Jordi Sànchez, al jutge: “No sé com demostrar cap actitud si no em concedeix la llibertat”
El diputat i exlíder de l'ANC sosté davant de Llarena que en l'agenda del Parlament ja ha desaparegut "el fil de la unilateralitat"
Jordi Sànchez, expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), li va demanar a Pablo Llarena, magistrat del Tribunal Suprem, en el seu interrogatori de l'11 de gener, que li donés un marge de confiança i que cregués en les seves paraules quan assegura que sempre s'ha oposat a la via unilateral i que ha defensat la independència per les vies pacífiques. En el seu al·legat final, l'ara diputat de Junts per Catalunya va afirmar: "Si vostè no permet la meva sortida en llibertat, no sé com puc demostrar des de Soto del Real el que planteja en la interlocutòria del 4 de desembre, que cal demostrar una actitud (...) No sé com fer-ho. Li demano que em concedeixi aquest marge de confiança".
El prec de Sànchez no va prosperar perquè el jutge, el 6 de febrer, va tornar a denegar-li la llibertat assenyalant que hi havia risc de "reiteració delictiva" per l'ideari sobiranista que manté, apuntant fins i tot el delicte de rebel·lió. Al número dos de Junts per Catalunya no li va servir afirmar: "Mantindré la mateixa opinió, equivocada o no. Crec en la independència, però en un espai i una sortida dialogada i de debat, en un encaix i necessàriament en un entorn institucional. No només espanyol, també europeu. No hi ha marge per a un altre escenari (...) És evident que cap intern vol ser lluny de la seva família i els seus fills. Però és molt important donar aquest marge de confiança que es naturalitzi una situació després de les eleccions", va afirmar, admetent que la tensió a la tardor va ser elevada però que ja s'ha tendit a la normalitat.
En la seva llarga declaració, de més de dues hores, Sànchez sosté que en l'agenda política del Parlament ja ha desaparegut "el fil de la unilateralitat" per part de les forces polítiques que van concórrer a les eleccions del 21 de desembre. "Ho he constatat amb converses i amb el programa electoral. No entraré en aquestes dinàmiques", va sostenir, recordant, a preguntes dels seus lletrats, que mai ha defensat aquest camí. Paral·lelament, apunta que el 27 d'octubre, la vigília de la declaració d'independència, va suggerir a Carles Puigdemont -era a la presó i ho va fer a través d'un intermediari- que convoqués eleccions. "Jo era a la presó i la meva opinió és la de sempre", diu que els va transmetre. "S'haurien fet amb un altre mecanisme menys traumàtic que com va acabar succeint. Aquesta era la meva opinió i qui me la demanava ja la coneixia".
"El meu error va ser pensar que l'Estat actuària com en el 9-N"
Jordi Sànchez va admetre en l'interrogatori que va cometre l'error de pensar que l'Estat actuaria en el referèndum de l'1 d'octubre com en el 9-N, ja que no havia de tenir un valor jurídic perquè havia estat anul·lat prèviament pel Tribunal Constitucional. El seu argument l'ancora en el fet que va mantenir converses amb representants de Govern d'Espanya -es refereix a Enric Millo-, de les quals es va desprendre que no avortarien la consulta amb violència. "El meu error va ser pensar", va afirmar, "que, com ja va passar el 9-N, hi hauria una prohibició que faria que aquest acte definit com a referèndum no tindria conseqüències legals i que hi hauria una acció proporcionada, oportunitat dels cossos i forces de seguretat que garantirien que no hi hagués incidents".
L'epicentre de l'interrogatori són els fets que es van produir el 20 de setembre, quan més de 40.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, van participar en la concentració davant del Departament d'Economia de la Generalitat, on la comitiva judicial estava fent un escorcoll. A preguntes del seu lletrat, Sánchez, que va recordar que moltes institucions i entitats es van sumar a la convocatòria, va negar que hi hagués un acte de "violència", tot i que sí "actes vandàlics" impropis -que va condemnar aquella mateixa nit- i allunyats de les manifestacions festives que han distingit l'ANC. No sembla que el fiscal compartís aquesta visió, ja que li va etzibar si no era conscient que set cotxes de la Guàrdia Civil van patir danys i que la comitiva judicial no va poder sortir de les dependències fins a la matinada.
Després d'apuntar que només tenia consciència de dos cotxes amb danys i que va ignorar en aquell moment els problemes de la comitiva, Sànchez va relatar que es va esforçar a desconvocar la mobilització des que un guàrdia civil li va comunicar que hi havia armes als cotxes i que va pujar al cotxe patrulla perquè era l'única manera que tenien d'intentar desmobilitzar els ciutadans. "No tenia cap voluntat de menysprear la Guàrdia Civil, sinó de dirigir-nos a les persones que es mantenien allà malgrat la nostra petició que se n'anessin a casa. I no vam tenir millor ocurrència, una mala ocurrència, no ho nego. No vam tenir cap idea millor que adreçar-nos-hi des de l'únic lloc que teníem", va al·legar.
El jutge intervé diverses vegades en l'interrogatori i li diu a Sànchez que aquella mateixa nit va convocar noves mobilitzacions davant del Palau de Justícia. El detingut aclareix que van voler acudir a la plaça de Catalunya, però que el gerent municipal els va avisar que era impossible perquè l'espai estava ocupat pels preparatius de les festes de la Mercè. Per això, van anar al passeig Lluís Companys, on hi ha el Palau de Justícia, però no hi havien d'anar els detinguts. El magistrat també insinua la seva intenció d'apuntalar el delicte de rebel·lió quan li explica que Josep Maria Jové, número dos d'Oriol Junqueras, esmenta, en una conversa telefònica mantinguda el 7 d'agost amb l'empresari Oriol Solé, que han de parlar d'"una sèrie de qüestions per reunir-se amb els Jordis". Sànchez havia contestat minuts abans, a preguntes del fiscal, que només es va reunir una vegada amb Jové, el gener del 2016, quan les entitats sobiranistes van instar els partits a desbloquejar la investidura d'Artur Mas després de les eleccions del 27 de gener del 2015.
