"Uns diuen que el món s'acabarà en foc, d'altres en gel", diu Robert Frost en un text memorable. L'eurozona fa 10 anys que mostra evidents signes de congelació: sense inflació, amb una gestió de la crisi insuperablement mediocre, amb 20 milions d'aturats que només baixen a comptagotes. Però ara que hi ha alguna cosa que per fi s'assembla a una recuperació, les autoritats europees ja avisen dels riscos d'un possible reescalfament basant-se en un informe que assenyala que en diversos socis de l'euro la reactivació ha arribat amb una evolució perillosa en el mercat de treball i en els salaris.
Hi ha falta de mà d'obra qualificada a diversos països, malgrat que la taxa d'atur segueix a l'entorn del 8%, amb pics superiors al 15% a Espanya o Grècia. I en alguns socis els sous recuperen poder adquisitiu, però en d'altres segueixen sense créixer malgrat l'alça del PIB i que les taxes d'atur freguen la plena ocupació en diverses economies del centre i de l'est d'Europa.
Les polítiques fiscals tampoc hi ajuden: les autoritats fiscals independents critiquen les polítiques "procícliques" a diversos països, que van aplicar retallades durant la crisi (i van provocar així una recessió més profunda) i ara aproven estímuls en lloc d'estalviar i crear coixins fiscals per tenir capacitat de reacció en la propera crisi. L'informe posa en evidència cinc governs: Lituània, Bulgària, Estònia, Romania i Bulgària apliquen polítiques que les autoritats fiscals consideren inadequades.
Els dos grans riscos interns a l'eurozona són polítics: el Brexit —el divorci entre el Regne Unit i la Unió Europea, que pot ser especialment dur per a Irlanda— i el desafiament independentista català. L'AIReF —l'autoritat independent espanyola, que dirigeix José Luis Escrivá— creu que la incertesa política relacionada amb Catalunya i la falta d'un pressupost poden posar en perill la consecució dels objectius fiscals per a aquest any.
Incompliment fiscal
A més, Espanya incomplirà les regles fiscals fins al 2035: el deute públic, situat a l'entorn d'un preocupant 100% del PIB, no baixarà fins al llistó del 60% fins d'aquí a 17 anys, amb 15 anys de retard respecte al que dicta la normativa. "La falta d'un pla fiscal sòlid a mitjà i llarg termini", critica l'AIReF, "és un dels grans inconvenients del marc fiscal espanyol".
Però Espanya no és l'únic país en dificultats. L'informe identifica problemes a Itàlia pels "repetits retards en l'adopció d'increments d'impostos", en una economia molt endeutada i que està pendent de les eleccions del març. "Els plans fiscals [del Govern italià] són excessivament confusos", segons aquest text. Els elevats nivells de deute són també una font d'incertesa per a Portugal i Xipre. Grècia, en plena revisió del seu tercer rescat, no ha deixat mai de ser un risc potencial.
