Selecciona Edició
Connecta’t

Piqué fa emmudir el millor Espanyol

Un gol de cap del central del Barça iguala el gol de Gerard Moreno en un derbi molt calent

espanyol - barcelona Ampliar foto
Piqué celebra el gol de l'1-1 del derbi. AP

El derbi va començar i va acabar amb Piqué. Al Barça li va caldre la condició de culer del seu central per neutralitzar l’Espanyol. Els blaugrana van jugar despistats i fatigats, sense para atenció en el litigi ciutadà, com si fos una jornada més de Lliga, reduïts futbolísticament pel pla de Quique Sánchez Flores. El partit no tenia solució per als blaugrana quan va aparèixer Piqué i va rematar de cap una falta lateral que va centrar Messi. El defensa va fer callar els aficionats i va cremar el RCDE Stadium.

A ningú l’amargava més la derrota que a Piqué des que va marcar Gerard Moreno i la graderia va passar a insultar a la família del davanter del Barça. La determinació del defensa va resultar decisiva perquè el Barça mantingui la condició d’invicte a la Lliga. Els millors equips necessiten de vegades recórrer a la via passional per resoldre les trobades indefugibles com la que disputava el FC Barcelona en un dia desagradable a causa de la pluja i el vent a casa de l’Espanyol.

A ningú del Barça semblava interessar-li el derbi excepte a Piqué, que va celebrar l’empat a un gol amb orgull i ràbia, desafiadora amb l’afició, insistent a demanar silenci, sempre provocador en entendre al parer del club blanc-i-blau, defensat a la pista pel seu símbol Gerard Moreno. L’excel·lent davanter va retreure la manera de fer de Piqué amb una entrada sense sentit i per un moment el derbi va ser un derbi en majúscules, també a Cornellà, com afirma Piqué.

L’Espanyol va ser l’Espanyol, especialment recognoscible en el seu feu, conseqüent amb la litúrgia de la prèvia, que anunciava un equip valent, disposat a fer-se visible després de sentir-se ultratjat als duels amb el Barça. Els blanc-i-blaus es van afirmar des de l’alineació amb Leo Baptistão com a segon davanter i el delicat Jurado en qualitat de migcampista, mentre David López tornava al lloc de central amb Naldo.

I Valverde va ser igualment fidel l’afirmació que refrescaria la formació, més per la quantitat de partits disputats que pels que encara s’han de jugar, tot i que dijous s’enfronti al València a la Copa. El tècnic va relativitzar el derbi: no jugaven els laterals titulars, tampoc l’omnipresent Rakitic ni sorprenentment Messi, que va estrenar la seva condició de suplent a la Lliga després de no jugar de sortida a la Champions ni a Torí ni a Lisboa.

Les rotacions de Valverde van deixar el partit a peus de Coutinho mentre l’aposta de Sánchez Flores assenyalava Leo Baptistão: el blaugrana va expressar el domini del seu equip, superior en el control de joc i govern del partit, amb un xut des de la frontal de l’àrea que va refusar el travesser —el número 32 durant la temporada del Barça— i el blanc-i-blau desequilibrava pels dos costats, mal defensats per Semedo i Digne.

Molt exigit Busquets i els centrals, el Barça no trobava situacions de superioritat ni profunditat al camp de l’Espanyol. I Leo Baptistão arribava molt sol al camp blaugrana perquè els seus interiors i laterals eren igualment requerits per la posició dels atacants del FC Barcelona. Les ocasions van ser molt escasses i tampoc es van produir jugades interessants quan es va aconseguir el descans enmig d’un notable xàfec al RCDE Stadium.

Encara que el camp es posava cada vegada més impossible, el partit es va reprendre amb una jugada de bricolatge de l’Espanyol que va acabar amb un gol de Granero. L’àrbitre va anul·lar la jugada perquè la pilota havia creuat la línia de fons quan va centrar Leo Baptistão. La confiança i passivitat blaugrana van contrastar amb l’encert del jutge de línia de Gil Manzano. No intervenia Coutinho i l’Espanyol feia prou de tapar la línia de passada a Iniesta.

El context convidava a discutir sobre si s’imposaria el pla de Sánchez Flores, com va passar a la Copa amb el gol de Melendo, o s’imposaria la rutina blaugrana a la Lliga. No hi ha equip que maduri millor els partits que el Barça. Les segones parts acostumen a ser de l’equip blaugrana, ja reforçat amb Sergi Roberto i Messi. La resposta del tècnic blanc-i-blau va ser igualment atrevida en canviar Sergio García per Jurado.

I el partit es va girar a favor de l’Espanyol. El Barça va dubtar i els nois de Sánchez Flores es van esforçar, més intensos, revitalitzats per l’afició de Cornellà-El Prat. Ter Stegen va treure malament de porteria, Digne es va esborrar en la disputa de la pilota amb Leo Baptistão, que va tocar per Sergio García i la centrada del davanter des de la dreta el va rematar amb el cap Gerard Moreno. La pilota va doblegar la mà del porter i l’Espanyol es va avançar 1-0.

Ningú, ni tan sols el reincorporat Jordi Alba, semblava poder canviar el partit pel Barça. Tampoc Messi. Fins que va aparèixer Piqué i va doblegar la mà de Diego López. El central es va posar el dit a la boca repetidament mentre mirava l’afició del fons de l’estadi i es va desfermar una brega considerable al RCDE Stadium. El contenciós es va allargar una estona amb una entrada a destemps de Moreno a Piqué i no va acabar fins que els jugadors van abandonar el camp de l’Espanyol.

A l’Espanyol li va coure el resultat perquè va jugar un molt bon partit: va estar seriós i concentrat, va ser solidari, no va fer concessions i només es va doblegar a pilota parada; ha estat un especialista a disputar el derbi a Cornellà-El Prat. I el Barça es va donar per satisfet perquè va témer més que mai una derrota després de totalitzar la xifra rècord de 22 partits invicte a la Lliga. Mancant sentit col·lectiu, sort en va tenir de Piqué, protagonista de cap a fi, al camp, a la graderia, a la sala de premsa del RCDE Stadium i del Camp Nou.

 

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >