Selecciona Edició
Connecta’t

Fernández Mallo guanya el Biblioteca Breve amb un altre experiment literari

L'autor del ‘Proyecto Nocilla’ narra la cara B del segle XX amb ‘Trilogía de la guerra’

Agustín Fernández Mallo, aquest dilluns.
Agustín Fernández Mallo, aquest dilluns.

A principis d'aquest segle XXI, entre el 2006 i el 2009, amb el seu Proyecto Nocilla, Agustín Fernández Mallo va bastir una suggeridora trilogia narrativa amarada de referències heterogènies molt contemporànies amb una clara voluntat de ruptura. I bona part d'aquest esperit de transgressió o de tornar a ser diferent és el que sembla destil·lar Trilogía de la guerra, on intenta narrar la rebotiga, la cara B, de la història recent, i amb la qual ha obtingut a Barcelona els 30.000 euros de la 60a edició del premi Biblioteca Breve, que convoca l'editorial Seix Barral.

“Tot relat té una cara B; en cas contrari és pensament únic”, exposa Fernández Mallo (La Corunya, 1967) com a premissa de la seva nova novel·la, a la qual ha dedicat cinc anys i que s'articula en tres llibres. En el primer, La isla de San Simón (Combustibles fósiles), un escriptor viatja d'incògnit a aquesta illa situada al davant de les costes de Galícia, que va ser un cruel camp de concentració durant la Guerra Civil espanyola: el que hi veurà el portarà a perseguir espectres tant de gent anònima devastada pel conflicte com els de les figures de Lorca i Dalí. En el segon, Estados Unidos de América (Mickey Mouse ha crecido y ahora es una vaca), la rebotiga són els records en primera persona d'un suposat quart tripulant que hauria format part de l'expedició espacial de l'Apol·lo XI, que va trepitjar la Lluna i que suposadament va ser qui va fer totes les filmacions. En el tercer, Normandía (Los amos de la noche), una jove recorre els paratges del que va ser el vital desembarcament aliat de la Segona Guerra Mundial, un passeig en el qual es creuarà amb gent dels voltants, però també amb immigrants il·legals d'altres continents.

En aquestes coordenades, Fernández Mallo aprofita per abordar des de la impostura de la cultura hipster fins a reflexionar sobre la fi o no de l'Europa humanista i avançada, passant pel concepte del doble, en un joc en què poesia, ciència, història i política es combinen constantment, una qüestió habitual en l'obra d'un autor que és llicenciat en Física i que ha investigat les connexions entre art i ciència tant en la seva poesia, que ha batejat ell mateix com a “postpoètica” (Yo siempre regreso a los pezones y al punto 7 del Tractatus o Carne de Píxel) o en la seva narrativa (des del seu debut, amb l'arrencada de la seva trilogia, Nocilla dream, fins a l'última, de fa tot just quatre anys, Limb).

“Les meves dues referències bàsiques aquí han estat W.G. Sebald i David Lynch, com si al meu cap s'haguessin unit per narrar aquest llibre”, admet el guanyador, citant també Dalí i el Lorca de Poeta en Nueva York com els altres grans referents d'una novel·la, que, segons reconeix, “no només parla de la complexitat de la contemporaneïtat, sinó que ella mateixa és un exemple d'aquesta contemporaneïtat; és experiència real, no només teorització”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ