_
_
_
_
_

Serrat: “L’independentisme es troba en un atzucac i no ho acaben de reconèixer”

El músic presenta ‘Mediterráneo da capo’, una gira entorn de la seva obra mestra que durarà 14 mesos i el portarà per Espanya i Amèrica

Serrat durant la presentació de la seva gira.
Serrat durant la presentació de la seva gira.Pablo Cuadra (WireImage)

Si li pregunten a Joan Manuel Serrat com és la seva pàtria, contestarà que està menys composta de terra i més d'aigua. Avui a Madrid no ha ensenyat el passaport. Però aquí, on cadascú ha d'indicar la nacionalitat, a la seva segur que hi consta un lloc: el Mediterrani. Així se sent i es reconeix als 74 anys, quan està a punt d'embarcar-se en una gira de 14 mesos amb aquest disc magistral com a eix. Mediterráneo da capo, l'ha anomenat. És a dir, un retorn a l'origen que començarà el 22 d'abril a Roquetas de Mar i s'acabarà el juny del 2019 a Llatinoamèrica.

La presentació ha tractat sobre el seu retorn a l'origen musical –el disc gravat el 1971– i un tema interminable, com el que arrossega Catalunya esmicolant els qui, com ell, no es mostren partidaris de la independència. “Això no s'ha acabat. La fira continua. Si llegeixes la premsa, cada dia hi trobes una sorpresa: un dia no hi ha cap president, l'endemà en sorgeixen dos. Segueixen marejant la perdiu, però es marejaran ells perquè no acaben de reconèixer on és la sortida”.

Això no s'ha acabat. La fira continua. Si llegeixes la premsa, cada dia trobes una sorpresa

És la típica frase que li costarà ipso facto centenars de piulades insultants. Però no provocaran el seu silenci. Tampoc les seves ganes de seguir endavant, tot i que les seves paraules impliquin conseqüències: “Si em pregunten per què presento aquesta gira a Madrid, és perquè aquí m'han convidat. I diré més: també a Madrid actuaré abans que a Barcelona perquè pel que sembla allà no hi havia dates disponibles per a un espai –serà a l'Auditori Fòrum, finalment– fins al desembre”.

Madrid i el temps 

“A Madrid actuaré abans que a Barcelona perquè pel que sembla, allí, no hi havia dates disponibles per a un espai fins a desembre”

És a dir, molt subtilment, Serrat, símbol viu de la Nova Cançó, a banda de moltes altres coses, ha vingut a insinuar que li toca fer cua a la seva ciutat d'origen. Barcelona servirà de tancament a aquest primer bloc de la gira, que es dividirà en tres parts. Dues entre l'abril i el desembre del 2018 amb Espanya, l'Argentina, Xile i l'Uruguai i un altre final per la resta d'Amèrica entre el gener i el juny de l'any vinent. “Serà molt llarga, però farem descansos, entre altres coses perquè vull veure els meus nets i m'agrada que la meva dona em reconegui quan torno”.

Als 74 anys, el temps pressiona. “Per això he volgut fer una gira quan es compleixen 47 anys de l'aparició d'aquest disc. És un número rodó… A mi m'ho sembla. No he volgut esperar que se celebrin els 50 anys, entre altres coses, perquè no sé si llavors tindré forces per apagar les espelmes”.

Mediterráneo ja ha marcat tres generacions. El disc va sortir rodó. És una de les millors obres de la música popular en castellà. Els seus deu temes componen l'eix: “A més, hi haurà sorpreses…”. No ha volgut revelar res més. Entre altres coses, perquè encara en prepara els detalls: “Serà un treball en evolució”, anuncia. Però serà essencial. És així com es defineix: “En una època de fronteres, jo em sento mediterrani. Però també, aquest lloc, és glòria i misèria. Cal cantar a aquelles persones que es juguen la vida per creuar-lo”.

Serrat ha respost passejant-se entre els presents a totes les preguntes que se li han volgut fer a la sala de columnes del Círculo de Bellas Artes. La gira ha hagut de competir amb el procés. L'artista no ha estat gens esquiu: “El president del Parlament ha de viatjar a Brussel·les per parlar amb qui diuen que es considera president a si mateix. És tot un disbarat. L'independentisme va existir, existeix i existirà. No s'ha acabat. Ara cadascú disputa la seva quota de clientela. Uns diuen a la investidura de Puigdemont, ja veurem, i uns altres no estan disposats a renunciar a aquest atzucac”.

Preguntat per Tabàrnia, l'ha qualificat de "performance molt de l'estil del seu honorable president", Albert Boadella. "És un acte satíric que està en la seva manera d'entendre el teatre: la dramatúrgia forma part de la vida, ell la treu al carrer i fa aquest espectacle", ha assenyalat.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jesús Ruiz Mantilla
Entró en EL PAÍS en 1992. Ha pasado por la Edición Internacional, El Espectador, Cultura y El País Semanal. Publica periódicamente entrevistas, reportajes, perfiles y análisis en las dos últimas secciones y en otras como Babelia, Televisión, Gente y Madrid. En su carrera literaria ha publicado ocho novelas, aparte de ensayos, teatro y poesía.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_