_
_
_
_
_

El Suprem manté Forn a la presó malgrat que hagi renunciat a l’escó

El jutge Llarena considera que hi ha risc de reiteració delictiva perquè no hi ha "certesa" que la "voluntat política" sigui abandonar la via unilateral

Reyes Rincón
Façana del Tribunal Suprem.
Façana del Tribunal Suprem.Uly Martín

El jutge Pablo Llarena ha rebutjat avui divendres deixar en llibertat l'exconseller d'Interior Joaquim Forn perquè considera que persisteix el risc de reiteració delictiva, tot i que hagi renunciat a l'acta de diputat de Junts per Catalunya que va obtenir en les eleccions catalanes del 21 de desembre.

Forn va renunciar el 23 de gener a l'escó, un pas amb el qual volia apuntalar davant del Suprem el seu compromís a no tornar a delinquir i convèncer Llarena que el deixés en llibertat. No obstant això, l'instructor, en una interlocutòria notificada aquest divendres, subratlla com a factors per veure risc que l'exconseller reiteri els seus delictes que no hi ha garanties que “la voluntat política majoritària” sigui respectar l'ordre legal per aconseguir l'aspiració d'independència que fins i tot avui comparteix l'investigat. En aquest sentit, Llarena recorda que Forn va formar part “fa escasses setmanes” de la candidatura encapçalada per Carles Puigdemont, que segueix defensant “explícitament” que s'ha d'aconseguir la independència de manera immediata.

L'exconseller d'Interior va ingressar a la presó d'Estremera el 2 de novembre per ordre de la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, que llavors instruïa la causa contra el Govern. Quan el Suprem va assumir la investigació de tots els líders independentistes imputats per rebel·lió, sedició i malversació, el jutge Pablo Llarena va deixar en llibertat part dels exconsellers empresonats, però va mantenir a la presó l'exvicepresident Oriol Junqueras, Forn i els líders de les associacions ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Tots quatre s'havien compromès davant del jutge a no tornar a incomplir la llei, però el magistrat va sostenir que existia risc que reincidissin en els seus delictes i que les conseqüències en cas d'aquests quatre investigats serien “més greus” que en la resta. Llarena atribueix a Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart més responsabilitat en “l'explosió de violència” que, en la seva opinió, es va produir en els dies previs a la consulta il·legal de l'1 d'octubre, sobretot els dies 20 i 21 de setembre, quan una comitiva judicial va escorcollar la seu de la Conselleria d'Economia i centenars de ciutadans es van concentrar a les portes i van obstaculitzar la sortida dels responsables de l'operació.

En la interlocutòria dictada aquest divendres per la qual el manté a la presó preventiva, Llarena considera que la instrucció fins ara realitzada confirma l'eventual responsabilitat de l'exconseller d'Interior en la “inactivitat” dels 17.000 agents dels Mossos al seu càrrec davant la convocatòria del referèndum il·legal de l'1-O, i destaca especialment el testimoni del coronel Diego Pérez de los Cobos com a coordinador del dispositiu policial, que va descriure en la seva compareixença davant de l'instructor dijous passat que la prioritat dels Mossos, que tenien Forn com a responsable polític, va ser “facilitar” la celebració de la consulta i “obstaculitzar” la feina de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Segons Llarena, l'actitud de Forn els dies previs al referèndum il·legal i el mateix dia de la votació “va estar sempre orientada a aparentar una voluntat de compliment de les decisions judicials, però engegant un pla que n'impedia l'observança".

Llarena recorda, a més, que el nomenament de Forn es va produir després d'una crisi de Govern –com els exconsellers van reconèixer– propiciada pel rebuig dels destituïts a donar suport a la independència unilateral de Catalunya.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Reyes Rincón
Redactora que cubre la información del Tribunal Supremo, el CGPJ y otras áreas de la justicia. Ha desarrollado la mayor parte de su carrera en EL PAÍS, donde ha sido redactora de información local en Sevilla, corresponsal en Granada y se ha ocupado de diversas carteras sociales. Es licenciada en Periodismo y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_