Selecciona Edició
Connecta’t
CRÒNICA

La passarel·la mutant

L'estrella convidada el primer dia de la 080 no és una model ni tampoc una firma de moda. És la Dulceida

Desfilada d''influencers' a la 080.
Desfilada d''influencers' a la 080.

“Tot és molt estrany. Ja no soc ni jove ni promesa, però soc aquí, com sempre, picant pedra. I hem de seguir”. Si hi ha algú darrere dels murs d'aquest antic hospital de Sant Pau de Barcelona que sap de què va això de la moda catalana és ella, Txell Miras. I ho sap perquè ja hi era abans, quan la moda a Barcelona duia el cognom de Gaudí, i perquè encara hi és.

Miras —menuda, vestida de negre, amb ulleres de pasta grosses i braços prims— s'agita i em mira amb certa desconfiança. “No t'he vist a la meva desfilada”, lamenta. Però li brillen els ulls quan li pregunto per la seva primera actuació a la passarel·la, una desfilada col·lectiva que ella va tancar: “Va ser la bomba, l'endemà tothom parlava de mi i no érem ningú. Jo era la jove i hi havia grans firmes, com Josep Font, Amaya Arzuaga, Victorio & Lucchino”.

Tot ha canviat… i molt. Avui ja no es beu cava en petites ampolles, es porta més la cervesa i fins i tot el Red Bull (a la sala de premsa hi ha un bidó ple de llaunes). A la passarel·la d'Antonio Miró ja no hi assisteix el reconegut dissenyador perquè va vendre part de la seva marca. En acabar les desfilades ja no se senten aplaudiments, tothom està gravant amb el mòbil, i l'estrella convidada el primer dia de la 080 no és una model ni tampoc una firma de moda. És la Dulceida. La busco al Google i així la presenten en una notícia sobre el viatge que acaba de fer a Austràlia: “La influencer, de 27 anys, ha volat fins a Sidney per perfeccionar l'anglès i, de passada, viure uns romàntics dies amb la seva dona, l'estudiant de Dret Alba Paul, de 30. Allà, totes dues van gaudir de la platja i van caminar al costat del mar”.

A més de la Dulceida, una desena d'influencers —també hi era Laura Escanes— van inaugurar la 080 aquesta setmana a Barcelona desfilant per al dissenyador Ze García. El màxim responsable de la passarel·la, Miquel Rodríguez, explica la decisió: “Entre les 12 influencers, gairebé tenen 10 milions de seguidors i el que interessa és que estan parlant de moda”.

Parlar de moda, d'això anava abans i això es busca ara. La passarel·la catalana ha viscut diferents estats. Grans firmes, reconegudes models, aposta per dissenyadors independents, després van arribar les marques comercials. Moments bons, d'altres bastant dolents i alguns, de gran intensitat política. Fortes mutacions i algunes sacsejades amb diverses fugides de dissenyadors cap a Madrid. Ha estat més una història d'alts i baixos. I amb una assignatura sempre pendent: aconseguir més projecció internacional. “Quines passarel·les resisteixen a Espanya? La de Madrid i la de Barcelona, totes dues amb finançament privat però, sobretot, públic. En cap de les dues (com tampoc passa en les internacionals) es concentren compradors professionals, així que la seva funció ha canviat i s'han convertit en esdeveniments de promoció i generació de notorietat per a les marques. Les passarel·les són avui eines de comunicació”, explica Pilar Riaño, directora de Modaes.es.

Aquesta edició, m'explica una de les responsables, tampoc és normal tenint en compte la situació política. I ho demostra el banc buit cobert de groc a la desfilada de Miriam Ponsa. La dissenyadora va fer de la seva col·lecció un manifest polític en defensa del dret a decidir i va recórrer a la història de la Marxa de la Sal de Gandhi per establir “un paral·lelisme amb la situació que s'està vivint a Catalunya”.

El majestuós i modernista Sant Pau ha acollit aquesta setmana un públic molt variat, que aprofita sempre els seus jardins per fer-se fotos com si tots fossin models. Des de fora, les coses semblen canviades. Molta gent a les desfilades, sí; però pocs famosos d'il·lustre nissaga. Ja no hi ha ni rastre de Jaime de Marichalar, que n'era un assidu, sobretot a la proposta de Mango. Qui no falla a la cita és la seva amiga Nati Abascal.

En canvi, al backstage sembla que el temps s'hagi aturat. Una cara inconfusible segueix aquí any rere any i ja en suma més de 20. Esther García, la directora artística i de càsting d'Esma. “Recordo una època molt glamurosa, amb grans desfilades a diferents punts de la ciutat, com Toni Miró a la presó Model, TCN en una nau del Poblenou o Armand Basi en un vaixell. Ara també som en un espai que per a mi és un somni, un espai que permet mostrar la decadència de la història amb la modernitat de la passarel·la”.

Al darrere, tot funciona com un perfecte engranatge i aquí hi ha el planxador Carlos Olivares, en un racó. Treballant. Gairebé 13 hores al dia en aquesta setmana de desfilades. “Tots ens hi juguem molt en molt poca estona. Amb la planxa tant pots arreglar una peça com destrossar-la. En aquest temps m'ha passat de tot, des d'haver d'arreglar una cremallera trencada en tres minuts fins a deixar-li la meva roba interior a algú molt top”. Li imploro que em digui qui. No vol. Però això, com gairebé de tot, va ser també fa temps.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >