Selecciona Edició
Connecta’t

El Barça sufoca Mestalla

Els blaugrana arriben a la final després de tornar a derrotar el València en un partit resolt per Coutinho i Rakitic després de dues assistències de Suárez

Coutinho celebra el primer gol del Barça a Mestalla. Ampliar foto
Coutinho celebra el primer gol del Barça a Mestalla. AFP

La mística del Barça amb la Copa no la va desfer ni l'espurna de Mestalla. Ja són 29 títols blaugrana i 40 finals, les cinc últimes consecutives, la propera contra el Sevilla el 21 d'abril. L'equip de Valverde va tenir a València la mateixa jerarquia que en el seu moment els barcelonistes van mostrar amb Luis Enrique o Guardiola. El Barça no juga la Copa per jugar –és una competició que suposa un desgast brutal–, sinó que no para fins que es lliura el trofeu, ja sigui a Mestalla o a Madrid. La novetat d'aquest dijous va ser el golejador: Coutinho. El brasiler va estar esplèndid tan bon punt va trepitjar el camp per rematar la feina de Messi, Iniesta i, sobretot, de Luis Suárez. El gol no va tenir rèplica perquè Cillessen va estar magnífic en un xut de Gayà i perquè el València va acabar enfonsat, víctima d'una dinàmica de resultats adversos, negat amb el gol, abatut de nou al final pel gallet de l'infal·lible Rakitic.

L'epíleg va ser tan incontestable com l'inici del Barça. Ni Paulinho ni tampoc Alcácer i encara menys, de moment, Coutinho. Les alineacions titulars de Valverde acaben amb André Gomes quan el Barça afronta una sortida difícil a la Lliga, com han estat les visites al Wanda Metropolitano, San Mamés, Anoeta o Villamarín, o a Mestalla a la Copa. Els blaugrana es van tapar amb un quart migcampista i van prescindir del tercer davanter pel poder intimidador del València, engrandit per la condició de local, i per l'1-0 del Camp Nou. El marcador va ser igualment decisiu per entendre la formació de Marcelino. L'asturià va sacrificar un volant i va apostar per tres atacants: Zaza, Vietto i, per darrere, a la punta del rombe, Rodrigo, substitut a la pista de Soler, mentre esperava Guedes.

El gol en contra i la càrrega ambiental convidaven el València a anar a totes. La recuperació de Piqué, no obstant això, va ajudar a l'estabilitat defensiva dels blaugrana, reiteratius en els atacs llargs i la pressió, més protagonistes que el València. Ansiosos i precipitats, els locals estranyaven el dibuix del seu entrenador Marcelino fins que van trobar Rodrigo, excel·lent en una rematada de cap al travesser de Cillessen. Les arribades del València eren més verticals i selectives que les pacients combinacions del Barça. Hi havia la sensació que per enfilar Jaume Domènech el Barça necessitava passar per Messi.

La pausa del 10 contrastava amb el nerviosisme d'André Gomes, impacient en camp aliè, nerviós en camp propi, reincident en les faltes, extraviat a Mestalla. Assegura la llegenda que el portuguès es guanya el lloc en els entrenaments i el perd al terreny de joc, fins i tot al Camp Nou. El partit va quedar a peus de Rodrigo i de Messi. Arribats al descans, ningú havia trobat la xarxa, tot i que el valencianista era més profund que el blaugrana, cap de cartell d'un equip tan pla com manaire a Mestalla. Sense ocasions ni regatejos, s'imposava la passada multiplicadora de Busquets.

Entregat a Messi, el Barça volia que no passés res i el València esperava el seu moment, confiat en la seva solidesa per tirar les seves ràpides transicions, esperançat també amb els canvis de Marcelino. Valverde no va esperar ni un minut a canviar André Gomes per Coutinho.

I el brasiler, bolcat a la banda dreta, igual que amb el Brasil, es va estrenar com a golejador en una jugada preciosa armada per Busquets. El mig centre va jugar per a Alba, el lateral va tocar cap a Luis Suárez i la centrada de l'uruguaià al segon pal, a la sortida del regat sobre Garay, la va creuar molt bé Coutinho. La maniobra de Suárez va ser tan desequilibrant com el xut del 14 del Barcelona.

El gol va desmuntar el València i, com ja és costum en el segon temps, va certificar l'èxit del Barça. Marcelino va fer entrar Guedes i Soler. El Barça no va saber sentenciar llavors en els millors moments de Messi i Iniesta. La retirada del capità i l'entrada de Paulinho van propiciar l'aparició del millor Guedes. Molt poc per combatre el Barça, que va signar el 0-2 després d'una segona assistència de Suárez, el millor al camp. El partit es va posar tan fàcil per als blaugrana que fins i tot va debutar Yerry Mina per donar descans a Piqué mentre Mestalla claudicava. Les finals de Copa són cosa del Barça.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >