El llop torna pas a pas
Se n’han vist 15 exemplars solitaris a Catalunya des del 2000, tot i que la Generalitat descarta que l’espècie s’hi hagi establert definitivament
Molt esquerp, es deixa a veure en comptagotes i a Europa ha estat perseguit durant dècades pels seus atacs a la ramaderia. Al llop se’l va donar per desaparegut a Catalunya a principis del segle XX, però la seva voluntat exploradora l’ha fet creuar durant vint anys les fronteres d’Itàlia i França per tornar als Pirineus. Des del 2000, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha detectat quinze exemplars (catorze mascles i una femella) de llop canis lupus italicus (la subespècie italiana) a les comarques de la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Berguedà, el Solsonès, el Ripollès i el Moianès.
L’últim exemplar identificat, un mascle, va ser captat per un parany fotogràfic el passat estiu al Port del Comte, entre les comarques del Solsonès i l’Alt Urgell. Uns altres indicis de la seva presència són dos rastres trobats a la neu i excrements. “No tenim constància que s’hagi format cap parella ni que hagin criat a Catalunya. No sabem quan pot passar, però pot ser en qualsevol moment”, explica Ricard Casanovas, director del Servei de Fauna i Flora de la Generalitat.
El llop porta molt de temps en expansió a Espanya, principalment en el nord-oest. “El nostre territori és molt muntanyenc i forestal, per tant també és molt propens a la seva reintroducció. Si no s’ha establert aquí és perquè en el seu moment el van exterminar”, explica Jaume Grau, biòleg d’Ecologistes en Acció. No obstant això, Casanovas creu que hi ha més possibilitats que si alguns dels exemplars identificats arriben a criar, ho facin abans als Pirineus francesos que en els catalans.
A part del llop detectat al Port del Comte, actualment la Generalitat té identificats als Pirineus Orientals dos llops més, tots dos mascles i d’origen francoitalià. “Un es mou per la zona de l’Alt Ripollès i és el que més detectem. L’altre es mou per la zona de la Cerdanya i creua habitualment a França, per això el veiem menys”, explica Casanovas. Durant l’últim any, les tasques de seguiment del llop a Catalunya han inclòs la realització de 39 itineraris sobre neu als Pirineus Orientals. El 2017 es van captar imatges cinc vegades i es van poder fer 14 fotografies diferents. “Col·laborem amb les autoritats franceses per controlar tots els exemplars”, afegeix Casanovas.
"La Generalitat i els ecologistes xoquen per la reintroducció de l'espècie"
La presència de l’animal desperta passions i temors gairebé a parts iguals. Mentre que els ecologistes lluiten perquè el llop pugui reinstal·lar-se de manera definitiva a Catalunya, els danys que causa l’animal a la ramaderia posen pals a les rodes a la implantació d’un programa de reintroducció de l’animal, avui inexistent. “Hem de tenir en compte el sector ramader. Si l’espècie s’estableix, haurà de ser pel seu propi peu”, diu Casanovas, qui descarta que en el futur la Generalitat aposti activament per la reintroducció de l’espècie. La Generalitat preveu ajudes i compensacions als ramaders afectats així com el reforç de les tanques de protecció per al bestiar, entre altres mesures. El 2017 es van comptabilitzar set atacs de llop a la ramaderia a la zona del Port del Comte, segons dades del Departament de Territori i Sostenibilitat.
S'han detectat 14 mascles i una femella, però no s'ha format cap parella
La polèmica persistent que gira entorn aquest animal fa créixer els recels entre els grups en defensa dels llops. Ignasi Castellví, president de l’associació Signatus, es mostra molt escèptic amb l’actuació de la Generalitat en aquesta matèria. “Cal anar amb molta cura amb les informacions que es difonen, les quantitats detectades són molt petites. I això no vol dir que hi hagi més exemplars. Ja sigui perquè no s’han detectat o perquè s’oculta informació per no crear alarma”. A Castellterçol es va fer pública el 2011 la presència de l’exemplar que fins ara ha vagat més a prop de Barcelona, només a 40 quilòmetres. Aquella vegada, alguns veïns ja havien detectat possibles atacs des de feia vuit anys, però ho van mantenir gairebé en secret per no crear alarma al poble.
Polítiques de recuperació
Segons els experts, la causa de la tornada del llop a Catalunya, precisament, són les polítiques de recuperació que es van impulsar a Itàlia en els noranta. “Això va permetre que les generacions següents poguessin arribar fins als Pirineus amb el pas dels anys”, explica Castellví. Precisament són aquestes polítiques les que els ecologistes troben a faltar a Catalunya. “Cal portar exemplars d’altres llocs i marcar-los amb localitzadors per seguir-los el rastre”, diu Grau, que afirma que el llop és un element clau per mantenir l’equilibri de l’ecosistema. “Constantment es parla que existeix un problema d’excés de població del senglar, aquesta podria ser una solució”, apunta l’ecologista. Amb tot, Casanovas, insisteix que una “cosa és la teoria i una altra la pràctica”.
Sense rastre del llop ibèric
L’oposició a l’espècie dels ramaders d’altres comunitats com el País Basc, Navarra i Astúries, ha estat un obstacle per a l’expansió del llop ibèric cap a Catalunya. La ferotge oposició a l’espècie dels ramaders d’altres comunitats, com el País Basc, ha estat un obstacle infranquejable per a l’expansió del llop ibèric cap a l’est. A Galícia, Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó, País Basc i La Rioja és, amb caràcter general, una espècie cinegètica les poblacions de la qual són habitualment controlades a cop d’escopeta.
Sobre la firma
