Selecciona Edició
Connecta’t

El PNB vol incloure el dret a decidir en el nou Estatut basc

Els partits comencen aquest dimecres el debat per actualitzar l'autogovern enmig de fortes discrepàncies

El PNB creu que el “dret a decidir” (dret a l'autodeterminació) s'ha d'incloure en el nou Estatut d'Euskadi. El partit d'Andoni Ortuzar portarà aquest dimecres la proposta a la ponència sobre autogovern del Parlament basc. Però no planteja la reforma de l'Estatut com un vehicle per trencar amb l'Estat, sinó per reconèixer el poble basc com un subjecte polític amb dret a decidir el seu futur. El debat es produirà en el context de la major crisi territorial provocada pels independentistes catalans, però sense confrontació a Euskadi. El PNB i Elkarrekin Podem no volen un front amb EH Bildu.

El lehendakari, Iñigo Urkullu, amb l'equip d''Handia'.
El lehendakari, Iñigo Urkullu, amb l'equip d''Handia'. EFE

Els partits bascos es reuneixen avui amb el “desafiament”, en paraules del portaveu del Govern, Josu Erkoreka, de superar les seves diferències i començar a articular l'actualització de l'Estatut per després aprovar-lo amb un acord més ampli que el que es va produir el 25 d'octubre del 1979 —la participació en el referèndum d'aquell any va ser del 58,85% del cens i va obtenir el 90,27% de vots afirmatius—. Però és un desafiament radicalment diferent al que ha provocat la intervenció de l'autonomia catalana a través de l'article 155 de la Constitució.

El PNB s'ha mantingut al marge de qualsevol front que proposi una acció unilateral davant l'Estat, i el lehendakari, Iñigo Urkullu, ha optat per cuidar el seu Executiu transversal amb el PSE-EE. Cada vegada que té ocasió explica que qualsevol actualització de l'autogovern es farà “dins dels marges de la llei i de la Constitució espanyola”. Davant de la major crisi territorial que viu Espanya des de l'aprovació de la Constitució el 1978, el document de bases del PNB —del qual ha sortit la proposta parlamentària— ho deixa clar: “El procés d'actualització de l'autogovern basc s'haurà de desenvolupar dins del marc legal”, adequant-se als procediments establerts en la Carta Magna.

Això sí, a continuació, el partit nacionalista argumenta que aquest compromís ha de ser correspost. “L'Estat ha d'assumir l'obligació de negociar i acordar els ajustos constitucionals i legals”, en resposta al desig expressat per la ciutadania basca, citen els nacionalistes. Segons diuen, no hi ha lloc per a la unilateralitat. Al País Basc, el PNB, EH Bildu i Podem, els tres partits que defensen la inclusió del dret a decidir en aquest nou text, tenen 57 dels 75 escons del Parlament —28 el PNB, 18 EH Bildu i 11 Elkarrekin Podem—. Es tracta del 76% de la Cambra, davant dels nou escons del PSE i els sengles del PP. No obstant això, la unitat entre els sobiranistes catalans no té reflex a Euskadi.

Elkarrekin Podem, que aposta pel dret a decidir encara que en clau més social que independentista, manté una posició molt més propera al PNB que a les tesis de la coalició sobiranista. Els correligionaris de Pablo Iglesias han advertit que no faran front comú amb el PNB i EH Bildu si tots dos s'entesten a formar un bloc excloent amb la secessió com a bandera. La realitat és que ni el PNB ni Elkarrekin Podem estan disposats a sumar-se a un front amb EH Bildu a favor del dret a decidir, per més que la formació d'Arnaldo Otegi estigui modulant la seva estratègia i el seu discurs per aconseguir-la.

El secretari general d'EH Bildu va assegurar dissabte a Hernani que “qualsevol escenari que no sigui la independència serà provisional”.

Món globalitzat

Urkullu i el PNB discrepen i sostenen que en un món globalitzat “la independència és impossible”. Però també, cada vegada que poden, insten el president del Govern espanyol a obrir un període de diàleg i negociació política sobre el model territorial per “evitar una fractura social encara més gran”, sosté el lehendakari.

Per al PNB, l'encaix constitucional del dret a decidir és possible aprofundint en els drets històrics que emparen la disposició addicional primera de la Constitució i la disposició addicional de l'Estatut de Guernica. El dret a decidir es materialitzaria en una consulta pactada que el PNB anomena “habilitant”, en la qual els ciutadans bascos confirmarien la nova relació que volen amb l'Estat. Per als nacionalistes, això no suposaria una ruptura amb Espanya, mentre que EH Bildu vol que aquest dret a decidir inclogui la possibilitat d'aconseguir la independència.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >