Selecciona Edició
Connecta’t

El joier predilecte dels lladres napolitans

Atracadors italians planegen en dos anys i mig tres sofisticats assalts al mateix representant de joies de Cardedeu

Dos mossos davant d'una joieria, al passeig de Gràcia.
Dos mossos davant d'una joieria, al passeig de Gràcia.

El Xavi recorda perfectament la primera vegada. Eren les nou del matí del 22 de setembre del 2015: “Baixo al garatge i surten dos senyors, amb cara d'enfadats. Vaig pensar, hosti, què els passa a aquests? En aquest moment no tens la reacció ràpida, tot i que tampoc crec que hi hagués pogut fer gaire cosa. El que anava al davant era bastant bèstia, bastant fort. Em va agafar amb els braços, a l'altura de la boca, i em va ferir en un ull aferrant-me d'aquella manera. Com que no podia respirar, vaig intentar treure'm les mans de sobre, potser va pensar que em volia escapar, i va estrènyer més. Després em va ficar al maleter del cotxe, em va lligar de peus i mans i m'hi va tancar”.

El Xavi (nom fictici) es va passar 20 minuts donant cops de peu i cridant des del maleter a l'aparcament de casa seva, fins que un veí el va sentir i va avisar la Guàrdia Urbana. Li van haver de fer tres punts a la còrnia, que li van tallar, a més d'altres cops a la cara. Els lladres es van endur joies valorades en 340.000 euros. En menys de dos anys i mig, el Xavi, un representant de joies de Cardedeu (Vallès Oriental), de 66 anys, ha estat l'objectiu d'atracadors italians tres vegades.

La segona vegada tampoc se li ha oblidat. Eren les nou del matí del 25 de novembre del 2016: “Estava esmorzant en un hotel de Figueres i em sona el telèfon. Hi posava: Francesc Mossos. 'Xavi, ets a Figueres? Dins de l'hotel?' I vaig pensar: quin control!”. El que seguia, no li devia agradar: “Estigues tranquil, però t'estan seguint. Nosaltres també els seguim a ells. Hauries d'esperar-te 45 minuts per sortir”. El Xavi va esperar "com va poder", amb una "tensió forta per dins", i quan l'hi van dir, va sortir. “Et trobaràs al vestíbul algú amb pinta, però és dels nostres”, el van advertir. “Ja al carrer, vaig notar dues ombres darrere meu, però ni em vaig girar. Estava bastant cagadet. Quan ja arribava al capó del cotxe, va entrar un altre cotxe cremant roda. Van sortir dos homes corrents cap a mi cridant ‘policia!’”.

“La detenció va ser dura”, admet Rubén Carrera, sergent de la unitat d'atracaments dels Mossos, amb els atracadors només a uns cinc metres del Xavi, i tapant-se la cara. El joier es va ficar al cotxe, va tancar amb pestell, com li havien indicat els policies, i va deixar les maletes carregades de joies als seients posteriors. Des d'allà va poder veure com els Mossos es van llançar a sobre dels dos lladres, que anaven a peu. Dos més els esperaven en un cotxe al qual van frenar el pas amb un altre vehicle. Els Mossos van haver de treure el conductor, que seguia accelerant, trencant el vidre del pilot. Dos policies van resultar ferits, però van aconseguir detenir els quatre lladres, tots de Nàpols, d'entre 50 i 62 anys.

El dispositiu de geolocalització que els lladres van col·locar al vehicle del Xavi.
El dispositiu de geolocalització que els lladres van col·locar al vehicle del Xavi.

L'operació els va caure al damunt de manera inesperada. “Gairebé vam haver de dibuixar en un tovalló el dispositiu”, fa broma Carrera. Dos dies abans, en un control preventiu de robatoris a Granollers, els Mossos havien identificat uns homes que duien guants i cinta americana al cotxe. Quan la informació va arribar a la unitat d'atracaments, van comprovar que probablement eren els autors de l'assalt al Xavi al seu aparcament, feia un any. Es pensaven que ja haurien marxat, espantats per la identificació casual, però van mantenir vigilància sobre un altre vehicle que era al mateix lloc. Al cap de dos dies el van seguir fins a l'hotel de Figueres i allà es van sorprendre en trobar aparcat el cotxe del Xavi. No van dubtar que tornava a ser el seu objectiu.

“Dues vegades. Així que vaig pensar: ja està, ja se m'ha acabat el mal rotllo”, recorda el Xavi per telèfon. Però encara li quedava un tercer tràngol. Era el matí del 17 de gener del 2018. “Conduïa per la ronda de Dalt de Barcelona i vaig rebre una trucada de la policia municipal de Cardedeu: 'Has contractat vigilància personal?'”. Els agents havien vist un cotxe sospitós amb dos homes, un d'ells amb auricular, que semblava que seguien el Xavi. El vehicle era un Renault Captur gris. El Xavi va mirar pel retrovisor: hi havia el Renault Captur. Aquesta vegada va ser ell qui va marcar el número de telèfon de Francesc Mossos.

Durant dues setmanes, va tenir vigilància policial. Els atracadors li havien posat un geolocalitzador al cotxe. “Han estat molt tenses. Miraculosament, dormo bastant bé, però durant el dia m'he hagut de prendre pastilles per a l'ansietat”, admet. Va haver-hi episodis delicats, va renunciar a alguna visita, i fins i tot els Mossos van haver de portar-lo en el seu cotxe. L'1 de febrer, de nou a primera hora del matí, el Xavi va anar a la seva última joieria, a Figueres. Va aparcar el cotxe en càrrega i descàrrega i, sense baixar-ne, va esperar instruccions dels Mossos. Quan li van dir que ja era segur, va sortir. “N'hi havia un parell, de genolls a terra, emmanillats”. Les maletes que portava aquell dia eren buides. La joieria ni tan sols havia obert.

Els quatre detinguts eren altre cop italians, també de Nàpols, d'entre 38 i 54 anys, amb antecedents al seu país, la majoria per robatoris, i estades a la presó. “És sempre el mateix perfil: home, del sud d'Itàlia, de la mateixa edat”, explica Carrera. En la seva unitat investiguen la relació entre els tres assalts, els seus autors i la informació que els va portar sempre al Xavi. Els tres casos els ha portat el mateix jutjat: el d'instrucció número 1 de Granollers.

El Xavi s'ha jubilat després de 41 anys exercint de representant de joies (des que en tenia 24). I demana que quedi bastant clar. No té mostrari. "Els 45 euros que pugui portar a sobre no valen la pena", diu, sense perdre el sentit de l'humor. Està molt agraït amb els Mossos –“el tracte ha estat immillorable, sempre m'he sentit segur”–. Però no està del tot tranquil: “Se m'asseca la boca quan parlo del tema”.

Robatoris a la baixa

Els assalts a representants de joies van a la baixa. El 2017, els Mossos en van tenir un cas. El 2016 i el 2015, cinc, i el 2014, dos. La policia catalana té una mitjana que oscil·la entre dos i tres l'any. Les últimes xifres del Col·legi Oficial de Joiers també apunta al descens. Segons les seves dades, el 2016 (última dada disponible) van robar sis representants. Una dada que queda molt per sota dels 23 casos del 2009.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >