Selecciona Edició
Connecta’t

“El 2025, si ho fem bé, veurem resultats de tot el que es pot fer per prevenir el càncer”

L'oncòleg, president de la Societat Europea d'Oncologia Mèdica, alerta que el preu dels medicaments per combatre la malaltia "el marca el mercat i és un model equivocat"

Josep Tabernero, president de la Societat Europea d'Oncologia Mèdica, i director de l'Institut Vall d'Hebron d'Oncologia, fotografiat aquesta setmana a Barcelona.

Al doctor Josep Tabernero (Barcelona, 1963), director de l'Institut d'Oncologia Vall d'Hebron de Barcelona (VHIO), se li acumula la feina —i els càrrecs—. A més de bregar amb pacients a les consultes i amb assajos al laboratori, el metge ha assumit des del gener del 2018 la presidència de la Societat Europea d'Oncologia Mèdica (ESMO, per les sigles en anglès), un càrrec que exercirà els propers dos anys. Acostumat a les trinxeres de les consultes de l'Hospital Vall d’Hebron, des de la societat científica, que té 17.000 membres, li tocarà abordar els nous reptes del càncer, des del finançament dels nous i caríssims tractaments d'última generació fins a les desigualtats socials en l'accés a l'arsenal terapèutic i els sistemes de detecció precoç.

Amb una agenda vertiginosa arran del Dia Mundial Contra el Càncer, que es fa cada 4 de febrer, Tabernero atén EL PAÍS al seu despatx, situat a l'espina dorsal de l'Hospital Vall d'Hebron i a tocar del servei d'oncologia.

Pregunta. L'última radiografia del càncer apunta al fet que augmenta més la incidència que la mortalitat. Bones notícies?

Resposta. La incidència del càncer augmentarà probablement fins al 2025 i després començarà a baixar a poc a poc. Però la mortalitat ja disminueix des de fa 50 anys i hem passat d'una mortalitat del 70% al 45% en el global de tumors. En el cas del càncer de mama, per exemple, la mortalitat és del 5%.

P. Per què fins al 2025?

R. El 2025, si ho fem bé, veurem resultats de tot el que es pot fer per prevenir el càncer. Jo sempre parlo del decàleg de les 10 maniobres del càncer, de les quals set i mitja són a cost zero, a cost educatiu: prohibir el tabac, limitar l'alcohol, controlar l'obesitat, fer exercici, evitar tòxics i radiació ultraviolada, establir programes de detecció precoç... Si això ho controlem bé, podem fer que el 40% dels tumors desaparegui. Ens queda el 60% restant, que depenen de la longevitat com a motiu més important i contra això hem de lluitar d'una altra manera.

P. Hi ha tumors que se'ls resisteixen. La supervivència a cinc anys en càncer de pàncrees és del 7,7%; en el de pulmó, del 13,5%. Han fracassat aquí?

R. Això és un fracàs terapèutic en el sentit que els avanços no han estat tan importants perquè en diagnosticar-se tard i ser tan resistent a les teràpies mèdiques, doncs les vies de tractament són més limitades. Però estem treballant en mecanismes per detectar precoçment el tumor i en això la biòpsia líquida hi tindrà un gran paper. Ja s'ha demostrat en altres àrees. La biòpsia líquida ens permet detectar les alteracions genètiques i moleculars del tumor sense fer una biòpsia del tumor, però, com que ja sabem el que hem de buscar, l'únic problema és la tecnologia. En el moment que tinguem una tècnica més sensible que ens permeti diagnosticar fragments d'ADN d'un tumor de pàncrees que és incipient a la sang, el podrem diagnosticar precoçment.

P. Quines línies de recerca són prioritàries?

Ens hem adonat que el millor sistema per lluitar contra la malaltia el tenim a dins: el sistema immunitari

R. Crec que són prioritàries l'àrea de prevenció; la biòpsia líquida, perquè afavorirà el diagnòstic precoç; i també la revolució de la immunoteràpia. Hem anat fent passos importantíssims en el tractament mèdic. Ens hem adonat que el millor sistema per lluitar contra la malaltia el tenim a dins adormit: el sistema immunitari.

P. Un estudi publicat a The Lancet ha posat sobre la taula la desigualtat que hi ha entre països rics i pobres en termes de supervivència. El codi postal influeix en la mortalitat del càncer?

R. Aquest estudi és molt important perquè posa en evidència per primera vegada que el codi postal és important i això es tradueix en moltes coses: la inversió sanitària, el percentatge del PIB que s'hi dedica; però també hi influeix el model organitzatiu dins d'un mateix PIB, fins a quin punt es pensa de manera integral en tractament i control del càncer. Per exemple, aquests països que tenen un bon registre del càncer o una bona estructura per establir tractament multidisciplinari són els que tenen millor supervivència.

P. Un dels seus objectius quan va assumir la presidència de l'ESMO era millorar l'equitat en l'accés als tractaments innovadors, que són molt cars. Què proposa?

R. En l'àrea terapèutica, l'ESMO s'ha preocupat molt per aquest tema i va llançar dos grups de treball: un, per veure la magnitud del benefici clínic dels tractaments, i l'altre, per afavorir l'accés als tractaments, no només els més cars, sinó també els essencials, que tenen un cost més baix, però hi ha problemes de desabastament a tots els països. En els medicaments innovadors, l'ESMO ha treballat per afavorir que hi hagi una discussió oberta amb els actors del problema, per obtenir un preu més raonable del medicament i afavorir models de reemborsament dels medicaments que es basin en el valor dels medicaments i amb un valor geogràfic.

P. Això què significa?

R. El preu dels medicaments els marca bastant el mercat i no té gaire consideració el valor real del medicament respecte a una malaltia o una altra. El més adequat seria tenir un model de reemborsament basat en el valor, que vol dir que, independentment del preu que tingui el medicament, el que al final pagarà el sistema públic de salut estarà relacionat amb el benefici que el medicament dona al pacient.

Tabernero ha assumit aquest any la presidència de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica

P. Què passa ara?

R. Els preus ara els discuteix la indústria amb els ministeris de salut. Però aquests preus, que és el que hem estudiat a l'ESMO, no tenen una relació proporcional amb el benefici que donen. El preu el marca el mercat i és un model que s'ha demostrat que és equivocat. Per introduir tota la innovació no ho podem fer d'aquesta manera i hem de buscar fórmules en les quals el reemborsament del medicament sigui variable.

P. I la indústria acceptarà aquest canvi?

R. A la indústria farmacèutica no li quedarà cap més remei que matisar aquest model o un altre i entrar en un nou model perquè, si no, els sistemes sanitaris no podran oferir als pacients tota la innovació que ve. Ni el país més ric del món ho podrà sostenir. El model actual no dona per a més.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ