Selecciona Edició
Connecta’t

Millet: mai és tard per ingressar a la presó

L'expresident del Palau de la Música dorm sol en una cel·la amb dutxa de la unitat d'infermeria de Brians 1. Ni l'edat ni la salut impedeixen estar entre reixes, però condicionen

Fèlix Millet, hores abans d'ingressar a la presó.
Fèlix Millet, hores abans d'ingressar a la presó.

Fèlix Millet forma part d'una selecta minoria entre els presos catalans: els octogenaris. Amb la seva recent incorporació al centre de preventius de Brians 1, a Sant Esteve Sesrovires, són 15 les persones entre reixes que superen el llindar dels 80. Tot just un 0,17% d'una població reclusa de més de 8.300 persones. Contra el que sosté el mite popular, l'edat no és cap impediment per ingressar a la presó. Tampoc ho és la salut. És cert que per “motius humanitaris” la llei facilita que els presos de més de 70 anys o malalts obtinguin, abans que altres, permisos de sortida (Codi Penal, article 91). Però només en els reus que compleixen condemna; res es diu dels preventius, com Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull. L'Audiència de Barcelona, que els ha condemnat per haver-se quedat 23 milions d'euros del Palau de la Música, veu que existeix “risc de fugida”.

Dilluns a les 18.30, Millet (82 anys) i Montull (75 anys) van arribar a la presó de Brians 1. Si el procés pel cas Palau no s'hagués retardat tant —vuit anys i mig des de l'escorcoll del Palau de la Música fins a la sentència condemnatòria— haurien escrit els últims paràgrafs d'història de la Model, tancada per fi l'any passat. Malgrat les seves cicatrius i el seu estat lamentable, la Model disposava d'una unitat especialitzada que Brians 1 no té: geriatria.

Només el 0,17% de la població reclusa a Catalunya supera els 80 anys

Després del procés burocràtic —obertura de fitxa, presa d'empremtes dactilars—, un metge va visitar Millet i Montull. L'expresident del Palau havia arribat al centre en ambulància. El seu número dos, en furgó policial. La majoria de presos passen la primera nit al mòdul d'ingressos. Ells van anar directament a la unitat d'infermeria. “És habitual en gent tan gran. I més si tenen alguna patologia”, expliquen fonts penitenciàries.

Millet té “greus problemes de mobilitat” —va en cadira de rodes— per una escoliosi [desviació de la columna] que “li causa una important impotència funcional”. Té diabetis i insuficiència renal, segons va exposar el seu advocat per rebutjar la petició d'ingrés a la presó. “Li han de fer tot”, va detallar, més gràficament, la seva germana Pat Millet, indignada per la decisió del tribunal. Montull té una cardiopatia des del 2014 i porta marcapassos.

“Els professionals del centre hauran de decidir-ho, però és possible que tot el temps el passin a la infermeria”. Hi han arribat en bon moment. Normalment hi ha “entre 20 i 24 presos”, però diumenge n'hi havia només 13. A més de l'assistència mèdica, ser a la infermeria té els seus avantatges: Millet i Montull dormen en cel·les individuals —les dels mòduls ordinaris són de dues persones—, que, a més, disposen de dutxa pròpia.

Millet té diabetis i va en cadira de rodes; Montull porta marcapassos

Millet portava una vida sense gaire activitat a la seva mansió de l'Ametlla del Vallès: assegut al sofà, veient la televisió i fumant. “Pràcticament no ha sortit de casa en nou anys”, va dir el seu advocat. La vida a la presó no serà més emocionant. “És com un mòdul normal, però sense activitats. I una mica més flexible en el tracte”, explica un funcionari.

A les 8.30 se serveix l'esmorzar al menjador, que és, a més, espai comú dels presos d'infermeria. També comparteixen un petit pati, on poden sortir, si volen, fins a l'hora de dinar. A les 14.00 els interns pugen a les cel·les —amb portes i no reixes, com a la resta de presons catalanes, “per preservar la seva intimitat”— i tornen a baixar a les 16.30. El sopar se serveix a les 20.00. Després, es torna a la cel·la. Fins a l'endemà.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ