Selecciona Edició
Connecta’t
CEO

La Generalitat publica una enquesta sobre l’1-O malgrat la intervenció

Els ciutadans suspenen l'actuació del Govern espanyol, la Policia i la Guàrdia Civil en el referèndum il·legal

Càrregues policials en un col·legi electoral l'1-O.
Càrregues policials en un col·legi electoral l'1-O.

El Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat de Catalunya va publicar aquest divendres una enquesta sobre el “referèndum” de l'1 d'octubre (sense esmentar la seva il·legalitat) malgrat que aquest organisme està intervingut pel Govern central, arran de l'aplicació de l'article 155, des del 27 d'octubre. Els enquestats suspenen l'actuació de l'Executiu de Mariano Rajoy —amb un 2,73 de mitjana sobre 10— i la de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, amb un 3,04, durant la consulta il·legal. Aproven pels pèls la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, amb un 5,03 i un 5,08, respectivament. Els Mossos passen l'examen amb un 6,18. L'enquesta va ser conclosa el novembre passat, quan el Govern ja havia intervingut la Generalitat en aplicació de l'article 155 de la Constitució.

L'estudi es refereix a la votació de l'1 d'octubre com un referèndum, encara que va ser suspès com a tal pel Tribunal Constitucional. L'informe del CEO ha tingut en compte una mostra de 1.200 ciutadans. Un 37,8% considera que l'Executiu de Mariano Rajoy va actuar molt malament en la gestió del referèndum. Li atorguen la mínima puntuació en una escala del 0 al 10. Aprova la seva tasca amb un 5 un 12,8% de la mostra i només un 3,1% concedeix la màxima nota al Govern espanyol. Els percentatges que obtenen les forces de seguretat de l'Estat van en una línia similar, amb un 34,6% dels enquestats molt en contra de les càrregues policials, un 13% que els aprova just i un 4,7% que considera que la seva actuació va ser òptima.

Els números obtinguts per la Generalitat en l'informe estan més equilibrats. Un 15,3% dels catalans lamenta totalment la seva actuació en la gestió de l'1 d'octubre i un 10,3% li concedeix la màxima nota. En un terme mitjà —en el cinc pelat— es posicionen un 14,9% dels enquestats. En la pregunta per l'Ajuntament de Barcelona, guanya el percentatge equidistant. Un 19,9% dels enquestats considera que el Consistori d'Ada Colau no ho va fer ni bé ni malament durant el referèndum i les setmanes posteriors. En aquesta pregunta, el segon percentatge més alt el trobem en la nota de sis, amb un 13% de la mostra. Els Mossos d'Esquadra són els únics que superen el suficient, amb un 17% dels catalans que els atorguen un 10, un 16,1% que es mostra indiferent i un 7,3% que considera que van actuar de manera incorrecta.

Un tram de preguntes del baròmetre del CEO se centra a prendre el pols a diversos valors com a incertesa, il·lusió, esperança, prudència i confiança. Només superen el cinc de mitjana la incertesa i la prudència. El qüestionari aprofundeix en la confiança, relacionant aquest valor amb les institucions estatals, catalanes, mitjans de comunicació i partits polítics. Només passen l'examen els Mossos d'Esquadra (6,09), els ajuntaments (5,71) i la Policia Local (5,63). A la cua del rànquing hi ha el Govern espanyol (2,77), el Tribunal Constitucional (3,11) i els Tribunals de Justícia (3,23).

La Generalitat publica una enquesta sobre l’1-O malgrat la intervenció

Continuant amb la confiança, hi ha disparitat en les respostes en la valoració de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, amb un 30,3% dels enquestats que els atorguen "cap confiança" i un 14,3% indiferent (5 sobre 10). En la valoració del Parlament també existeix divisió, amb un 15,4% dels enquestats que li posa un zero, un 15,2% que es queda en el 5 i un 20,4% que atorga entre un 8 i un 10. En la nota de la Generalitat predomina la indiferència amb un 22,9% entre el 5 i el 6.

El sí a la independència va guanyar l'1 d'octubre amb un 90,18% de vots a favor de la secessió i una participació d'un 43,03% del cens, 2,3 milions d'electors. De la mostra de 1.200 catalans entrevistats presencialment, 501 van assegurar al CEO que havien participat en la votació, un 41,75%, xifra en sintonia amb la realitat. D'entre ells, un 73,5% assegura haver votat que sí i un 11,8% es va decantar pel no. Un 10% no va voler revelar el sentit del seu vot. En la votació real, el no va obtenir un 7,83%.

Una mica més d'un de cada tres enquestats (35,5%) diuen que van rebutjar participar en el referèndum. El percentatge dels qui volien votar i no van poder perquè els ho van impedir és només del 3,1%. Un 13,5% va al·legar que no va poder votar per motius de salut o laborals.

Propaganda electoral

"Quan va decidir vostè fer allò que finalment va fer l'1 d'octubre?" és una de les preguntes del qüestionari. Un 78,3% dels preguntats "ho tenia decidit des de feia bastant temps". Un percentatge significatiu, del 19,9%, va decidir la seva posició respecte al referèndum entre les tres setmanes anteriors i el mateix dia de la seva celebració. Els que es van decidir l'1 d'octubre sumen un 7,7%.

Un 67,3% de la mostra assegura que no va llegir ni va fullejar propaganda sobre el referèndum abans de la crida a les urnes. La xifra contrasta amb el 61,4% que afirma haver vist espais de propaganda electoral a la televisió. Aquest anunci va ser emès a TV3 malgrat la prohibició del Tribunal Constitucional.

Un 93,9% va dir que no va contribuir econòmicament amb cap partit ni organització cívica. Un 13,4% explica que va intentar convèncer a algú perquè votés una determinada opció en la votació impugnada.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ