Selecciona Edició
Connecta’t

El jutge apuntala el delicte de rebel·lió contra Jordi Sànchez i s’oposa a la seva llibertat

Pablo Llarena veu risc de reiteració delictiva per "l'ideari sobiranista" de l'expresident de l'ANC

Jordi Sànchez saluda els simpatitzants a l'Audiència Nacional.
Jordi Sànchez saluda els simpatitzants a l'Audiència Nacional. AP

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha rebutjat aquest deixar en llibertat l'expresident de l’ANC Jordi Sànchez, número dos de la llista de Carles Puigdemont. En la interlocutòria, l'instructor sosté que en les últimes setmanes d'investigació s'han trobat indicis que Sànchez, que va ser empresonat per un delicte de sedició, és coautor de la rebel·lió que el tribunal imputa als líders polítics del procés. A més, Llarena adverteix que l’“ideari sobiranista” i l’actitud de l’expresident incrementen el risc que Sànchez torni a delinquir.

Jordi Sànchez va ingressar a la presó de Soto del Real (Madrid) amb el líder d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, el passat 16 d'octubre per ordre de la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela, que els va atribuir un delicte de sedició. Quan el Suprem es va fer càrrec, el novembre, de la causa contra els líders del procés, investigats per rebel·lió, va assumir també la de Sànchez i Cuixart deixant a expenses del que deparés la investigació si les seves conductes encaixaven més amb la sedició o amb la rebel·lió.

La defensa de Sànchez va demanar el gener l'excarceració de l'expresident de l’ANC i actual diputat electe (número dos de la llista de Carles Puigdemont) i, entre altres motius, va al·legar que la presó preventiva es basava només en la sedició suposadament comesa pels incidents que es van registrar durant un escorcoll judicial el dia 20 de setembre. Llarena rebutja aquest al·legat perquè, adverteix, des que Sànchez va ser empresonat s'han incorporat proves a la investigació que assenyalen que els líders d’ANC i Òmnium van participar en el “repartiment de papers” amb el Govern i el Parlament per imposar la independència i, per tant, en el delicte de rebel·lió que atribueix als exconsellers i als exmembres de la Mesa.

La teoria que Sànchez i Cuixart van formar part des del principi del “full de ruta” i les seves associacions van afavorir “un esclat social” no és nova en les interlocutòries del Suprem, però sí és la primera vegada que Llarena especifica que els indicis contra el líder de l’ANC apunten més a la rebel·lió o la conspiració per a la rebel·lió que a la sedició. Entre aquestes proves, el magistrat al·ludeix a l'agenda intervinguda a l’ex número dos de la Conselleria d’Economia, Josep María Jové, “que evidencia no només la reunió de partits polítics sobiranistes i els representants d’ANC i Òmnium Cultural, sinó que aquells contemplaven la mobilització ciutadana com un element estratègic per a la consecució de la independència”.

Llarena es refereix, a més, a “nombroses” intervencions públiques en les quals els polítics i els activistes han manifestat l'existència d'una “actuació compartida” i recorda una ocasió concreta en la qual Sànchez va dir que parlava “en nom” de Puigdemont i dels partits independentistes i altres vegades en les quals “s'ha proclamat garant” que se celebraria el referèndum del que derivaria la declaració d'independència.

“Ideari sobiranista”

El jutge cita més les convocatòries que es van fer des de l’ANC perquè els ciutadans es congreguessin en mobilitzacions orientades a “dificultar la prohibició del referèndum” o, fins i tot, donant pautes de com havien d'ocupar-se els centres de votació la matinada de l'1 d'octubre “per impossibilitar amb això que els Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat poguessin portar a terme les decisions judicials d'impedir la seva celebració”.

Els arguments de Llarena per sostenir el risc de reincidència delictiva de l'expresident de l’ANC són els mateixos que va utilitzar en la interlocutòria del passat divendres per mantenir a la presó preventiva l'exconseller d’Interior Joaquim Forn. Durant la seva compareixença davant del jutge el passat gener, Sànchez va assegurar renunciar a la independència unilateral i es va comprometre a deixar el seu escó si Junts per Catalunya incidia en aquesta via. No obstant això, Llarena adverteix que l'expresident de l’ANC manté el seu “ideari sobiranista” i no només no ha renunciat a participar en la vida pública sinó que s'ha “revalidat el seu compromís” en una candidatura el líder de la qual segueix proclamant que l'objectiu és la independència unilateral i immediata.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ