”, no ha atès la trucada d'El País.

Des de la Mancomunitat del Sénia titllen d’”engany” la comercialització de les oliveres: “Enganyen el pagès pagant-li l'arbre barat i, després, enganyen el comprador perquè no li expliquen que aquests arbres, una vegada arrencats, viuran com a molt deu o dotze anys”.

Olivera a Ulldecona. ampliar foto
Olivera a Ulldecona.
S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >