_
_
_
_
_

El dèficit de l’hospital de Mataró creix un 48% malgrat que està intervingut

El Consorci Sanitari del Maresme prepara un reajustament del seu pla de viabilitat per quadrar els comptes

Jessica Mouzo
Entrada principal de l'hospital de Mataró
Entrada principal de l'hospital de MataróAlbert Garcia

Els comptes de l'hospital de Mataró tornen a fer aigües. De poc o res ha servit la intervenció de la Generalitat, que li va revocar el 2015 l'autonomia de gestió per haver arribat a un dèficit de 2,7 milions; ni tampoc el pla de reequilibri del centre per quadrar els números. L'hospital va acabar el 2017 amb un desajustament de quatre milions d'euros. Segons el calendari del pla de viabiltat, el complex sanitari hauria de sortir de l forat econòmic el 2018, però els pronòstics no són gens esperançadors: l'hospital preveu tancar aquest any amb un saldo negatiu de 3,6 milions d'euros, un 33% més de dèficit del que va propiciar la intervenció fa tres anys.

La intervenció de la Generalitat i el pla de reequilibri desplegat pel Consorci Sanitari del Maresme (CSdM), la institució que gestiona l'hospital amb altres centres sanitaris de la zona, han fracassat. El desajustament financer del 2014 va obligar la Generalitat a retirar l'autonomia de gestió al complex sanitari, un règim especial que eximeix els consorcis sanitaris públics d'aplicar mesures que afecten entitats del sector públic de la Generalitat (com la retirada de la paga extra als funcionaris, per exemple). El Govern va assumir el control dels comptes i va obligar el CSdM a desplegar mesures d'ajust que, lluny de les previsions inicials, no han donat fruits.

Una portaveu del CSdM justifica que l'augment del dèficit es deu a despeses no previstes en el pla de reequilibri. “La despesa corrent no s'ha desviat, però han passat coses imprevistes”, indica. Per exemple, assenyala, el retorn de la paga extra de Nadal del 2012. O, també, una sentència judicial —ara recorreguda— que obliga a incloure en el pagament de les vacances les bonificacions per dies festius i cap de setmana, cosa que implicaria un augment anual de la despesa de 500.000 euros.

El pla de reequilibri del 2015, dissenyat a tres anys vista, recollia un increment de les tarifes (els preus als quals el Departament de Salut els contracta l'activitat) del 3,6%, la contractació de més activitat quirúrgica i, es va preveure també que Salut contractés 300 intervencions quirúrgiques més i, a partir del 2016, un augment anual de la contractació de 1.300 operacions. També comptava amb traslladar part de l'activitat del centre sociosanitari Sant Jaume —40 dels 70 llits disponibles— a una planta de l'hospital de Mataró. Aquesta mesura, no obstant això, no va arribar a materialitzar-se pel rebuig dels treballadors, que temien que es col·lapsés l'hospital.

El Consorci Sanitari del Maresme en xifres

Pressupost. Disposa de 116,5 milions per gestionar l'hospital i diversos centres d'atenció primària, sociosanitari i de salut mental.

Població de referència. L'hospital de Mataró dona servei a 267.982 persones. En salut mental, el CSdM va agafar 423.653 persones.

Intervenció el 2015. El CSdM va ser intervingut després de tancar el 2014 amb un dèficit de 2,7 milions.

Dèficit actual. L'any passat es va tancar amb un dèficit de quatre milions i per al 2018 s'espera que sigui de 3,6.

Una portaveu del CSdM reconeix que la direcció  està “refent el pla de reequilibri”, encara que no concreta les noves mesures. El que sí que confirma, tal com va passar durant el disseny del primer pla de viabilitat el 2015, és que “l'hospital no té previst mesures d'ajust en personal”.

Els treballadors lamenten, no obstant això, que la pressió assistencial a la qual porten sotmesos aquests anys, no cessa. “Estem treballant amb una escassetat de personal. En tenim un 10% menys que el 2009 i amb una activitat igual o una mica superior a la de llavors”, expliquen les fonts consultades. Els empleats es queixen que l'hospital sofreix un infrafinançament crònic pel que fa a hospitals del seu entorn i amb una població de referència similar. “Si per part de la Generalitat no es fan les aportacions econòmiques suficients, estem abocats a un daltabaix important en l'assistència sanitària pública de la nostra població de referència”, diuen.

El CSdM arrossega, a més, un problema d'obsolescència programada. Una auditoria interna va constatar que el CSdM precisa 23,7 milions d'euros per renovar les seves instal·lacions, des de façanes d'edificis fins a equipaments mèdics.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_