Selecciona Edició
Connecta’t

Bricall: “Es obscè que Puigdemont digui que és a l’exili”

L'exconseller de Governació amb Josep Tarradellas assegura: "Hem tirat pel balcó una institució sense tenir un recanvi"

Josep Maria Bricall, exconseller del Govern de Tarradellas, a casa seva a Barcelona aquest divendres.
Josep Maria Bricall, exconseller del Govern de Tarradellas, a casa seva a Barcelona aquest divendres.

Josep Maria Bricall (Barcelona, 1936), economista, va ser rector de la Universitat de Barcelona vuit anys i secretari general de la Presidència de la Generalitat de 1977 a 1979, amb Josep Tarradellas, que havia tornat de l'exili. Més tard va ocupar la cartera de Governació a la Generalitat provisional.

Pregunta. Què pensa quan sent que Carles Puigdemont es defineix com a “president a l'exili”?

Resposta. Em sembla obscè que ho digui. No es pot comparar la dictadura de Franco amb la situació actual. No té res que veure el que va passar Tarradellas amb el que està passant Puigdemont, ni en la duresa de l'exili ni en la durada. A més, l'últim Govern legítim de la Generalitat abans de la democràcia va marxar a l'exili per la guerra civil.

P. Vostè va conèixer molt bé Tarradellas. Què diria ell de la situació actual?

"Les condicions el 1979 per restablir la Generalitat eren pitjors que les d'ara i les coses van sortir bé"

R. Tarradellas va dedicar la seva vida a que Catalunya s'entengués amb Espanya. La situació actual la consideraria impensable, diria que mai s'hauria d'haver arribat allà on som. Ell deia: ‘Si els catalans fem determinades coses sempre sortim perdent’. La fractura social l’alterava.

P. El 1979 es va restablir la Generalitat quan s'iniciava la democràcia. Ara és més difícil arribar a un acord?

R. No. És veritat que a Espanya fa molts segles que manen les mateixes famílies en forma de diferents partits de dretes. Les condicions d'aquella època eren pitjors i les coses van sortir bé, encara que és cert que hi havia un primer ministre com Adolfo Suárez, que era molt obert. Les sortides als problemes han de ser factibles, creïbles i viables.

P. L’Estatut de 2006, que va retallar el Tribunal Constitucional, era una sortida viable?

R. La sentència de 2010 va provocar un foc que estava latent, amb un president del Govern espanyol que va provocar la situació i després no va saber afrontar-la. Va ser la gota que va fer vessar el got, però l'origen del problema rau en el primer Estatut de la democràcia, el de 1979, que va ser un mal Estatut. No va tenir en compte el capital històric i polític de Catalunya en relació amb Espanya, que va passar de tenir 50 províncies a tenir-ne 17. Els autors de l’Estatut no van donar a la Generalitat capacitat per gestionar el territori i els municipis, amb un sistema de finançament suficient. No vam saber construir a partir de 1980 una Administració pública que permetés organitzar-nos com una societat molt més centreeuropea.

P. Vostè va ser crític amb els 23 anys de Governs de Pujol.

R. Sí. El mandat de Tarradellas va ser instaurar una Generalitat en la qual tothom tingués cabuda. Després va venir el discurs de ‘nosaltres i els altres’ que va acabar contaminant el conjunt de la societat catalana.

P. Va pensar que el Parlament proclamaria la independència?

"Quan un comença un camí que no porta enlloc, les conseqüències poden ser desastroses"

R. Mai se sap fins on poden arribar l'ésser humà i les societats. El Financial Times va publicar fa uns dies un article sobre les conseqüències destructores del Brexit a la societat britànica i com estan degenerant algunes institucions angleses que semblaven incombustibles. Quan un comença un camí que no porta enlloc les conseqüències poden ser desastroses, sobretot per a qui les inicia. La situació després del Brexit es pot aplicar a moltes decisions inviables que s'adopten i que després no es poden dominar perquè les circumstàncies en les quals es prenen no són controlables.

P. Alguns líders polítics denuncien la “degradació de les institucions catalanes” des de fa mesos. Comparteix el diagnòstic?

"La degradació és total. La Generalitat no existeix. Catalunya no té govern"

R. Sí, la degradació és total. La Generalitat no existeix. Catalunya no té Govern. Això és terrible. Hem llançat per la finestra una institució sense tenir un recanvi. Espero equivocar-me, però la gent normal ho pagarà car.

P. Què pensa quan es planteja una presidència de la Generalitat efectiva i una altra de simbòlica? O un consell de la República?

R. És un exemple més de la descomposició en la qual ens trobem i això explica que es discuteixi qualsevol idea, per estranya que sigui. No s'hauria de discutir i sí es fa és perquè no es respecta Catalunya. S'està produint una destrucció del teixit productiu de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Catalunya tenia un respecte en el conjunt de les regions d’Europa pel pes de la seva economia i per la seriositat per fer les coses que s'està perdent.

P. Com se surt d'aquesta situació?

R. Se ha de reconstruir la unitat i acabar amb la definició dels uns i els altres. Tothom ha d'afluixar alguna cosa. L'aparició de Ciutadans i de l'extremisme del nacionalisme català no facilita l'acord però tots haurien de rebaixar els seus plantejaments perquè guanyin els ciutadans, perquè així està perdent tothom. En cas contrari, no podem acabar bé.