Els hotels van obrir 1.815 llits a Barcelona el 2017
La ciutat obre nou hotels malgrat el restrictiu pla d'Ada Colau
Barcelona segueix augmentant la seva planta hotelera malgrat el PEUAT, el restrictiu pla d’hotels de l’alcaldessa Ada Colau. L’any passat van obrir nou hotels nous, que sumen 900 habitacions i 1.815 places, segons les dades del Gremi d’Hotels. Unes xifres similars a les d’anys anteriors que seguiran pujant durant l’any 2018, que ja han començat a obrir nous establiments i s’espera l’estrena de projectes de grans dimensions. El sector, doncs, viu encara de la inèrcia de les llicències concedides abans del pla.
La ciutat disposava, en tancar el 2017, un total de 422 hotels que sumen 37.350 habitacions i 72.933 llits, segons el Gremi. Altres fonts, com l’Institut Nacional d’Estadística, comptabilitzen 77.604 llits, sumant els albergs, tancant al mes de novembre. En qualsevol cas, estem davant uns creixements que giren entorn del 3% anual des del 2014, però que gairebé va aconseguir el 5% entre 2008 i 2011, apunta Bric Consulting. L’arribada de nous productes segueix i, de fet, aquest any ja ha obert el primer hotel, el Rec de Núñez i Navarro (tres estrelles, cent habitacions), un hotel singular perquè ha estat emblema de l’oposició veïnal a la pressió turística a Ciutat Vella.
El soci de la consultora Magma Turismo Bruno Hallé, explica que la planta hotelera de Barcelona està creixent per la franja més alta i per la més baixa. Per la part més econòmica es refereix als milers d’habitacions que van obrir durant el 2015 i el 2016 en albergs de grans cadenes o projectes com l’Ibis Bogatell, de dos estrelles. “Es fan o productes de gran luxe o econòmics”, diu Hallé, però “els de tres estrelles estan en una franja que no és ni suc ni bruc”. “La gent el que vol són productes que es diferenciïn”, apunta l’expert. Encara que tot el sector coincideix que, des que els hotels mesuren la seva reputació a Internet i les xarxes socials, les estrelles cada vegada compten menys. La gent mira les fotos i els comentaris dels altres usuaris.
Des de Bric Consulting, Juan Gallardo i Roger Serrallonga assenyalen que l’oferta d’hotels “creix malgrat que la no hotelera, moltes vegades no reglada, ha crescut a taxes molt superiors al nombre de places d’allotjament hoteler”. Aquests socis consultors entenen que “la planta hotelera de Barcelona es troba a les portes d’una situació insòlita: a causa de regulacions administratives municipals, en poc més d’un any, l’oferta es congelarà en tres quartes parts de la ciutat i resultarà molt difícil l’obertura de noves habitacions reglades a la resta, a causa dels estrictes condicionants específics de distàncies, volums...”. “A més”, apunten, les ubicacions que permet el PEUAT, que blinda el centre a noves obertures i centrifuga projectes a la perifèria, “no resulten atractives a categories superiors [de 4 o 5 estrelles], per la qual cosa l’habilitat per atreure visitants d’alta capacitat de despesa també es veurà limitada”.
En aquest sentit, Hallé, de Magma, és molt crític. “La sequera que arribarà a partir de finals del 2018 serà un desastre: es ressentirà l’ocupació en el sector, l’impacte econòmic és tirar-se pedres a la teulada (es deixaran de cobrar impostos i taxes, de donar activitat al sector alimentació o flors), els joves que es formen en turisme hauran de marxar fora..., i, a més, es generarà una bombolla en el preu dels actius i en el preu de les habitacions”. Des del Gremi d’Hotels, el seu director general, Manel Casals, situa el final de nova oferta el 2019 o el 2020 i del PEUAT critica que “s’hagi posat tots els allotjaments turístics al mateix sac”, però alhora defensa el creixement hoteler per les categories superiors.
Projectes emblemàtics
Durant els propers mesos, hi ha previst que s’engeguin altres projectes emblemàtics, com l’Iberostar a plaça de Catalunya, a l’edifici que va ser la seu del Banesto. També s’espera l’obertura d’un Barceló a la Diagonal, o d’algun petit establiment a Ciutat Vella. A més llarg termini, afirmen a Bric Consulting, “els projectes de renovació urbana en marxa facilitaran que determinades zones es consolidin com a pols hotelers sorgits gairebé de zero”. Es refereixen al cas de l’eix Glòries-Àvila “especialment valorat pels inversors internacionals i que ha vist l’obertura de més d’una desena d’hotels des del 2009”. Altres àrees del 22@ o de la futura estació de la Sagrera, “malgrat permetre el desenvolupament de nous hotels amb condicions molt estrictes, encara no han despertat l’interès del capital local o internacional”.
La pressió es manté a Ciutat Vella i l’Eixample
Los establiments que van obrir el 2017 se situen en els districtes de l’Eixample i Ciutat Vella, a més de la zona del 22@. Pertanyen majoritàriament a grans cadenes, sense socis inversors externs, o a fons d’inversió que operen de la mà de cadenes gestores internacionals. També dominen els de quatre i cinc estrelles. I n’hi ha que superen les cent habitacions. És el cas de l’Almanac, a la Gran Via, de cinc estrelles. L’SB Glòries, de quatre superior, que té 235 habitacions, al carrer de Badajoz; o el Golden Tulip, amb 159, al carrer d’Àvila. De cinc estrelles també ha obert l’OD, al carrer d’Aragó, 62 habitacions; o el The One, a Provença, un cinc estrelles gran luxe de 88 habitacions. I de quatre, el Yurbban Passage, al carrer de Trafalgar o el Room Mate Gerard, de 66, a tocar d’Urquinaona. El 2017, també van obrir, de tres estrelles, l’Ayra, a Sants, i el Niu, a la Rambla del Raval.
Sobre la firma
