Selecciona Edició
Connecta’t

La Virreina més reivindicativa

Arquitectura urbana, LGTBI i fotografia històrica catalana, eixos del nou programa

Una obra de Natalie Bookchin.
Una obra de Natalie Bookchin.

Tretze exposicions, una de concebuda especialment per al web, i un intens calendari d'activitats articulen la nova temporada de la Virreina Centre de la Imatge, marcada pels conflictes polítics i socials del nostre entorn més proper i la celebració del 50è aniversari del Maig del 68. Després de plantejar les línies directrius del centre, en la seva segona temporada el director Valentín Roma es dedica a consolidar la identitat de la Virreina i el seu paper en la cartografia artística barcelonina, amb un conjunt de propostes reivindicatives que aborden diferents aspectes de la realitat local en relació amb el context internacional.

La temporada arrenca amb Màquines de viure, una ambiciosa exposició sobre arquitectura urbana que aborda les diferències entre viure i habitar a través d'obres molt significatives, que van des de Le Corbusier fins als polígons d'habitatges. Serà la primera de tres mostres sobre l'evolució arquitectònica de la ciutat des d'una perspectiva íntima i política alhora, que comprèn Àngels nous, de Jorge Ribalta, una cronologia fotogràfica a l'inrevés de la reforma de plaça de la Garduña, que va pertorbar el barri del Raval entre el 2005 i el 2017, i una monogràfica d'Ignasi de Solà-Morales, que segons Roma “representa la memòria institucional viva de la ciutat”.

'Mico boig', de Kikol Grau.
'Mico boig', de Kikol Grau.

Un altre dels eixos tractarà la imatge en els seus múltiples vessants, centrant-se en la recuperació de la història de la fotografia a Catalunya, protagonista al juny d'una mostra comissariada per Cristina Zelich i Pep Rigol, que il·lustra el recorregut de la fotografia creativa des del 1973 amb l'obertura de Spectrum, la primera galeria d'Espanya especialitzada en aquest mitjà, fins a l'organització de la primera Primavera Fotogràfica el 1982.

La imatge es combina amb el tercer eix de la programació, la recerca de noves formes de vida alternatives a la normalitat imposada a One year women’s performance, de Raquel Friera (Barcelona, 1974). Com altres artistes que per motius diversos han documentat aspectes de la seva vida a través d'una fotografia diària, Friera intenta visibilizar el treball immaterial de les dones, recollint les imatges de dotze ciutadanes que al llarg d'un mes s'immortalitzen després de fer una tasca considerada femenina.

Les problemàtiques de gènere tenen un paper destacat en un programa que dedica una mostra al moviment LGTBI i projectes monogràfics a dos protagonistes de la poètica transgènere: la transsexual argentina Duen Xara Sacchi i la xilena d'origen alemany Lorenza Böttner, nascuda Lorenz i morta prematurament a causa de la sida als 33 anys. Böttner, que va perdre els braços en un accident quan tenia vuit anys, es va dedicar a pintar amb la boca i els peus i a defensar els drets de les persones amb discapacitats. “Mariscal es va inspirar en la Lorenza per al personatge de la Petra. A ella li va agradar tant que durant la cerimònia inaugural dels Jocs Paralímpics va desfilar amb la disfressa de la mascota”, explica Roma.

Els objectes de Mar Arza i els projectes sobre les paradoxes de les noves tecnologies de Natalie Bookchin, pionera de l'art digital, completen un calendari que inclou una mostra sobre els fons de la distribuïdora de vídeo Hamaca, concebuda especialment per al web de la Virreina i la primera mostra antològica sobre la trajectòria del realitzador audiovisual Kikol Grau. El centre complementa les seves exhibicions amb una intensa agenda d'activitats, programes públics, publicacions i plataformes estables de reflexió i creació. Roma no s'ha mostrat preocupat per la disminució de visitants, que han passat de 92.772 el 2016 a 88.920. “Estem molt satisfets amb el resultat de l'any passat. El còmput té en compte només els visitants de les mostres, mentre que al voltant de la Virreina graviten molts més usuaris. Només les cinc plataformes de producció d'imaginari social reuneixen més de 150 persones cadascuna”, conclou el director.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >